T’has preguntat mai què fan les companyies quan no són damunt dels escenaris? Com funcionen per dins? On guarden tot el seu material? Quanta gent hi treballa? Per donar resposta a aquestes i d’altres curiositats, el Teatre Municipal de l’Escorxador de Lleida organitza des de fa tres anys les ‘Visites a ca l’artista’, una trobada entre públic i companyies als locals de creació.
“Volem que tant el públic com la gent en general que no està vinculada al fet creatiu pugui conèixer les companyies i saber què fan. Normalment, la relació dels espectadors amb les companyies es redueix en comprar les entrades i aplaudir-los. Volem que donin valor a tot el que hi ha al darrere i vegin que s’estructuren com qualsevol empresa”. Així defineix la iniciativa la directora de l’Escorxador, Margarida Troguet, una entusiasta en promoure accions per als espectadors.
Fins a dia d’avui ja s’han organitzat tres ‘Visites a ca l’artista’. El 2013 es van visitar els locals de La Baldufa, Xip Xap i Zum-Zum, el 2014 va ser el torn d’El Sidral i Sac Espectacles i, recentment, han obert les seves portes Festuc Teatre i Encara Farem Salat. Assisteixen a l’activitat un promig de 25 persones –un quart de les quals repeteix l’experiència– de totes les edats. Les companyies els recullen amb furgonetes pròpies o bé s’organitza el desplaçament amb un minibús o cotxes particulars i, arribats al local, els amfitrions els ensenyen els tallers on dissenyen i construeixen les escenografies, les oficines on tramiten les factures i les altes a la seguretat social, el magatzem, l’espai d’assaig…
“La gent queda parada que els locals siguin tan grans i que tinguin tanta infraestructura”, explica Troguet. “A més del patrimoni immaterial del vessant artístic, les companyies compten amb un important valor material com poden ser dues o tres furgonetes, els equips de llum i so, el vestuari… Moltes disposen d’un ampli ventall escènic perquè tenen força repertori en actiu. És impressionant i la gent al·lucina en veure-ho!”
Com que es va ‘a casa’ de companyies que no són de recent creació, sinó que totes tenen ja una trajectòria i reconeixement artístic consolidats, els espectadors troben cartells o escenografia i attrezo antics. “És xulo perquè n’hi ha de molt simbòlics i, en reconèixer-los, els identifiques com a material que vas veure fa anys. Això porta la gent a una història personal, a fer un viatge al passat. Hi ha qui diu: ‘Ahh! Jo us vaig veure! No sabia que éreu vosaltres!’”.
A més que els locals siguin tan grans i hi hagi tant material, el que més sorprèn els visitants és saber la quantitat d’activitat que la companyia ha fet al llarg de l’any. “225 bolos?? I tants quilòmetres?? I pensen ‘Mare de déu, però si aquesta gent no para!’”, comenta Troguet, que afegeix: “Els impressiona el volum, perquè els veuen un cop a l’any i pensen que no fan res més. Tampoc s’imaginen que hi pugui haver quatre persones fent feina d’oficina o com s’organitzen el calendari, per exemple”.
Finalment, un altre aspecte que xoca els visitants és descobrir la dimensió humana dels artistes. Les visites són disteses i és fàcil que s’acabi parlant de la vida quotidiana i la seva manera d’entendre el món. En aquest sentit, Troguet observa que “molts pensen que les companyies són bohèmies, que estan fetes d’una pasta diferent… i els sobta quan s’adonen que tots tenen una estructura familiar i duen una vida normal. Més d’un s’ha exclamat: ‘No ho hauria dit mai que aquests tinguessin fills, i en tenen 3!’”.
A banda de les ‘Visita a ca l’artista’, el Teatre Municipal de l’Escorxador també organitza altres activitats per apropar les companyies al públic com ara assajos oberts, tallers amb espectadors, etc. Aquestes accions s’emmarquen dins el programa ‘Avui no hi ha funció!!!’ i tenen, com a objectiu final, afavorir que la ciutadania prengui consciència dels processos creatius dels espectacles teatrals i valori encara més la feina de les companyies.