Públic, intèrprets i material, tot una familia

Corria el 2010, just ens havia caigut a sobre la crisi econòmica del 2008, quan va néixer la companyia Múcab Dans. El Joan Laporta -el de les bombolles i bombetes, no el de les pilotes- explica que van buscar diferents noms per a la companyia i van trobar aquest, “Mú(si)c(a) a(m)b Dans(a)”. Això pot sonar redundant, però no quan s’entén la dansa com ells l’entenen. Com el llenguatge del cos. Ells són la Irina Martínez i el Joan Laporta.

La família

A la pregunta si fan espectacles familiars, el Joan dubte en què dir. Diu que alguns espectacles sí poden semblar més infantils, com ‘Bombolles de paper’, però en altres ha gaudit públic infantil com adult per igual. Els seus espectacles són per a tothom i després hi va qui vulgui. La Irina i el Joan són parella i de vegades s’emporten la canalla també als bolos. A l’últim espectacle hi apareix al final la seva filla, de fet. I ella amb moltes ganes. D’això sí que se’n podria dir prou “espectacle familiar”. Abans que comencés el matrimoni o la companyia, eren amics i companys, però de sobte la Irina va convidar al Joan a actuar en un espectacle seu i es van retrobar; i va començar tot. Des de llavors la família ha anat creixent i trobant nous afins. Comenta el Joan que llavors qui ho tenien més difícil eren els noms grans que anaven caient perquè l’esforç de mantenir-se establert és més gran. Múcab Dans va aprendre, com moltes altres companyies que van sorgir arran de la crisi, a treballar des de l’adaptabilitat, amb qui més a prop tenien i amb els materials, eines, coneixements, etc. que més a l’abast tenien. I així ho han fet durant els deu anys que porta la companyia girant per Catalunya i Espanya.

En un parell de maletes grosses

Els pilars de Múcab Dans són sorprendre, innovar i jugar. Dansa, tecnologia i interacció. Això es veu en els seus espectacles i on se’ls presenta en diferents festivals, com una companyia pluridisciplinària que barregen sobretot arts escèniques i visuals. Curiosament, una de les eines més inesperades de Múcab Dans és el públic. Sempre busquen la interacció del públic, que finalment culmina amb la instal·lació de Bulb&Me, el seu últim espectacle que es va poder veure a la Mostra d’Igualada i que és l’evolució d’un anterior titulat simplement Bulb. A Bulb&Me, les bombetes de l’escenari reaccionen il·luminant-se amb el moviment de la Irina i del públic, en una barreja poètica entre la part més animal de l’ésser humà, el moviment del cos i amb la tecnologia més punta. Aquest espectacle, comenta el Joan, que no el podrien haver fet abans perquè la tecnologia no estava tan avançada i fins ara podien tenir pantalles amb projeccions que es movien amb la coreografia que tenien a l’escenari com a ‘Bombolles de paper’, per exemple. Però no era suficient, havien de sortir de la pantalla. Opina que en molts espectacles autoanomenats “interactius” tenen realment un tècnic darrere tocant botons, no obstant a Bulb&Me tenen les càmeres captadores de moviment a la vista. Que les vegin o no, ja és una altra cosa, bromeja el Joan. En la majoria de tallers de dansa que Múcab Dans ha fet la gent comença a connectar de veritat quan arriben a la part de les ombres xineses, expliquen. La simplicitat d’allò proper al públic també es tradueix a un escenari auster, que també atrau els programadors, i que cap en un parell de maletes grosses amb les quals puguin viatjar en família. Amb les bombetes de Bulb&Me han trobat l’equilibri perfecte entre el més proper i artesà i el més tecnològic. I el resultat és bell i poètic.

Héctor Naranjo-Gàmez @hector_naranjo_gamez “Des de sempre m’ha interessat l’art d’explicar històries, des de dins i fora. Al tornar d’estudiar interpretació i direcció a Viena, Àustria, vaig voler redescobrir l’escena catalana i gràcies a Novaveu he pogut conèixer-la de cap a peus escrivint a l’Entreacte i col·laborant amb molts festivals com la Mostra d’Igualada, el TNT, el Píndoles i el Sismògraf. I ara amb Escena Familiar.”