El Víctor i la Maria han fet realitat el seu somni: viure de les arts escèniques i generar activitats per posar-les en valor. La Casa del Teatre Nu genera oportunitats per al sector a nivell nacional i internacional i ho fa des del petit poble de Sant Martí de Tous. Pot un poble de 1.200 habitants tenir un teatre amb programació estable? Si hi viuen en ell el Víctor i la Maria, sí. Us convidem a conèixer el projecte d’aquesta parella artística i sentimental que han aconseguit convertir l’antiga casa del blat de Tous en un taller, teatre, escola d’arts escèniques i residència per a creadors.
L’entrada a la Casa del Teatre Nu, a Sant Martí de Tous.
Arribem al poble de Sant Martí de Tous, a 10 minuts d’Igualada, i trobem al Víctor escombrant l’entrada de la Casa del Teatre Nu. Ben aviat entenem que, precisament, un dels secrets de l’èxit dels impulsos artístics i culturals del Víctor i la Maria, és que fan el que calgui per fer realitat la seva visió, sempre lligada al compromís amb la cultura, l’educació i el territori. La Maria i el Víctor van estudiar a l’Institut del Teatre i porten més de 20 anys d’experiència tant dalt d’escena com a baix, des d’on fa més de 20 anys que segueixen la seva vocació de donar a conèixer els processos creatius que hi ha darrera dels espectacles que fan amb la seva companyia Teatre Nu.
“Sempre hem pensat que és important donar a conèixer la nostra feina per tal de que es valori i pugui inspirar a altres persones a seguir el seu propi camí en el sector”, explica la Maria, filla de Sant Martí de Tous.
“Fem tallers i visites a la Casa del Teatre Nu on els escolars poden fer el seu propi titella i veure un espectacle”, segueix la Maria. El Víctor afegeix que aquest curs és el primer que treballen en un projecte pedagògic i creatiu conjuntament amb l’escola del poble i que, si tot rutlla, la intenció és exportar el model a d’altres localitats.
Sant Martí de Tous és un poble d’uns 1.200 habitants de la comarca de l’Anoia que rep des de fa un any companyies nacionals i internacionals, no solament per actuar i formar part de la programació estable de la Casa del Teatre Nu, sinó per estar-s’hi uns dies focalitzats en la creació dels nous espectacles. Per provar-los. “És important provar tot l’espectacle. Mira, una vegada una companyia que va venir en residènica a treballar en un espectacle de carrer, va poder comprovar que l’escenografia que havien dissenyat era inviable, ja que el vent la tombava amb facilitat”, diu el Víctor. Els habitants de Sant Martí de Tous són, en aquest sentit, uns privilegiats, ja que són “primers espectadors” d’espectacles que després recorren el país i el món.
Fa solament un any que la Maria i el Víctor han inaugurat una residència d’artistes i, encara sense fer promoció, tenen els pisos de Cal Ton Quad, nom de la casa que han comprat i reformat, ocupats per artistes com la Maria Andrés, que acaba d’estar ara uns dies preparant el seu nou espectacle “Límit”.
Quan anem a conèixer el projecte de la Casta del Teatre Nu i la seva residència, hi estan instal·lades la Marta i la Núria. “La Maria i el Victor et cuiden molt. I l’entorn rural ajuda moltíssim a concentrar-te en la creació. Uns dies aquí, focalitzant en equip en el teu espectacle, fa que avancis moltíssim. En el teu dia a dia, amb la família i la vida quotidiana, això és molt difícil”, explica la Marta, de la Companyia Sifó, que va preparar el seu darrer espectacle “Sabates vermelles” a la residència de la Casa del Teatre Nu. La podeu veure al vídeo que trobareu al final de la notícia. També veureu la cuina d’un dels pisos de Cal Ton Quad ocupada pels instruments i estudi de gravació portàtil de la Núria, de De Paper, que acompanya a la Marta a escena amb el seu acordió.
Durant els caps de setmana que hi treballaven a Sant Martí de Tous, la Marta i la Núria també es beneficien de l’experiència i visió del Víctor, que posa a disposició de les companyies els seus coneixements en direcció i dramaturgia.
