31 / 10 / 18

Tres dècades del Regina o com «guanyar» un teatre familiar

Quan a la tardor de l’any 91, el Jove Teatre Regina va decidir dedicar-se exclusivament al públic infantil i juvenil, un dels titulars de la premsa catalana va ser: «Se pierde un teatro en Barcelona». Aquesta frase, impensable ara mateix, era un símptoma de la necessitat que hi havia de reivindicar espais per a companyies de teatre familiar. «Sentim molt orgull d’haver contribuït a que el teatre sigui una opció com una altra d’oci familiar, que la gent pugui comptar amb el teatre per fer alguna cosa el cap de setmana amb els nens i nenes», diu l’actual directora del Regina, Mariona Campos Solé. El Teatre Regina portava 3 anys en funcionament quan l’equip impulsor amb Agustina Solé -mare de la Mariona- al capdavant, va decidir dedicar la seva activitat a la programació estable per a infants. «Per mi és com un germà petit», diu la Mariona rient. Però no és broma! La seva família, creadora de la companyia de teatre infantil La Trepa, portava 10 anys d’activitat quan al 1988 es va decidir a agafar les regnes del Regina, que portava mesos tancat. D’això fa 30 anys. Primer, amb programació que combinava nits de teatre per a adults i caps de setmana per a tots els públics. Però sempre apostant per una temporada estable d’un tipus d’espectacles que en aquell moment eren «coses de pallassets», com recorda la Mariona. «En aquell moment, no érem tan conscients de les necessitats del sector, perquè no era un sector com a tal, però volíem que es respectés el teatre».

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

El primer equip de gestió del Regina, a l’oficina del teatre.

El pas a una programació exclusivament familiar «va ser una quixotada», explica l’Agustina Solé, ànima del Regina des del principi. L’equip format per Francesc Campos, el Matías Gimeno, el Jep Sánchez i la M.Teresa Robert juntament amb l’Agustina, va ser pioner a l’estat espanyol en prendre una decisió així, que després seguirien a ciutats com Sevilla o Madrid. «Ho van fer com a necessitat vital», explica la Mariona. La companyia La Trepa es trobava amb la mancança d’espais per representar els seus espectacles. I com ella, tantes altres que al llarg dels anys han passat pel Regina. L’inici de la primera temporada del teatre, l’any 88, va ser a càrrec de Tripijocs amb l’espectacle Trastòbils Mec. Les entrades, en aquell moment, costaven 500 pessetes. Amb «sang, suor i llàgrimes», com admet l’Agustina, s’ha anat fent feina per oferir a les criatures un espai on s’explica el llenguatge del teatre. La Mariona explica que volien «fugir d’allò d’anar al teatre perquè fa culte». «La gent no va a veure futbol si no n’entén. Doncs amb el teatre passa igual; té unes normes, un llenguatge. Si t’expliquen aquest llenguatge des de petit, entraràs a formar part del club.» Però el club no ha de ser selecte, com a vegades pot semblar: «El teatre ens parla a tothom, és universal.». I amb aquest missatge ha treballat durant 30 anys el Teatre Regina, per formar un públic de futur, fent-lo gaudir en el present. De fet, la Mariona té una anècdota que guarda a la memòria. Ella, que de miracle no va néixer a sobre d’un escenari perquè l’Agustina va treballar fins als 8 mesos d’embaràs, recorda un espectacle en especial que ella anava a veure una vegada i una altra quan rondava els 5 anys: El Príncep de Dinamarca de la companyia Talleret de Sal. Parlava de Hamlet i ella bombardejava a preguntes al pare i a la mare. Poc després, van emetre al canal 33 el clàssic de Shakespeare traduïda al català i ella només feia que exigir: «Vull veure Hamlet!» Fins que li van deixar, segons diu, pensant que se’n cansaria als cinc minuts. «Vaig estar dues hores plantada davant la tele. Fins que va acabar. I llavors, vaig dir-me que ja ho entenia, que el protagonista ho feia per venjança, i me’n vaig anar a dormir» explica la Mariona. Assegura que si primer no hagués vist l’obra de teatre per a infants, mai hagués demanat veure Hamlet a la tele i no l’hauria entès. «M’agradaria que aquesta experiència que vaig tenir jo, la tinguessin altres infants al Regina», diu la que des de fa 5 anys és responsable del teatre.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Un dels muntatges que s’han pogut veure al Regina al llarg d’aquests anys.

