A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
25 / 03 / 21

Jordi Sunyer: “La pandemia no és res més que un element més de la nostra desconnexió amb el planeta”

L’epidemiòleg Jordi Sunyer, cap del Programa de Salut Infantil de l’Institut de Salut Global de Barcelona, va ser el darrer convidat al Parlem una estona, un cicle de xerrades en els quals la TTP (Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics) vincula professionals i especialistes de diversos àmbits amb el món de la cultura i les arts escèniques i de carrer per a la infància i la joventut. Amb Sunyer vam parlar d’infància, de la pandèmia, del medi ambient i de la salut mental. Us en fem cinc cèntims.

Més que una conferència, Sunyer el que tenia ganes era de conversar, però es clar, només la primera frase que va articular ja és un titular i encapçala aquest relat. Va ser el senyal que ens esperava una hora intensa i fascinant de reflexió i intercanvi d’idees. Només començar Sunyer es va atrevir a formular quin era l’origen de la COVID-19: “La pandèmia no és res més que un element més de la nostra desconnexió amb el planeta”.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

El streaming de la conversa s’emetia en directe des del Casal Mir-Sol de Sant Cugat.

Segons Sunyer, a causa de la pandèmia hi ha hagut qüestions que s’han desequilibrat i han anat malament. Els malalts crònics han vist com les seves malalties es descontrolaven i han rebut sobretot els que tenien afectacions físiques, però no descarta que la salut mental sigui l’aspecte que més se n’ha sentit i se’n sentirà: “Els nens no tant, perquè són molt resilients, són els que ho han entès millor, no han tingut problemes i tenia claríssim que no suposarien un problema”, explica  Sunyer, que ha estat vinculat a l’elaboració de protocols i procediments per a la tornada dels infants a l’escola. “Els problemes mentals –diu Sunyer-, això sí que s’ha incrementat en els adults. Les patologies mentals s’acarnissen amb els més fràgils i l’angoixa i la depressió comencen a crear estralls”.

Per a l’epidemiòleg, les afectacions mentals “tindran un impacte invisible tan gran com la pròpia epidèmia, però ja és propi dels temps, perquè ja som en un segle XXI en el qual s’albirava que les malalties més importants serien les mentals i amb això de la COVID-19 només hem fet que accelerar aquest procés”. Aleshores arriba el costat positiu de la pandèmia: la desacceleració en el ritme de la vida, que vol dir reducció de despesa energètica, reducció de consum, reducció de la mobilitat i per tant de la despesa de carburadors i energia, reducció de connexions i contactes i reducció de quilòmetres. Segona Sunyer “aquesta baixada ha estat bé i potser frenarem una miqueta. Ara fa por el dia que s’obrin les portes i sortim tots en tromba”, riu.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Una imatge de la pantalla del zoom.

L’origen és l’activitat humana

Sunyer va afirmar que l’origen de la pandèmia no és casual, ni fruit de l’atzar, sinó que és una causa de l’activitat humana. En el marc de l’acceleració que deia amb anterioritat, s’hi han de situar també qüestions com la pandèmia: “Habitualment, abans de la revolució industrial, tocava una pandèmia cada 300 anys, ara s’ha accelerat i en 18 anys portem 4 pandèmies: grip A, SARS, grip aviar i aquesta. Quan un fenomen com aquest augmenta per sobre del que s’esperava, això no és una casualitat”. L’activitat humana inclou el tràfic d’animals salvatges, que es troba en l’origen d’aquestes epidèmies.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Jordi Sunyer, epidemiòleg.

El problema greu que hem de resoldre, segons l’epidemiòleg, és la manera com ens relacionem amb els animals, és a dir, la manera com ens relacionem amb el planeta: “Els homes, com a espècie, hem violat espais sagrats. Hem entrat sense miraments al tròpic, on hi ha milers de virus i la major riquesa en biodiversitat, violant aquests espais i desertitzant-los, per plantar-hi les nostres coses, habitualment relacionades amb el sistema alimentari.” Heus ací el vehicle: el sistema alimentari. Aquesta voracitat provoca paradoxes com que importem i exportem patates o exportem vaques i al mateix temps n’importem de l’Argentina. “Aquests espais que estem violant és un terreny fèrtil –diu Sunyer- en el qual, de forma sobtada hi fem megaplantacions, es desequilibra la biodiversitat i el virus fa el que anomenem salt entre espècies. Això és possible perquè, amb la facilitat amb què viatgem, podem entrar i sortir fàcilment d’un espai que abans era de difícil accés o era molt lluny”.

“És essencial que canviem la nostra relació amb el planeta”

És en aquest marc que es produeixen fenòmens com el de Wuhan, que és una mena de hubb amb un milió i mig d’estudiants que es contaminen i escampen el virus arreu, finalitzant la cadena dels tres passos que enumera Sunyer: primer el salt d’espècies, seguit de l’amplificació entre humans i, finalment, l’extensió global. “És essencial que canviem la nostra relació amb el planeta, ara més que mai –afirma Sunyer-. Des del món de la salut ja existeixen corrents molt importants que vinculen la salut humana amb la salut planetària i afirmen que sense la segona, la primera no és possible”. Què vol dir mantenir una altra relació amb el planeta? Doncs revisar el sistema alimentari, el model de mobilitat, l’energètic, l’econòmic… Si això no es revisa, simplement “som a l’avantsala d’altres pandèmies”.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Sunyer ha estat guardonat amb el Premi John Goldsmith, el més prestigiós en l’ambit de la recerca en medi ambient i salut.

L’epidemiòleg va assenyalar que el món de les arts escèniques són la consciència crítica de la societat. Per ell, els creadors són els que saben cap a on s’ha d’anar, perquè entenen millor la realitat, perquè són com un penell indicador. Aleshores es va posar sobre la taula el tema de la responsabilitat individual i la col·lectiva en tot aquesta afer.

“Sense salut no hi ha economia –diu Sunyer- i sense equitat no hi ha ni salut, ni economia, perquè aquest model econòmic  tan salvatge que s’està aplicant, no té cap lligam amb l’equitat, amb el repartiment de la riquesa. Ens iguala als països africans i caribenys, acostumats a viure amb pandèmies.” Per a Sunyer, per evitar successos com el que ens afecta actualment és apostar per l’alimentació de Km0.

Si voleu accedir a una versió més extensa de la conversa, la teniu en aquest enllaç.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This