Si visiteu Sant Martí de Tous, pregunteu al Victor per la història del Camil dels diaris. Al Víctor li va fascinar l’impuls del Camil, que va passar de vendre diaris a editar i imprimir el Diari el Sol al segle XX. El primer diari descentralitzat de Barcelona, que va començar parlant de Tous i va acabar essent provincial.
De cooperativa de blat a local creatiu amb teatre de programació estable
“Passejàvem un dia pel poble i ens vam quedar mirant la façana en runes del que havia estat el local de la cooperativa de blat de Tous. Era el punt de trobada de molts pagesos, allà on feien petar la xerrada. L’havíem vist moltes vegades, però aquell dia ho vam decidir: crear la casa del Teatre Nu i descentralitzar la producció artística de Barcelona, on havíem estat vivint i treballant molts anys”. La Maria explica així els inicis de la Casa al 2015. Van voler donar una nova oportunitat a la casa dels pagesos i des d’aleshores no han parat de crear noves possibilitats. De fet, la Maria i el Víctor són uns autèntics generadors d’oportunitats i tenen el do de saber fer que la gent s’impliqui.
“Des que vam començar que vam voler que la gent del poble sentís seva la Casa del Teatre Nu, així que vam fer una crida per a que portessin allò que els sobrava o volien donar. Van començar portant aixovars, que utilitzem al festival DeLlegendes, i a poc a poc han anat portant altres coses, com ara cadires i butacons, que conformen els seients del teatre”, expliquen la Maria i el Víctor.
Efectivament, a la Casa del Teatre Nu cada cadira té la seva història. “És divertit quan els veïns vénen a veure un espectacle i els sents dir que volen asseure’s a la cadira del padrí o la padrina, que és la que van portar aquí quan van buidar la casa després de la seva mort”, confessa el Víctor. Així, quan entreu en aquesta casa, situada al bell mig del poble, sentireu que us acullen històries, que hi ha el caliu que un sent quan entra en una casa habitada per una família plena d’amor, amb història.
Vista de la sala del teatre on es veuen les diferents cadires cedides pels veïns. Al centre, la Marta i la Núria escoltant les puntualitzacions del Víctor sobre l’assaig de “Sabates Vermelles”.
Sant Martí de Tous és un model a seguir. És l’exemple de com una localitat pot ser coneguda per la seva activitat artística gràcies al compromís d’una companyia, l’aposta d’un ajuntament per un model de poble basat en la seva cultura i la generositat i participació dels seus habitants.
Què passaria si la Maria i el Víctor no s’haguessin instal·lat a Sant Martí de Tous?
D’entrada, no li estaríem dedicant aquest reportatge. Per tant, la seva feina i determinació dóna visibilitat a tot un poble. Socialment, injecten autoestima als seus habitants, ja que destaquen a la comarca per la seva vida cultural, per tot el que es cou, artísticament, a la Casa del Teatre Nu i a la residència. Probablement, si la Maria i el Víctor no hi fossin, el Festival de Llegendes de Catalunya que enguany celebrarà l’edició número 13, no seria el mateix, ja que les darreres edicions s’impulsa des de la Casa del Teatre Nu.
Ara que coneixeu la Casa del Teatre Nu i la residència, us convidem a viure un dels espectacles de la companyia del Víctor i la Maria. Aquest cap de setmana representen al SAT! Teatre de Barcelona “En Patufet (i els seus pares)” una versió del conte clàssic enfocat en la figura dels pares del Patufet. Hi ha tres sessions: dissabte a les 17.30 hores i diumenge a les 12.00h i a les 17.30h.
Sortegem 4 entrades per viure “En Patufet (i els seus pares)” per diumenge a les 12.00 hores al SAT!Teatre de Barcelona
Us esperem a les nostres xarxes socials per participar en el sorteig! Teniu de temps fins al dijous 20 de gener.
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara les galetes (cookies) per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o els identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment pot afectar negativament certes característiques i funcions.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
