La Júlia és una nena que viu en una capsa de sabates. Allí s’avorreix una mica però, a dins, s’hi sent molt segura. Un dia troba un llapis màgic, dibuixa una porta i surt a veure el món. Després dibuixa una papallona, una flor… i un dia ensopega amb una pilota i es fan amigues. Les dues juguen juntes i s’ho passen molt bé, fins que la capsa resulta massa petita per allotjar els seus somnis i decideixen marxar. L’amistat és un bon remei contra la por.
A La nena que vivia en una capsa de sabates, teatralitat i tecnologia ens condueixen a un espectacle molt poètic i divertit on la veu del narrador guiarà els petits espectadors a través de la història i es barrejarà amb les cançons de la nostra protagonista. Una gran capsa corpòria presideix l’escena i és el suport de les projeccions en mapping que apareixen i desapareixen per art de màgia mostrant el món de pors i fantasia de la Júlia.
