Text: Zoe Alabart

 

Dir la nostra, explicar com veiem això, decidir què en fem, d’allò altre, i sobretot participar en les coses que ens afecten. Tot això als adults ens encanta. I als infants? Doncs també! 

 

Sovint trobem la participació infantil separada de l’adulta i completament fora de context, entesa com una activitat o dinàmica en què els permetem triar entre dues opcions ja prèviament proposades, analitzades i escollides per nosaltres, els adults; però aquí l’infant no hi està participant! 

Tal com va recollir Roger A. Hart a la seva adaptació de l’escala de participació, hi ha moltes maneres i graus per participar i, a part de vetllar perquè n’hi hagi dins de les famílies i a les escoles, la participació també pot ser als espais de lleure o fins i tot als òrgans de decisió municipal. 

A les entitats de lleure

Un exemple claríssim de participació infantil i juvenil és el que preveu el mètode escolta i que, cada cop més, implementen també altres entitats de lleure. La proposta educativa de l’escoltisme s’estructura en diferents maneres de treballar la persona i el paper dels infants i joves en el món. 

Un dels aspectes que té més pes és la pedagogia del projecte, en què els infants proposen, escullen i tiren endavant algun projecte que impacti en el seu entorn. Els nens i nenes prenen part de cadascuna de les fases i són acompanyats per uns adults que els ajuden a informar-se i a aconseguir les eines perquè aquell projecte es dugui a terme i arribi al màxim de gent.

També dins de l’escoltisme hi ha definits els dinamismes i les eines que permeten treballar valors com el compromís, l’autonomia, el progrés personal… Un d’ells és el joc institucional, que fomenta l’assumir responsabilitats en les tasques i decisions dins el grup mitjançant la participació democràtica.

La ciutat dels infants

Tal com dèiem, els infants han de poder disposar d’espais de participació també allà on es prenen decisions que els afecten directament, encara que no solen accedir-hi, com als espais municipals. El pedagog Francesco Tonucci va liderar el procés en una ciutat d’Itàlia, Fano, on l’any 1991 es va dur a terme un projecte municipal laboratori anomenat la Ciutat dels Infants. Estava enfocat a estudiar i dur a terme canvis a la ciutat proposats pels mateixos nens i nenes. 

Es va organitzar el consell dels infants, format per un alumne de quart i un de cinquè de primària de cada escola de la ciutat, de manera que eren elegits per a dos cursos i així els companys que entraven nous podien prendre el relleu. L’organització del consell era del tot seriosa, amb un ordre del dia dels temes que es tocarien. D’allà en sortien propostes i, posteriorment, uns representants les duien al consell municipal dels adults. 

Amb aquest projecte, els adults van canviar la mirada i les respostes van deixar de ser a la defensiva i van començar a ser des de l’escolta. Moltes de les propostes urbanístiques dels infants, traçades des de les seves necessitats reals, van poder-se dur a terme: fer més espais on jugar a pilota, carrils bici segurs, normativa respectuosa amb el joc i amb els vianants i un llarg etcètera. 

Avui en dia molts municipis, també a casa nostra, intenten reproduir el model amb més o menys encert. Quan es fa bé… quanta riquesa!

 

 

Text publicat al núm. 104 de la revista Viure en Família, l’estiu del 2024.

Foto: Judy Baxter – Flickr