Moltes de les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) han actuat internacionalment. Recollim el testimoni d’algunes d’elles, que ens responen: ‘Quin és el país més llunyà o exòtic en què heu actuat?’ i ens n’expliquen alguna anècdota.
Artristras: El més llunyà Londrina, al Brasil; i el més exòtic Togo (aquí a Togo, Lomé, els nens pel carrer ens cantaven una cançó que deia: “Yobo, Yobo, comment ça va…” Yobo vol dir blanc).
Companyia de Comediants La Baldufa: La Xina.
L’Estaquirot teatre: Vam anar a Taiwan a fer el Tse-Tse (1994). Fèiem l’espectacle en català i, a més d’uns subtítols projectats, una intèrpret feia les explicacions en mandarí entre cortines. L’Alfred venia amb nosaltres per portar el so i llums, però com que els teatres eren molt grans i les cabines de so i llum estaven separades, un tècnic xinès feia les llums. No hi va haver cap problema les primeres tres funcions; en la quarta, en un moment després de la nit, la llum no canviava i continuava tot blau. Nosaltres vam començar a improvisar i a dir tonteries en català perquè l’Alfred se n’adonés. Vam sentir unes rialles d’una persona del públic. Després vam saber que era un català que treballava a la fàbrica Dervi i que entenia el que dèiem. Quan l’Alfred va reaccionar va veure que el xinès s’havia quedat adormit a sobre de la taula de llums.
Marduix: A Polònia, en un moment donat que havíem oblidat un material entre cortines, vaig avisar el meu company amb una certa cantarella, fluixet i en català, com si formés part de l’obra. En acabar un director de teatre romanès va venir emocionat a felicitar-nos perquè el que parlàvem s’assemblava al seu idioma i hi havia una música que era romanesa. Ens va convidar a una beguda que per poc no ens tomba de forta que era…
Produccions Essencials: A Colòmbia ens va passar de tot, però és una història molt llarga.
Xip Xap Teatre: El país més llunyà on hem actuat és Alemanya. Altres on hem estat són França, Portugal i Itàlia.
Festuc Teatre: No com a llunyà, però vam anar a fer el ‘Moon Space’ al Marroc i, en tornar, vam trobar un nen pujat al bugui (el portem al darrera en un remolc descobert) que volia creuar a Espanya.
Teatre Nu: A Veneçuela. Vam enviar l’escenografia en avió i va arribar pocs minuts abans de començar la funció.
Farrés Brothers i cia: El país més llunyà que hem actuat és Anglaterra. Vam creuar conduint pel túnel que creua el canal de la Mànega.
Pregunta el que vulguis a les companyies de la TTP escrivint un correu a info@escenafamiliar.cat. Via lliure a la curiositat!
*Foto d’arxiu de Festuc Teatre