Les dones científiques i la fascinació pel món on vivim, eixos del darrer espectacle de la Cia. Anna Roca, ‘Valentina Quàntica’
“Per què això? I allò, per què? Per què passa?” Aquest enfilall de qüestions segur que us és familiar. Potser perquè vosaltres éreu així de curiosos quan éreu menuts. Potser perquè teniu mainada que n’és i que té unes ganes infinites de saber. Aquesta curiositat innata que expressen els nens i una reflexió sobre la invisibilització de la dona en l’àmbit de la ciència, van ser els dos primers elements que l’Anna Roca va posar sobre la balança a l’hora de pensar el nou espectacle de la seva companyia de teatre. Valentina Quàntica, que des de llavors ha anat creixent, s’estrena oficialment en la propera edició de la Mostra d’Igualada.
“Jo, quan em poso a crear -explica Anna Roca- el primer que penso és en què està fent el sector, què fan els companys i de què no estem parlant i que potser caldria fer-ho. Vaig arribar a la conclusió que el món científic el tenim com una mica oblidat, perquè se’ns fa espès, difícil d’abordar”. Tot i que pugui sembla molt prosaic i poc propici com a matèria dramàtica, Roca es va mantenir ferma en la seva intenció: “La inspiració és, entre d’altres elements, el programa de televisió El món de Beakman -espai de divulgació científica de TV3- que vèiem plegades amb la meva filla petita i en el qual hi feien un seguit d’experiments senzills”. La pedra de toc a tot això va ser la necessitat palesa, per poc que s’hi pensi, de parlar de les dones que es dediquen a la ciència, que estan absolutament invisibilitzades i això, entén Anna Roca, no és just.
Valentina Quàntica és el resultat de posar en ordre aquest magma creatiu, una peça amb aquesta sinopsi: “Per què, si vivim en una societat que procura per la igualtat d’homes i dones, hi ha tan poques científiques reconegudes? Per què tenim tantes curiositats sense resposta? Per què és tan fascinant el món en el que vivim??! Si vols resoldre aquestes qüestions, si ets dels que la curiositat et surt per les orelles o simplement tens ganes de descobrir allò que li passa pel cap a la Valentina, entra al seu laboratori! Perquè un espectacle pot ensenyar-te més coses de les que creus.”
El laboratori de la Valentina i el pollet Fernández
Efectivament, els nens i nenes del públic entren al laboratori de la Valentina i el seu ajudant, el Pollet Fernández, interpretats per l’Anna Aumatell i el Raül Martínez, respectivament. Aquests dos personatges respondran preguntes, conjuntament amb la Moira, el seu ordinador, que és un personatge més. També es duen a terme en aquest espectacle fins a quatre experiments senzills, un de tipus més teòric i tres de pràctics, amb l’objectiu que la mainada els puguin fer a casa sota supervisió dels adults. Per parlar de les dones científiques, Roca afirma que no van recórrer a figures ja absents, sinó a científiques que encara estan en actiu i que han expressat la seva sorpresa i satisfacció en saber que, d’una manera o altra, Valentina Quàntica parlarà d’elles i les seves investigacions.
La Valentina és una nena molt curiosa amb dues mares, les quals l’encoratgen a seguir la seva vocació científica. Un dels seus experiments consisteix a engrandir un pollet que li van regalar i que, efectivament, es converteix en un pollet gegant, que parla, el pollet Fernández, que a més li farà d’ajudant. La Valentina és dispersa, molt activa, un punt histriònica, mentre que el pollet és el seu contrapès a escena, hi porta la calma i la reflexió.
Per si tot això fos poc, la protagonista i el pollet també tenen ànima de youtubers, de manera que, mentre fan els seus experiments sobre l’escenari, també els gravaran en vídeo per tal de poder-ho penjar després al seu canal de youtube. Això porta Anna Roca a introduir un altre tema: el de les xarxes socials. “Els nens i nenes assistiran a tots els preparatius per poder gravar els experiments, de manera que aprendran que tot el que surt a les xarxes no és tan espontani, que tot està preparat”. Els vídeos que es gravaran es penjaran a youtube i així, la mainada que vagi a veure l’espectacle, en comptes d’endur-se del teatre un fulletó o una fitxa, tindrà un tutorial a youtube per ensenyar-li a fer els experiments. Anna Roca explica que, a més, aprofitant que obren el canal de youtube, gravaran més vídeos amb experiments per tal de penjar-los, encara que no formin part de l’espectacle: “No hi ha canals de divulgació de ciència per a nens en català, per això vam veure que aquí també hi havia una oportunitat i per això vaig creure que estaria bé engegar-ne un”.
La Moira és un ordinador “amb molta vida”, segons Roca, que respondrà les preguntes que alguns nens llancen, als qual la companyia els ha gravat prèviament. Així, per exemple, s’explica com és que Tadeo Jones s’enfonsa en les arenes movedisses i s’entra en el tema dels fluids no newtonians però en un registre comprensible pel jove públic; s’analitza perquè el cel és blau o de què estan fets els núvols.
Assessorament de primera categoria
Per dur les coses a bon port, Anna Roca s’ha rodejat d’un equip artístic de primera. Compta amb l’assessorament del químic Joel Nadal i del físic Pere Roure i assenyala que aquesta nova aventura de la seva companyia ha aconseguit cridar l’atenció de la Universitat de Girona. La creadora garrotxina admet també que en aquest espectacle ella mateixa havia fet la dramatúrgia, quelcom que no és habitual, ja que no se’n considera de dramaturga i fins ara només havia fet la de l’espectacle Contes 1.0. “Aquesta vegada la tenia tan clara, que m’hi he atrevit jo mateixa a fer-la -diu Roca-. De tota manera, quan faig una dramatúrgia la deixo molt oberta per tal que l’equip hi faci la seva aportació a mesura que avancen els assajos i, d’aquesta manera, l’espectacle creix i la seva forma final s’assembla força al que jo m’havia imaginat”. La dificultat més gran per fer la dramatúrgia, segons Anna Roca, són els “per què?”: “Me n’he adonat que no hi penso gaire en els perquès de les coses que van passant, en la justificació d’allò que passa, en el conflicte, i això ho he hagut d’anar treballant i anar-me plantejant totes aquestes qüestions”.
L’Anna Roca compta amb l’Anna Aumatell i Raül Martínez, antics alumnes que “han decidit llançar-se a la piscina” de la interpretació de manera professional, la qual cosa permetrà també a la companyia desdoblar-se i fer anar de manera simultània dos espectacles, ja que fins ara els espectacles els interpretaven la mateixa Anna Roca i en Jordi Gilabert, que en aquest cas són directora i ajudant de direcció, respectivament. August Viladomat Guti ha dissenyat la llum, Lluís Nadal Koko ha construït l’escenografia i Nídia Tusal ha dissenyat el vestuari. Anna Roca explica que l’espectacle és adequat a partir de 5 i fins a 12 anys, i que el nivell de lectura és diferent en funció de l’edat. El més complicat, segons l’artista garrotxina, ha estat trobar el registre necessari per tal que les explicacions científiques fossin, no només intel·ligibles pels nens, sinó també divertides. Podreu comprovar-ho a la Mostra d’Igualada, el proper 29 de març.