TXEMA MUÑOZ: Una màgia diferent

Txema Muñoz (potser fins ara el coneixíeu com a Txema Màgic) és un artista gestual, còmic i màgic que fa vuit anys va presentar l’espectacle que el va donar a conèixer al públic català: Tea Time. L’any 2019 va presentar The Postman amb la intenció de començar a afinar un estil de màgia propi que consolida ara amb l’estrena de Lumière. Hem parlat amb ell sobre la seva trajectòria i l’espectacle que es podrà veure els propers caps de setmana al SAT! Teatre.

Una escombra màgica

Quan tenia quinze anys, Muñoz escombrava el confeti i fregava les vitrines d’una botiga de màgia. Només als caps de setmana i “guanyava setze euros, que a mi em semblava molt”, recorda. De mica en mica, venien mags i ell començava a fer de mosso de magatzem. Va aprendre els trucs a mesura que els ensenyava als clients. I quan la botiga era buida, llegia els llibres i mirava els DVD. Aquesta afició el va portar a fer comunions, festes d’aniversari… Quan estava acabant els estudis universitaris va presentar un número de màgia de set minuts que va triomfar arreu del món. “Anava a les gales de tot arreu fent només un número”, m’explica, “divendres era a casa, dissabte era al Japó fent el número i diumenge tornava”. Això el va fer viatjar molt i també va obtenir molts reconeixements. Quan va veure que no podia viure només de fer gales, va presentar el seu primer espectacle per a públic familiar: Tea Time. Sobre la creació de l’espectacle diu que “em va costar arrencar-ho, però quan vaig començar a entendre què es busca i què es programa, em va funcionar molt bé”. Tot i això, es va adonar que no era el tipus d’espectacle que volia fer i va crear The Postman.

Un segell únic

El segon espectacle ja no era només un espectacle de màgia: “buscava un personatge que fes màgia, un personatge de carrer”. A més a més, va apostar per un personatge que no parlés i amb un petit conflicte: entregar una carta que no sap per qui és. The Postman va triomfar a Catalunya i també fora.

Lumière, el tercer espectacle que podrem veure i que s’estrena aviat, continua la línia ja encetada amb The Postman. Considera que és una aposta arriscada per trencar amb la idea de màgia establerta, perquè combina el gènere de l’il·lusionisme amb l’humor i el gest. Per fer-ho, va començar a formar-se com a actor i com a clown. “Vull fer un llenguatge amb tres disciplines: els secrets d’un mag, les emocions d’un clown i la tècnica del mim”. Des que va optar per aquest camí, ha procurat emmirallar-se en el Tricicle i un dels seus membres, Carles Sans, ha col·laborat en la visió externa de l’espectacle, reforçant l’humor gestual.

Les principals inspiracions d’aquesta nova creació provenen de l’estètica de cinema mut de pel·lícules com les de Buster Keaton i Charles Chaplin. Per fer-ho, tota l’escenografia i el vestuari és en blanc i negre. L’obra explica la història d’un noi que espera el tren i tot el que li passa durant aquesta estona. Per diferenciar-se de The Postman va decidir “no basar el personatge en la seva professió”, tot i insistir en la idea de crear un personatge, que reconeix que és el que li agrada.

El títol sembla fer una referència als germans Lumière, a qui considera “els primers mags: els efectes espacials eren trucs de màgia”. En realitat, però, l’espectacle rep aquest títol per la importància que hi té la llum, a més de ser un nom francès, que lliga amb el seu estil més europeu i de to romàntic.

Un llenguatge universal

Fer un espectacle de màgia sense paraules és difícil, afirma, perquè “quan expliques un acudit o una batalleta ja tornes a tenir el públic a la butxaca”. L’humor gestual li permet viatjar per tot arreu sense haver de dominar perfectament tots els idiomes i, a més, fuig de la tradició que tenen els mags d’explicitar molt tot el que està passant en escena i en fa broma “ja veig la piloteta, no vull que m’expliquis si puja, baixa, desapareix…”

El seu llenguatge sense paraules li ha permès viatjar per tot arreu, també amb aquest últim espectacle. Txema Muñoz ha estat durant quatre mesos fent funcions de Lumière a Singapur, davant de mil persones cada dia. “Vaig anar-hi a l’octubre amb una bombeta i la jaqueta de l’espectacle”, confessa, tot i que allà ja va construir gairebé una obra nova. Potser per aquest motiu està nerviós per l’estrena al SAT! Teatre, perquè “el que funciona allà no funciona aquí, i a l’inrevés” i creu que el Lumière que ha anat a Singapur no és el mateix que es veurà al SAT!.

Lumière consolida l’aposta de Txema Muñoz per a fer una màgia diferent, combinant disciplines, creant personatges i fent sortir a l’espectador de la zona de confort dels espectacles de màgia tradicionals. Després de viatjar a Singapur, l’espectacle aterra a Barcelona durant els dies 2, 3, 9 i 10 d’abril al SAT! Teatre, a l’espera de fer una llarga gira per Catalunya, com ja la va fer amb Tea Time i The Postman.