La Diputació de Barcelona celebra aquest curs 2015/2016 20 anys de funcionament de l’“Anem al teatre”, un programa que crea nous públics de teatre, música, dansa i circ i desperta la sensibilitat artística entre l’alumnat d’educació infantil, primària i secundària.
Durant aquest temps hi han participat prop de dos milions d’espectadors (1.924.549 alumnes) de 485 centres docents i 175 municipis. Pel que fa als artistes, hi han actuat 230 companyies oferint un total de 8.671 funcions. La iniciativa ha estat un important planter per a elles, entre les quals figuren el Mag Lari, Antonio Díaz (El Mago Pop), Farrés brothers i cia, Egos Teatre, Àngels Margarit/Companyia Mudances, Cabo San Roque, Camut Band Junior, Dei Furbi, Companyia Ínfima la Puça, Pep Bou, Cor de Teatre, El musical més petit, La Perla 29, Marcel Gros, Thomas Noone Dance, etc.
Parlem amb els responsables de l’”Anem al teatre” per conèixer a fons les interioritats d’aquesta exitosa aliança entre Cultura i Educació.
-Com es va gestar la idea del programa? Per què es va iniciar al Berguedà i l’Anoia? L’heu importat d’algun altre lloc?
A base de moltes reunions entre les àrees de Cultura i d’Educació de la Diputació, que exploràvem el disseny de programes on cultura i educació estiguessin plenament integrats. I també a base de reunions amb experts i agents culturals i pedagogs que coneixien bé el tema. No vam ser originals ni ho preteníem. Ens vam inspirar clarament amb els programes escolars que organitzaven des de feia anys l’Associació Cultural de Granollers, Pedagogia de l’Espectacle i La General d’Espectacles. Teníem clar que la nostra marca de la casa havia de ser la qualitat, la professionalitat, la idoneïtat i l’aforament reduït.
Es va iniciar a l’Anoia i al Berguedà pel dèficit considerable d’ofertes artístiques d’aquest tipus que tenien. Ho vam fer com a prova pilot. La resposta –extraordinàriament positiva– ens va fer decidir a mantenir i anar desplegant progressivament el programa.
-Ara hi participen 8 comarques: el Berguedà, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Bages, el Garraf, el Maresme, l’Osona i el Moianès. Es preveu poder-ne ampliar el nombre?
Ja no el podem ampliar a més comarques, perquè molts municipis de les comarques on no organitzem el programa ja porten a terme ells mateixos –directament o indirectament- programacions similars i nosaltres els donem suport econòmic, a través d’una convocatòria de subvencions. Això sí, per tenir el suport de la Diputació les programacions escolars municipals han de garantir la seva qualitat, professionalitat i idoneïtat. Sí que hi ha alguns pocs municipis que no hi participen i intentarem que ho facin.
-A la resta de Diputacions s’impulsa algun programa similar? Us han contactat per estudiar-ho?
Que sapiguem a la resta de Diputacions no s’impulsa un programa similar. Nosaltres, naturalment encantats d’explicar-ho a qualsevol institució o persona interessada. De fet, no fa gaire la Diputació de Girona es va interessar pel programa i li vam facilitar tota la informació que tenim a l’abast.
-Quin paper hi juga l’escola: fa pedagogia prèvia sobre el fet d’anar al teatre? treballa l’espectacle a l’aula després de la funció?
El programa posa a disposició de les escoles materials didàctics de cada un dels espectacles. Es poden descarregar al web i es poden treballar tant abans com després d’assistir a l’espectacle. Ja depèn de la implicació del mestre i de l’escola el treball previ o posterior.
-Per què és important l’aliança amb l’escola? Fins a quin punt apropa el teatre a tots els nens i a les seves llars?
L’aliança cultura-educació és fonamental. Ho afirmen tots els experts. Els beneficis d’una inserció de les arts, per exemple, com a eix central de l’escola són enormes per als alumnes. Els comporta tenir una sensibilitat i una mirada diferent i obrir-se molt més al món. I realment estem a les beceroles. Hi ha molt camp per córrer encara. L’ideal, no cal dir-ho, seria que les arts estiguessin directament integrades dins mateix del sistema educatiu. Mentre això no sigui una realitat, programes com l’Anem al teatre, els tallers de teatre, etc., tot i ser importantíssims, no tindran la capacitat d’incidència en l’alumne que seria desitjable.
-Com ha evolucionat el programa al llarg d’aquests 20 anys?
El format continua essent el mateix. Oferir espectacles als espais escènics del municipi per tal de garantir l’accés –de forma igualitària a tots els alumnes– a una oferta artística de qualitat. El que sí que ha canviat és que al començament era una única programació per a totes les comarques i, a mesura que s’han implicat més comarques i hi han participat més alumnes, s’han anat diversificant les programacions. Això vol dir que per a Educació Infantil i Cicle inicial podem tenir 3 o 4 programacions diferents i a mesura que creixen els nens disminueix la quantitat de programacions diferents fins acabar amb Secundària amb una única programació per a totes 8 comarques. Actualment programem una mitjana d’entre 25 i 30 espectacles l’any.
-Quina diferència hi ha entre anar al teatre amb l’escola o la família?
La diferència principal és que a l’escola hi van amb tot el grup classe i qui escull la programació és el mestre. I si tot va com ens agradaria hi ha un treball sobre el que han vist lligant-ho amb el currículum escolar.
-Què aporta el programa a les companyies del sector familiar?
Al llarg d’aquests 20 anys 230 companyies i grups de teatre, música, dansa, circ, etc. han participat al programa. En total s’han programat 8.671 funcions. Per tant, l’Anem al teatre ha tingut una incidència considerable dins del sector del teatre familiar o per a tots els públics. Els ha aportat funcions i la possibilitat de conèixer espais escènics i públics escolars que potser no haurien conegut.
-Quins objectius de futur teniu?
L’objectiu més immediat és intentar incrementar la participació d’escoles i instituts al programa per tal que cada vegada hi hagi més alumnes que se’n beneficiïn, ja que hi ha algunes escoles que no hi participen o que hi participen poc.