El CIRC ha sortit de les carpes i ha ocupat teatres, places, carrers, auditoris…  s’ha barrejat amb altres arts escèniques. El circ ha entrat dins el teatre i el teatre dins el circ cercant noves maneres d’expressió on es confonen, es complementen i dialoguen el teatre, el circ i la dansa per oferir espectacles més físics. 

La gent de circ no interpreta cap personatge, s’interpreta a si mateix, són autors, intèrprets, directors i creadors d’una dramatúrgia especial no subjecte a crítiques literàries ni a convencions estereotipades. Barrejant realitat i somni, prosa i poesia per transportar a l’espectador a llocs molt especials.

El CIRC actualment (en una civilització plena de pantalles i intel·ligència artificial)  és un oasi on “es pot desconnectar” del tot, posant en marxa tots els sentits inclòs el de l’humor.

Hi ha gent que quan veuen un descontrol o una situació caòtica la volen desqualificar dient “això sembla un CIRC”. La meva experiència dins el món de l’espectacle i l’espectacle del món, em porta a pensar que estan molt equivocats, ja que no hi ha una activitat que jo conegui que estigui tan mesurada, controlada, assajada i amb ganes d’agradar com el CIRC. 

I què dir dels que quan volen insultar fan servir la paraula “PALLASSO”. PALLASSO, més que una professió és una vocació, el PALLASSO autèntic no busca la rialla com a finalitat sinó com a la via de comunicació més directa entre els humans. 

Per això quan algú insulta amb la paraula PALLASSO jo li contesto en vers com en Cyrano de Bergerac també tinc un nas peculiar com ell, el meu és vermell.

Aquest món és com un CIRC que obre portes a diari: Hi ha qui és un gran artista, hi ha qui és mosso de pista. Hi ha qui fa acrobàcies, jocs de màgia o malabars i passa la corda fluixa sense por de fer-se mal. Jo per més que m’hi escarrasso, només soc un PALLASSO.

M’ho estimo més així, amb el cap ple de pardals. Quan toco de peus a terra, és només per fer-hi un salt. Anar a la lluna, i des d’allà veure el planeta, aquesta boleta de fang plena d’aigua, sorra i pedres, minerals, vegetals, homes, dones, nens i nenes i molts més animals.

Un planeta que fa 4.500 milions d’anys que dura, que dona voltes al Sol i al voltant nostre volta la Lluna. Potser el  què passa és que n’hem fet un gra massa. Potser el què passa és que no sabem on anem. Aquest planeta es queixa i té raó,  si no trobem aviat la solució. És important perquè ens hi va la vida, aviat serem “espècie protegida”. És evident que som molt animals i no respectem les senyals.

El que jo proposaria és que sortíssim al carrer, ens poséssim roba antiga i tothom amb nas vermell. No sé si tot canviaria o tot seria diferent, però perquè no anem un dia tots plegats i ho provem…?

ELS HUMANS només podem respondre davant “el núvol” de “glamour” i intel·ligència artificial, amb dues facultats exclusivament  humanes… L’HUMOR i la IMAGINACIÓ, que precisament es donen la mà als espectacles de CIRC.

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest