Ara que ja sabem per què les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) fan espectacles infantils, els preguntem: ‘Què us van dir a casa quan vau anunciar a què us dedicaríeu?’
Artristras: Era pitjor… Volíem fer teatre de carrer a finals dels anys 70! Que estàvem bojos, que com ens guanyaríem la vida, que què fareu quan sigueu grans…
El que ma queda de teatre: Que els expliquéssim algun conte.
Companyia de Comediants La Baldufa: En un principi hi havia por i desconeixement, però després van veure que és una feina com qualsevol altra amb les seves virtuts i defectes.
La Bleda: En el meu cas no va ser cap inconvenient perquè la feina grossa ja s’havia fet abans. Un dia vaig dir: “Vull ser actriu”.
L’Estaquirot teatre: Simplement tenien por de la precarietat de la feina, però els semblava bé.
Marduix: Nosaltres ja érem grans. Anàvem de bolo amb el fills…
Produccions Essencials: Tot bé, ja no venia d’aquí!
Tanaka Teatre: És cert que fins i tot la gent més propera encara pensa que el teatre infantil és teatre de segona, però amb el temps han vist que es fan coses precioses de molta qualitat. D’alguna manera també hem hagut d’educar la nostra família en aquest aspecte.
La companyia del príncep Totilau: Que mai ens faríem rics, però que seríem molt feliços!
Xip Xap Teatre: A tots ens van dir coses diferents, però podríem dir que la sensació general és que a les nostres famílies els semblava que seria una cosa temporal, que no duraria gaire temps, que després ja faríem una feina de veritat.
Festuc Teatre: Quan vam dir que volíem fer teatre va ser com una espècie de tragèdia… ja que, quins pares no volen que el seu fill sigui metge o advocat? Ara bé…, actor? O pitjor encara: actor de teatre infantil? Pallasso?
Teatre Nu: A casa vam dir que volíem fer teatre. I per sort sempre ens van donar llibertat en les nostres decisions. Infantil o no, per ells no hi ha cap diferència.
Farrés Brothers i cia: El mateix que quan els vam dir que ens volíem dedicar al teatre en general: Ànims, sort i a treballar de valent!
KaTRaSKa cia: Jo vaig dir que em volia dedicar al teatre, en general. Em van respondre que molt bé, però que havia d’acabar d’estudiar, tenir una professió, etc. Al cap d’uns anys van ser ells mateixos els qui em van dir que escollís què volia fer (ja veien cap on anava).
El Cau de L’Unicorn: Que les feines que teníem en aquell moment eren més segures!!!
Recorda que ens pots fer arribar les teves preguntes a info@escenafamiliar.cat. No et tallis, volen que les coneguis millor!
*Foto d’arxiu Xip Xap Teatre