La Guilla Teatre és una companyia teatral formada per Pere Farran i Txell Morera. Creada l’any 2011, la companyia neix amb una clara vocació d’entretenir i una gran generositat creativa per fer gaudir als més menuts dels primers contactes amb el teatre. Després de més d’una dècada de trajectòria, La Guilla Teatre presenta Bruixanteris, la seva darrera proposta teatral. Ens ho expliquen ells mateixos!
Què significa la paraula «Bruixanteris»?
Ens hem inventat aquesta paraula unint o barrejant les paraules «Bruixes» i «Encanteris», i d’això, entre altres coses, tracta l’espectacle. Les bruixes, o dones a qui anomenaven així, han existit sempre. Dones sàvies, que coneixien els misteris de la natura i el seu entorn. Solien viure apartades i a vegades els deixaven algun infant acabat de néixer, que pel motiu que sigui la família no se’n podia fer càrrec. Aquests infants acostumaven a ser nenes, i les «bruixes», les acollien i els hi traspassaven tots els seus coneixements. A Bruixanteris una vella bruixa troba una nena, com a la història d’El Llibre de la Selva on Mowli és trobat per una lloba. Aquesta dona acull el nadó que es criarà amb ella i li ensenyarà tots els misteris de la bruixeria. Però la nena es va fent gran i els seus interessos van canviant, el món virtual i digital forma part del seu moment vital. D’aquesta manera el món antic i el modern es troben cara a cara i hauran d’arribar a un punt de connexió.
Quan cerqueu un projecte nou, com decidiu què fareu?
Primer de tot pensem en què volem explicar, l’inici, de què volem parlar, i a partir d’aquí anem cosint el teixit. En aquest cas concret, fa molt de temps que per motius diversos, les bruixes ens voltaven i ens agradava buscar-ne informació. A Catalunya hi ha moltes històries i llegendes de les anomenades «bruixes» i, finalment, amb tota la informació que teníem entre mans se’ns va acudir que podíem fer una història que parli de bruixes. Per altra banda, però, també volíem parlar del contrast entre el món digital i virtual dels joves en contraposició amb els anomenats boomers o aquelles persones que es mantenen amb allò que ara mateix sembla antic. Se’ns plantejaven preguntes: –Què és millor, el què és antic o el que és modern?, Les pantalles o els llibres en paper? La rapidesa i tot el que és immediat, o l’espera i la paciència? La nostra conclusió és que res és millor, senzillament el conflicte està servit quan el món visual i l’analògic s’enfronten. Però es pot trobar un punt d’unió? Aleshores se’ns va acudir unir les dues coses, les bruixes i el conflicte entre el que és antic i modern i tot ens quallava.Una bruixa que troba una nena, la nena creix i els seus interessos canvien, i… Què pot passar quan dues bruixes s’enfaden? Com retrobar-se?
Esteu encarant els últims dies del procés de creació del nou espectacle. Com ho esteu vivint?
En tot procés de creació, com a mínim per nosaltres, quan t’acostes al final, és a dir a l’estrena, és molt estressant. Sempre tens la sensació que falta temps, maduració, i potser és cert, ja que estàs arribant al moment de mostrar-ho al públic, que és per qui has estat treballant tant de temps.Però tot és incert encara, Agradarà?, S’entendrà? Etcètera. Tots aquests dubtes combinats a una gran emoció i moltes ganes de mostrar-ho, perquè en el fons estàs mostrant una cosa molt teva, molt íntima; tot aquest farcit d’emocions és el que fa que com més a prop de l’estrena més nerviosos estiguem, però són uns nervis, una emoció, que alhora ens agrada molt i molt…
Què trobarà el públic en aquesta nova producció?
Un espectacle de titelles, explicat en forma de conte com qui llegeix un llibre. Hem creat un teatrí que transforma l’espai i uns narradors que acompanyen als infants a través de la història.Quin diríeu que és el segell de La Guilla? Serà present en aquesta estrena?
Creiem que el segell de La Guilla Teatre és la narració oral i la combinació de formats. En aquest espectacle, però, hem deixat la narració en un espai molt més petit i hem buscat un estil que s’allunya de tot allò que hem fet abans. Aquest cop ens centrem en els titelles i nosaltres com a actors i narradors quedem totalment en un segon terme. D’altra banda, sens dubte, una manera de fer que defineix molt bé l’essència de La Guilla és el treball de forma artesana, ens ho fem tot nosaltres, vetllant per la qualitat en tot el procés. És la nostra fórmula, allò que ens defineix i, al mateix temps, ens encanta.Ha estat tot un aprenentatge molt divertit i interessant on hem après molt de la mà de l’Esther Cabacés de Txo titelles que és qui s’ha encarregat de la direcció de l’espectacle.
