És tot un fet, treballar obre la gana! Per això avui preguntem a les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP): ‘Quan volteu de bolos i mengeu fora de casa, quin és el plat imperdible i el lloc on us el mengeu?’ Les respostes són ben diverses: hi ha qui estalvia, qui va per feina, qui es regala gaudir de la gastronomia local… Ben bé, digue’m com menges i et diré com ets!
Artristras: A l’autopista francesa: jambon brassé avec la sauce de champinyons.
El que ma queda de teatre: Hernani II a Tudela, un dels nostres llocs preferits. Els cambrers es saben de memòria cartes de 10-15 plats de cada passi (entrants, primers, segons i postres). Un restaurant molt curiós a Cenicero… S’hauria de fer una aplicació dels restaurants en ruta dels comediants, tindria grans històries.
Companyia de Comediants La Baldufa: El que més ens agrada és anar de sidreria al País Vasc, ho fem molt poques vegades però quan ho fem ho gaudim moltíssim.
La Bleda: L’entrepà a la furgoneta!!
L’Estaquirot teatre: Ens adaptem molt bé al què trobem, ens agrada provar coses de cada lloc. L’Olga és vegetariana i a més té problemes amb el gluten, però sempre troba amanides i fruita.
Produccions Essencials: El llom amb formatge acostuma a ser un clàssic si tenim pressa, i a Alemanya, el Shawarma, perquè els turcs són els qui tanquen més tard.
Tanaka Teatre: No tenim gaires manies en això del menjar. Sí que ens agrada menjar lleuger i poc abans d’actuar. Recordem un bolo a Girona en què l’Elsa estava vomitant 5 minuts abans de sortir a l’escenari.
La companyia del príncep Totilau: Intentem tastar coses noves. Si som a la costa, un arrosset.
Xip Xap Teatre: Depèn de la ruta. Quan es va cap al centre d’Espanya, es para a prop de Guadalajara a menjar morro i orella. Quan es va cap a l’oest d’Espanya és parada obligatòria Casalarreina a menjar orella i bitxos amb oli. I baixant cap a València, a Cala Nuri, que cuinen de meravella i tenen unes postres espectaculars.
Zum-Zum Teatre: Tot allò que sigui típic del lloc on anem. Ho provem tot.
Festuc Teatre: Sempre que passem per Euskadi o anem a aquella part de França, parem a un restaurant que ja ens coneixen i ens preparen un chuletón casolà espectacular!
Teatre Nu: L’amanida de pasta a la fiambrera menjada a peu d’autovia.
Farrés Brothers i cia: El menjar va relacionat amb el lloc on estàs. Una de les coses més enriquidores de la nostra professió és viatjar i, per tant, conèixer plats i menjars de cada lloc: els Espetos a Màlaga, els arrossos de les Cases d’Alcanar, el Cocido Maragato a Astorga, els Duelos i Quebrantos a Extremadura o l’entrepà de bacon amb formatge a Súria.
El Cau de L’Unicorn: Depèn d’on siguis. Quan anem cap el Nord de la península el “pisto”, truita (el peix) i plats de llegums (sobretot a l’hivern) als restaurants de la zona. Quan anem cap al Sud, el “Salmorejo” i la “sopa de picadillo”. I quan acabem una gira a Madrid i comencem el viatge de tornada cap a casa, l’entrepà de calamars amb maionesa que mengem a la furgo per guanyar temps i arribar abans a casa. Al País Valencià, l’arròs fet de totes les maneres (a banda, paella, al forn, etc.) i quan venim de tornada, “entrepa de chivito” (llom, bacon, tomaquet, formatge, enciam , ou i maionesa) a la furgo. I de postres, siguem on siguem, sempre cau la crema catalana i, si no n’hi ha, “natillas” amb canyella i galeta “Maria”.
Què t’agradaria saber de les companyies de teatre familiar de casa nostra? Envia la teva pregunta a info@escenafamiliar.cat i t’ho respondran.
*Foto d’arxiu de Tanaka Teatre