Estem a punt d’encetar una nova edició del Festival Internacional d’Arts Escèniques El Més Petit de Tots (EMPT), la 12a, que tindrà lloc a partir de demà dissabte dia 5 fins diumenge 20 de novembre a 11 ciutats catalanes. Aquest any serà una edició molt especial, perquè LaSala Miguel Hernández de Sabadell –impulsora i epicentre del certamen– celebra la seva primera dècada de vida.
Fa unes setmanes l’equipament sabadellenc va celebrar els 10 anys amb una gran festa, una metafòrica explosió de confetti a dins d’una bombolla gegant. Així ho recorda la directora de LaSala i d’El Més Petit de Tots, Eulàlia Ribera: “A la gent li va agradar moltíssim. Aquest era el guió de la festa: a dins de la bombolla hi havia totes les emocions que han quedat a les parets del teatre, tant del públic com de molts artistes que han deixat el cos i l’ànima a l’escenari de LaSala. Tot plegat va explotar i vam gaudir del conjunt d’emocions acumulades. 10 anys són 10 anys. Costa arribar fins aquí i veure la resposta del públic omplint el teatre en un dia que amenaçava pluja va ser un premi per aquests 10 anys.”
El Més Petit de Tots es fa més gran edició rere edició. L’any passat arribava a 12 teatres de 10 ciutats. Aquest 2016, amb la incorporació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i l’Atrium de Viladecans, ja és a 14 escenaris d’11 ciutats. Segons Ribera, “creix pausadament” i, com que a nivell de públic ja està consolidat, enguany han decidit obrir altres fronts “que no només passen per visualitzar espectacles per la franja d’edat dels 0-5 anys, sinó que van més enllà”. Així, en algunes poblacions, s’han organitzat activitats paral·leles com ara tallers de companyies internacionals que, al matí, ofereixen funcions per a les escoles i, a les tardes, apropen l’art en espais on és més difícil trobar-lo. “També és feina del festival arribar a aquest segment de la població”, subratlla. Alhora, s’ofereixen tallers en hores familiars per tal que hi pugui participar el públic general tot creant més complicitat amb els espectadors, convidant-los a gaudir plenament del festival de manera complementària als espectacles.
A més a més, amb la col·laboració de l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (TTP), organitza dues masterclass adreçades als professionals del sector, però no només als artistes –assenyala–, també als mestres. “Volem ajuntar-los i barrejar-los, que treballin plegats. Hi ha companyies del sector que potser no han treballat mai amb aquesta franja d’edat i els animem a que s’hi atreveixin. I els professors poden agafar eines per treballar a les aules”, afirma.
En aquesta línia, una quinzena de programadors internacionals assistiran durant 4 dies al festival per conèixer muntatges, companyies i teatres. També participaran a la trobada professional que es durà a terme el dissabte 12 de novembre per generar un espai de relació, intercanvi i networking. Eulàlia Ribera explica que “en obrir el EMPT al CCCB, el “lloc del pensament”, tocava parar un moment i reflexionar. Com que vénen programadors de festivals d’arts escèniques per als més petits d’altres països farem que també puguin conèixer altres propostes que no poden veure durant aquests dies. Està obert a companyies que tenen un espectacle o un projecte d’espectacle per poder presentar. També hi intervindran l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) internacional i l’Institut Ramon Llull per explicar les ajudes a les quals poden acollir-se les companyies que volen obrir-se i sortir a actuar a fora.”
A la tarda (de 17:30h a 19:30h, també al CCCB) es farà una conferència-debat a càrrec d’Anna Manso, Jorge Picó i Sílvia Valdespino que porta per títol: ‘Arts escèniques per als més petits: per què i amb quina finalitat?’ És el primer cop que es reflexiona en veu alta en el marc del festival i, com apunta la directora, té l’objectiu de “deixar pòsit”, és a dir, anar escrivint un contingut i fer-lo créixer, veure per què i amb quina finalitat fan tot el que fan: “Vam néixer el 2005 i la gent ens deia: “Però què feu fent espectacles per aquesta franja d’edat?” Ara ja hi ha molts que s’han atrevit a fer-ho i és un bon moment per analitzar quins resultats està donant i cap a on hem de seguir.” El debat és gratuït i obert a tot el públic del festival (presentant l’entrada i prèvia inscripció a través del web). “Volem saber com ho viuen les famílies que vindran al festival, com ho respiren, què els aporta… Ens donarà pautes per reflexionar cap a on hem de créixer. És complex arribar a 11 ciutats, amb moltes companyies que es mouen… Hem de veure si hem de créixer o no amb més espais, però crec que és molt important arribar a altres punts. Això ha de tenir continuïtat juntament amb les activitats paral·leles que obrim aquest any.”
Pel que fa a l’evolució i situació actual dels espectacles per als més petits, Ribera observa que “cada cop hi ha propostes més contemporànies amb els llenguatges actuals i aquest és el camí que hem de seguir. El festival ha apostat fort per aquí i esperem que altra gent ens segueixi. Hi anirem entrant de mica en mica”. Certament, com ella mateixa apunta, l’última producció d’EMPT, ‘Loo’ de Ponten Pie, s’ha pogut veure a d’altres certàmens com La Mostra d’Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil i Fira de teatre al carrer de Tàrrega obtenint una gran acollida de públic i crítica.
Fent un exercici d’anàlisi, Eulàlia Ribera valora la primera dècada de LaSala amb “les emocions, les rialles, els plors, la tristesa, la reflexió… que ens han donat els espectacles. Crec que això és el que queda, d’alguna manera ajudem els nens i les nenes a créixer i a madurar a través de l’art. Els fem pensar, emocionar i els ajudem a ser persones més lliures, crítiques i conscients”.
I ho té claríssim, el seu desig en la bufada d’espelmes dels 10 anys és: “Seguir 10 anys més. Tenim la voluntat de continuar fermament en aquest projecte perquè hi creiem, l’estimem i el gaudim moltíssim”. En cas que en pogués demanar un altre seria per “la reducció de l’IVA cultural per poder aguantar els projectes sense patir com ho fem. Gastem molta energia per sustentar-los i no l’invertim en creativitat, en fer coses noves… Tots hem de ser molt conscients que sense cultura no hi ha cohesió social ni llibertat de les persones”.