12 / 09 / 19

Heu vist la gala ‘Catalunya aixeca el teló’ d’enguany? Què coneixeu del teatre familiar?

Vosaltres heu vist l’escenografia, preciosa, de posem per cas Adéu, Peter Pan, de Festuc Teatre, de La nena dels pardals, de Teatre al Detall, o de Laika, de Xirriquiteula? La il·luminació acurada i exacta de Geometria, de Roseland Musical? Els impressionants vestits de rata, de click de Playmobil o de porquet dels espectacles Rats!, Clicks ambulance o Pigs, de la companyia Campi Qui Pugui? Els titelles gegants i magnífics de La llebre i la tortuga de Teatre Nu? Vosaltres heu vist els vehicles esbojarrats i imaginatius de Rum Rum Trasto Karts de Xip Xap Teatre? O l’atrezzo espectacular de Carilló de La Tal? Vosaltres heu vist com s’emocionen la mainada i els seus acompanyants d’igual manera amb Mon pare és un ogre de La Baldufa? Heu vist riure a cor què vols i reflexionar ensems a grans i petits amb Baobab. Un arbre, un esquirol i un bolet, de La Pera Llimonera? Vosaltres sabeu quantes hores, imaginació i traça calen per crear les instal·lacions de companyies com Toc de Fusta, Tombs Creatius, Itinerània o Guixot de 8, per dir-ne algunes? Si fins i tot hi ha hagut un museu noruec de joc a l’aire lliure que ha demanat a una d’elles que els construeixin jocs expressament!

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Una imatge d’Adéu, Peter Pan, de Festuc Teatre.

Vosaltres sabeu quants quilòmetres i bolos han fet enguany les companyies d’arts escèniques familiars? Unes quantes han anat fins a l’Àsia! D’altres han recorregut mitja Europa i ja no parlem de l’Estat espanyol i de Catalunya! No hi ha cap festa major, per petita que sigui, que no compti amb un espectacle familiar o una actuació d’una companyia d’animació. Vosaltres sabeu que, a través del teatre familiar, es parla als més joves de la crisi migratòria, del sentiment de pèrdua per la mort d’un ésser estimat, de l’alzheimer, de la guerra freda, de la utilitat de l’art, de la soledat, de l’assetjament escolar i de tants altres temes “d’adults”? I sabeu que a través de les companyies d’animació es preserva, però també es modernitza, el cançoner tradicional del nostre país? I que a més de tot això, els espectacles són divertits, entretenen, emocionen i, malgrat molts tinguin missatge, no són percebuts pel jove públic com a sermons o lliçons? Sabíeu que les arts escèniques familiars que es fan al nostre país són una referència a l’Estat i a Europa?

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Una imatge de Polzet, el darrer espectacle de Zum-Zum Teatre.

No, el teatre per adults no mola més que el teatre familiar. De fet, hi ha bon teatre i mal teatre, per adults i familiar. Com a tot arreu. La ironia i la sàtira, com a eines de denúncia, crítica i reivindicació, són molt útils. Possiblement sigui allò que més temen els poderosos, fins i tot més que els insults, la crítica directa o les males paraules, perquè la ironia permet deixar-los en evidència, despullar-los davant la gent, posar de relleu les seves contradiccions, assenyalar les seves intencions més ocultes i fins i tot la seva mala fe. Setmanalment en tenim una mostra en aquest programa de televisió magnífic que és Polònia. Però resulta que fer anar la ironia no és tan fàcil, perquè requereix intel·ligència, necessària per identificar què és allò que no funciona, què és allò criticable i per aplicar la dosi exacta d’ironia per tal que faci la funció de denúncia i reivindicativa que es pretén.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Una imatge de la instal·lació Xics del Xurrac, de Tombs Creatius.

Tot això ve a tomb pel desafortunat vídeo projectat durant la gala Catalunya Aixeca el Teló que es va celebrar el proppassat dilluns dia 9 al Gran Teatre del Liceu, organitzada per Adetca i ideada per la productora Nico&Sunset, en què es pretenia reivindicar un objectiu ben lloable amb el qual s’hi pot estar d’acord al cent per cent: la introducció del teatre a les escoles de primària. El que va passar després va ser un despropòsit de dimensions colossals. La TTP va llançar un comunicat molt mesurat al respecte la mateixa nit. Adetca ja ha fet pública una nota de disculpa que s’agraeix, com no podia ser d’una altra manera, així com els responsables de la gala, Nico&Sunset, que es van disculpar amb tres piulades a twitter, assegurant que la seva intenció era reivindicativa i que s’emparaven en l’humor. Precisament el problema va ser l’ús poc intel·ligent, barroer -ho atribuïm més a la ignorància que a la mala fe- de la ironia, menystenint de manera gravíssima a les companyies que fan teatre infantil, juvenil, familiar i per a tots els públics en aquest país. El vídeo dispara contra un dèficit que fa anys que les companyies que es dediquen a les arts escèniques familiars denuncien, però erra estrepitosament el tret quan, per fer-ho, denigra a una gran part dels companys de professió utilitzant de manera maldestra una pretesa ironia que esdevé estultícia, titllant-los de poc professionals. Un fet curiós, ja que teatre per adults i teatre familiar són vasos comunicants i hi ha intèrprets, directors, escenògrafs, il·luminadors o tècnics que tant treballen a una banda com a l’altra. Si la ironia no funciona es corre el perill de ser injust, que és el que va passar. Ni tan sols el format del vídeo és original, sinó un simple plagi d’uns quants de similars que circulen per les xarxes i s’han  fet cèlebres.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Els titelles hologràfics de L’oníric món de dins, d’Holoqué.

