Avui fem un salt enrere en el temps i ens n’anem a la infantesa dels membres de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) per preguntar-los: ‘Anàveu al teatre quan éreu petits?’ Hem pensat que la sensibilitat, l’amor per l’escena i potser també la vocació els ve de l’experiència com a petits espectadors. Descobrim-ho.
Artristras: La companyia és molt variada d’edats i això compta. Els més “granats” no hi anàvem gaire… Eren altres temps i no hi havia les programacions actuals.
Companyia de comediants La Baldufa: Hi anàvem de tant en tant, però poques vegades. Es tractava d’un moment màgic que compartíem en família.
Cia de teatre Anna Roca: No, a Olot no hi havia el costum. La meva mare tenia un restaurant i ens feia fitxar a tots.
Companyia La Trepa: Sí. Depèn de cada integrant (anem dels 28 als 69 anys), però sempre com un moment màgic i sorprenent.
Cia. Pentina el Gat: Al teatre i a concerts. El fet d’acabar dedicant-nos a aquest ofici segurament té inicis poc definits, i tot plegat comença molt abans del que ens pensem.
El Cau de l’Unicorn: A la nostra infantesa no hi havia tant teatre per a tots els públics com ara, però vèiem el que es programava als nostres pobles i ciutats… A l’adolescència, quan ambdós treballàvem amb infants (en el meu cas com a monitora de l’esplai La Baldufa de Torrelavit i voluntària de Rialles -quan Xarxa i Rialles eren una única entitat-), sí que vam veure més teatre per a tots els públics.
Cia. El Negro y el Flaco: No, no gaire.
El que ma queda de teatre: Anàvem al teatre amb l’escola i l’institut, i el record crec que no és molt bo. Afortunadament, la qualitat dels espectacles d’avui en dia creiem que és un bon argument per a la introducció del públic infantil al món del teatre. Contràriament al que es diu, són el públic d’avui, no pas el del futur, i allò que veiem quan som infants és fonamental per la sensació que en tindrem d’adults. La sensibilització teatral és essencial pel nostre art.
Engruna Teatre: Anàvem al teatre a través de l’escola. Els meus pares no em portaven a teatre. Em duien al circ o al cinema, però al teatre molt poques vegades. Potser un parell.
Fadunito: Sí. Al nostre poble feien Rialles i acostumàvem a anar-hi.
Farrés Brothers i cia: Sí, i anàvem a veure companyies amb qui ara compartim ofici. L’Estaquirot teatre, La Pera Llimonera, L’Estenedor, Teatre Mòbil… per dir-ne uns quants. Segurament tenen certa responsabilitat en què haguem triat aquest camí. Pel bon record que ens van deixar.
Festuc Teatre: L’Íngrid, de petita ja anava i feia teatre a l’escola; el Pere, en canvi, no va anar mai al teatre fins als 14 anys, i va ser per fer la seva primera obra com a estudiant d’extraescolar. Abans no hi havia tanta oferta teatral com ara.
La Bleda: Els pares em portaven a veure Els Pastorets. En tinc molt bon record.
L’Estaquirot teatre: De petits anàvem a veure els titelles clàssics, el Dido, venia amb una barraca a Vilanova per la Fira.
L’Estenedor Teatre: Hi anava molt de tant en tant. També cal recordar que als seixantes hi havia molt poca oferta: els primers cicles de Cavall Fort al Teatre Romea o al Palau de la Música, i els “putxinel·lis” de Can Jorba o del Poble Espanyol, són els primers records que tinc en relació al teatre. Sentia una mena de fascinació i enveja per la gent que explicava aquelles coses dalt de l’escenari, sobretot pels “trastos” que feien servir. Potser per això ara sóc titellaire.
La companyia del príncep Totilau: Sí, hi anàvem, i sovint! Ho recordem com una cosa màgica i bonica de fer, sobretot els diumenges d’hivern al matí. També recordem passar-nos-ho molt bé en espectacles a l’aire lliure, per la Festa Major.
Samfaina de Colors: Sí, i tant! Al teatre, a concerts, a òperes. Vinc d’una família d’artistes i d’amants de la cultura. I jo, des de ben petita cantava en cors infantils, ballava a l’esbart, feia teatre… M’apassiona des que vaig néixer! Sóc molt feliç, el teatre és màgia, emoció… Una meravella!
Tanaka Teatre: Si que hi anàvem, però no gaire sovint. Creiem que abans no hi havia tanta oferta i accedir al teatre no era tan fàcil.
Xip Xap Teatre: No anàvem gaire al teatre quan érem petits (d’això ja fa molts dies) perquè l’oferta era escassa, sobretot als pobles. El que sí que recordem és que anàvem a qualsevol activitat cultural que es fes als nostres pobles, ja fos teatre, música o concerts.
Zum-Zum Teatre: El primer espectacle que vaig veure va ser als 17 anys… Poc semblava que m’hi hagués de dedicar (Ramon).
Pregunta el que vulguis a les companyies de la TTP escrivint a info@escenafamiliar.cat.
*Foto d’arxiu de Festuc Teatre