La Mariona i el Jove Teatre Regina han crescut junts. En aquesta història, recorda moments dolços, literalment, com el camí d’oportunitats que es va obrir quan Nestlé va decidir patrocinar-ne la programació. I també moments difícils, quan va arribar la crisi i semblava que les institucions, que mai havien aportat prou subvencions, es pensaven «que al teatre es viu de l’aire». «Només faltava que féssim la fotosíntesi!», recorda la Mariona. També guarda anècdotes gracioses, com quan a l’època de les olimpíades de Barcelona, van estrenar un espectacle que tractava d’uns lladres que robaven la torxa olímpica. «Després de 2 mesos, van robar la torxa de veritat i van venir a entrevistar-nos i tot!» riu la Mariona.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Un dels retalls del diari ‘Avui’ en el moment en què el Regina s’especialitzava en teatre familiar.

En tot aquest temps, han passat centenars de companyies i d’espectacles per l’escenari del Regina, que pot explicar bé l’evolució del teatre familiar. Des del creixement del sector amb moltes més companyies, fins als canvis en estils i en temes que es tracten. En aquest sentit, la Mariona apunta que al principi, després de la transició, el món de l’espectacle era molt reivindicatiu amb els temes que portava a escena. Amb la democràcia, les obres han evolucionat i han passat a tractar temes que en altres moments haguessin estat impensables, com l’orientació sexual. Els temes són tan variats ara com les companyies i el llenguatge que s’utilitza. La mort, malalties com l’Alzheimer, el medi ambient o el drama de les persones refugiades es poden portar a escena a través de tècniques diverses que es multipliquen amb l’aparició de les noves tecnologies. «El públic mateix també ha canviat; abans, les famílies venien al Regina sense mirar la programació, arribaven per veure què posàvem. Ara, és com a les botigues o a la televisió, la gent tria perquè té molta més informació per triar i molta més oferta», explica la Mariona.

De tota manera, tant la Mariona com l’Agustina coincideixen en pensar que encara queda molta feina a fer per aconseguir el reconeixement que el teatre familiar mereix. «No podem pensar que és un moment estupendo fent temporada estable només de setembre a abril», diu l’Agustina, que afegeix que el teatre infantil ha estat sempre el «xocolate del lloro» i que la resta de teatres només s’hi apunten «quan pot ser un gran negoci, per Nadal, per exemple». I en aquest sentit, la Mariona lamenta els criteris de l’administració per atorgar subvencions: «Puntuen més les sales que inclouen el teatre familiar en la seva temporada estable, però els qui fem tota la temporada de teatre familiar no tenim punts extra. Com s’entén que tinguin més punts els qui només fan tres mesos d’infantil i en canvi els qui hi apostem tot l’any no tinguem més puntuació?»

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

La Mariona Campos i l’Agustina Solé preparant-se per un espectacle.

Fa 5 anys que el Regina va canviar de responsables. L’Agustina va donar el relleu a la seva filla Mariona. «Ma mare té com un càrrec vitalici, és la reina mare», diu l’actual directora. I la seva mare assegura que el traspàs no ha estat ni molt menys traumàtic: «No sóc una reina mare desposseïda». Diu més aviat que tendeix a ser com un «Pepito Grillo». Per a l’Agustina, el Regina no li ha donat tants «moments de glòria» com la companyia, tot i que el teatre «ho absorbeix tot». «A nivell de fites, s’ho menja tot, fins i tot les emocions, vas tan atabalada i les coses que aconsegueixes no són palpables com amb la companyia, que no dóna grans moments ni grans aplaudiments». Tot i això, l’ànima impulsora del primer teatre que va decidir apostar exclusivament per temporades estables d’espectacles familiars prefereix pensar que «alguna cosa ha tingut a veure el Regina amb l’evolució del teatre infantil». La seva filla, la Mariona, des de la responsabilitat que donen els nous reptes amb què s’enfronta el teatre, té un únic desig: «El Regina és com un germà siamès, però espero que em sobrevisqui ell a mi». Doncs parlant de reines mare i de successions i donat el nom del mateix teatre, només caldrà desitjar llarga vida al Regina.

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This