Si heu respost afirmativament a les preguntes que hem llançat abans, sabreu que les companyies catalanes d’espectacles familiars que s’hi dediquen, les professionals -una professionalitat plena que és el somni de molts intèrprets, directors i dramaturgs de teatre “per adults”- treballen amb rigor la il·luminació dels seus espectacles, també l’escenografia, la música, el vestuari, les interpretacions i la dramatúrgia. Hi ha poc paper pinotxo, però si cal, també s’hi recorre, com a la cola blanca o el porex. I també hi ha renovació en les formes, amb l’entrada de les noves tecnologies, i si no li ho podeu preguntar a la companyia de titelles hologràfics de Bellpuig, Holoqué. I tot aquest rigor, tota aquesta feina és perquè s’entén que el públic infantil i juvenil no és el públic del futur, és el públic del present, és públic exigent, molt més que l’adult fins i tot; és un públic que obliga a les companyies a una revisió constant perquè, a diferència de l’adult, és cíclic, amb renovacions generacionals que obliguen a adaptar-se, perquè com bé sabem, la competència són Marvel, el 3D i els videojocs. Res més lluny del “teatre Findus” o congelat. Com diu una mainada en la frase segurament més encertada del vídeo, “fer teatre infantil no és menys important que fer teatre per adults” i això és quelcom que les companyies d’arts escèniques familiars fa temps que tenen molt clar. Les generalitzacions són injustes, ho sabem perquè alguns ja ho fan, però caldria demanar a productors i programadors que s’arrisquessin, amb la mateixa capacitat pressupostària que dediquen al teatre d’adults, programant i produint espectacles per a tots els públics. Més d’un i de dos s’endurien alguna sorpresa agradable.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

La tresca i la verdesca, durant l’espectacle Zum.

Ara bé, fent palès que la forma ha estat fins i tot miserable, hi ha un fons, un missatge, que compartim: el teatre ha de tenir més presència a les escoles de primària, en els programes curriculars. Això és competència plena del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que té les competències traspassades pel ministeri espanyol corresponent. L’Associació de Teatre per a Tots els Públics (TTP) es posa a disposició de la conselleria per començar a construir un projecte que tingui com a objectiu la introducció de les arts escèniques a les aules de primària, sense dependre de pares, mestres i cuiners voluntariosos. Pensar -com s’insinua en el vídeo- que directors i intèrprets de primera fila del país també seran bons pedagogs, és caure en un parany. Es tracta d’un discurs fals. És més complex que tot això. Des de la TTP ens hagués agradat que, ja que parlaven de teatre familiar, haguessin tingut l’interès de copsar la nostra opinió. No podem tenir una visió més diametralment oposada del teatre que la reivindicació de professionals mediàtics fent de pedagogs a les escoles, només pel fulgor de la seva fama. La TTP està formada per companyies, un concepte que no va aparèixer al vídeo, i defensa la força del col·lectiu, com pot ser l’excel·lent  companyia La Calórica, premiada merescudament en la mateixa gala. Oposem el model cooperativista al model individualista perquè creiem que és el que crea teixit.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Les Rats!, de Campi Qui Pugui, en el transcurs d’una actuació a Corea del Sud.

D’altra banda, el nostre parer és que no només caldria introduir el teatre a les escoles de primària, sinó que també caldria reformular el batxillerat artístic, per tal d’introduir maneres específiques de treballar la creació escènica per a infants i adolescents. Acabem de perfilar doncs un bon Pla Integral del Teatre, que ja inclou actuacions en aquesta línia. Mentre construïm estructures d’estat i caminem envers un futur millor, treballem el present i aprofitem a fons les competències de què disposem per fer millor l’escola catalana fent-hi presents les arts escèniques. Perquè no ho dubteu, les arts escèniques sempre fan millor a una societat, la fan més culta, més lliure i més desvetllada, com deia el poeta.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Cliqueu en aquest enllaç per accedir al vídeo de la gala emès per TV3. A partir del minut 41:50″ hi trobareu el vídeo sobre teatre infantil.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This