Un aire de conte il·lustrat, de pel·lícula d’animació, de poema visual. Aquesta història delicada sobre convivència captiva perquè més que una gran narració, t’explica un conte a cau d’orella. Un esquirol i un eriçó conviuen a la natura. La trobada els incomoda, però de mica en mica les punxes abraçaran i els aglans, les mores i els caragols es podran repartir. S’emmotllaran l’un a l’altre i es cuidaran. Malgrat el que han viscut, i el que els queda per viure, preferiran passar por acompanyats i riuran de fer tombarelles pel bosc.
L’excel·lència artística sempre és d’agrair i La Baldufa procura sempre cuidar fins a l’últim detall. L’espai escènic d’aquesta faula no té res a envejar a l’estètica de qualsevol pel·lícula de Disney o Pixar. Els petits efectes visuals (fulles i glans que cauen) enamoren, tant com uns vestuaris exquisits, divertits. Però potser el més destacable de
La faula de l’esquirol és la banda sonora. El piano en directe genera una poètica íntima i tant l’instrument com el pianista creen alguns gags entranyables que converteixen la música en el tercer actor del muntatge. El contrapunt emocional embelleix i arrodoneix l’acció. No és cap secret que la música és el millor camí per arribar al cor.
Autor: Martí Rossell Pelfort
Data: 10/06/2021
Llegeix la crítica completa a
#Novaveu.
“Hi ha un encant inqüestionable en aquest esquirol egoista i acaparador que, tot i així, entén la necessitat d’ajudar el més desvalgut. Tot passa sense més so que les tecles del piano. Ni una paraula. Però tant la narració d’aquest conte tràgic i càlid alhora i les emocions dels seus personatges arriben cristal·lines a platea. La canalla més menuda primer sembla que protesta, que reclami paraula i cançó però, a mesura que perd la por per uns personatges divertits i entranyables i hi empatitza, i queda en silenci.”
Autor: Jordi Bordes
Data: 19/10/2020
Llegeix la crítica completa a
Recomana.cat.
Foto: David del Val.
