Què els passa a totes aquells dibuixos, poemes, cançons, idees… que algú comença a traçar en un full de paper i, si no li convencen, llença a la paperera? A ‘Wabi-Sabi’ no només els rescaten de l’oblit, sinó que prenen vida gràcies a dos personatges que els porten divertidament a escena. Qui són? Per què ho fan? Només ho podràs descobrir al teatre. L’autora i directora d’aquest espectacle és la ballarina, coreògrafa i directora de Mons Dansa i Educació, Clàudia Moreso, amb qui hem parlat per satisfer una mica la curiositat i explicar fins on es pugui explicar….
Una de les primeres preguntes que ens fem és, d’on ve aquest títol? Doncs d’una cerca per internet després de rebutjar altres noms com ‘Històries de paper’, ‘Somnis de paper’, ‘Rebregats’…. “Se m’acudien molts títols, però no me’n agradava cap. Vaig anar a parar a paraules japoneses que no tenen traducció i Wabi-Sabi em va atraure de seguida pel so i el significat. És com un joc de paraules d’avi, savi, d’algú que ha viscut molt i té històries per explicar, d’algú que ha inventat i ha llençat… I em va quadrar molt pel significat, ja que vol dir ‘la bellesa de la imperfecció’. Aquesta idea de la bellesa de l’error, d’una cosa que llancem i si li donem valor ens pot ajudar a crear una cosa millor… I tot això amb una sola paraula i que no dóna gaire pistes!”.
A Moreso també li encaixava l’ús que se’n fa a nivell de disseny i decoració, ja que Wabi-Sabi parla d’elements senzills, molt bàsics, com ha fet ella en treballar amb la bola de paper com a base. L’escenografia es basteix a través d’un vídeo previ en què es veu l’interior d’una paperera. En surten uns personatges que es desfan dels embolcalls de paper que els cobreixen per anar descobrint, una rere l’altra, diferents boles de paper. “Vaig investigar les possibilitats que m’oferia el paper com a element a partir d’una idea que tenia al cap en haver vist una nina feta tota de paper. I de la mateixa manera que creem nines de paper, creem barrets, i un vestit… Dels trossos de paper estripats en surten coreografies, sons i imatges de vídeo que expliquen històries d’ocells, de vaixells, de cuina…”.
Si bé l’espectacle es va estrenar aquest estiu a Vic, el passat cap de setmana s’ha vist per primera vegada a Barcelona, al Sant Andreu Teatre SAT!, en una versió molt més tancada que la del darrer mes de juliol. “Estem molt contents de la recepció del públic. Ara ha de rodar… Hem fet molta postproducció. Quan el vam estrenar era més curt i no hi apareixen els vídeos. Era molt a l’inici”.
Com en altres espectacles de la companyia, s’hi barreja la dansa, l’audiovisual, l’humor i la màgia, entesa com aquells instants carregats de bellesa i emoció. “És el nostre segell. Sempre treballem amb els mateixos ingredients i anem canviant el discurs”. La seva principal via de comunicació amb el públic és el llenguatge coreogràfic, per això gairebé no utilitzen el text –o molt poc, quan comenten alguna cosa en moments puntuals. Això fa que confeccionin un muntatge molt poètic i visual ideal per atraure tots els públics. “Al SAT! hi havia nens molt petits que estaven totalment enganxats! Per sessions escolars segurament el farem per a nens i nenes de 5 a 10 anys, aproximadament, però és per a tothom”.
I fins aquí el que es pot avançar. La resta te la desvelaran damunt de l’escenari. Estigues atent a l’agenda d’EscenaFamiliar per saber quan i on representaran aquest simpàtic ‘Wabi-Sabi’.
*Les fotos interiors d’aquest reportatge són de Manuel Pérez – cc photo.pezzz.es