L’Ester ens comenta que cada dia la biblioteca rep una visita escolar i amb cada grup treballen un tema diferent, però sempre amb un denominador comú: ‘Aprenem i gaudim a partir d’un llibre. Per exemple, un dels suports que hem utilitzat enguany en un dels grups ha estat la publicació L’abecedari entremaliat, de l’autora Anna Aparicio, un llibre que ens obre la porta a divertir-nos mentre ens familiaritzem amb les lletres i enriquim el llenguatge’.
L’Ester també ens mostra un altre recurs: ‘Les lletres de l’arbre que presideix la sala infantil de la biblioteca ajuden a treballar l’ordre alfabètic a partir del qual s’ordenen els llibres: és com una escenografia teatral que ajuda els infants a capbussar-se en un món de conte’.
La selecció prèvia del material és un element cabdal. ‘Triem llibres que tenen una gran qualitat literària, però no llibres recepta amb un objectiu súper específic. Fem servir àlbums il·lustrats, per exemple, sovint amb un rerefons que permeti anar estirant el fil, però, sobretot, el que ens interessa és que siguin els mateixos infants els qui descobreixen les coses a partir de la conversa, és a dir, mai donar-los-ho fet. De vegades són llibres que s’han de gaudir pel senzill fet de gaudir de la lectura i, després, ja aniran sortint coses’.
Parlem de comprensió i mediació lectora
‘A la biblioteca comptem amb cinc clubs de lectura infantil, però hem de tenir present que jo no els ensenyo a llegir, sinó que el que fem és educació literària i mediació lectora’, assenyala. ‘L’educació literària consisteix en una posada en comú en la qual analitzem plegats els personatges, les situacions, el lloc on s’ambienta el relat… Crec que aquesta és una activitat essencial, ja que en la nostra societat, tal com malauradament indiquen els resultats, estem vivint un moment en què la comprensió lectora és molt fluixa’.
I, després, el que hem de tenir clar és que són els infants els qui descobreixen les coses per si mateixos: ‘No puc pretendre mai que diguin el que jo vull que diguin. A vegades la conversa se’n va cap aquí o cap allà… I això és el que de veritat importa. Els menuts també m’ensenyen moltes coses a mi!’
‘Els i les futbolistes entrenen cada dia per ser bons, i hem d’entendre que en la lectura ha de passar el mateix. Sabem llegir el codi, però entenem el que llegim? Per poder gaudir de la lectura i poder veure la història com si fos una pel·lícula que transcorre dins del nostre cap, és necessari un entrenament, una constància’.
El públic familiar
‘El públic infantil i familiar és un públic molt exigent, has de fer coses que els atrapin, si no ho fas desconnecten i ja els has perdut! I aquí rau el paral·lelisme amb les arts escèniques, has de buscar el material que t’ensenyi a atrapar el públic.’ ‘Aquí el que prioritzem és la narració oral, que és tota una disciplina escènica i ens cal sempre trobar els millors professionals per saber transmetre totes aquestes històries meravelloses a partir de la veu’.
‘I, sens dubte, un altre dels elements essencials perquè tot l’engranatge funcioni és la creació de sinergies amb altres actors que també tenen molt de pes en el món i el dia a dia dels infants. Per exemple, nosaltres treballem de la mà dels professors i les professores de l’escola, com també treballem en paral·lel amb l’altra biblioteca que hi ha a Sant Pere de Ribes. Els recursos han de fluir i han de tenir una continuïtat, no podem fer coses aïllades que no tinguin sentit dins de la vida dels infants’.
Els llibres no tenen edat
‘Els llibres no tenen edat’, afirma l’Ester. ‘Els infants, igual que els adults, han de poder llegir de tot. Sí que és cert que, pel que fa al vocabulari o bé la construcció de les frases, hi podem trobar més o menys dificultat, però, és necessari que sempre ho entenguem tot? El que és realment important és l’entonació, les pauses, saber respirar, agafar confiança…’.
‘Si mai els hi ensenyem una paraula que no saben què vol dir, com en podran aprendre de noves? Despertar la curiositat i que puguin preguntar és meravellós i imprescindible’.