Libel·lula, de Cia. Toti Toronell
“Toti Toronell porta la poesia del clown a l’extrem dels orígens del teatre de barraca, al cinema mut, a la màgia dels autòmats, a la complicitat amb els que ja han deixat la infantesa per arribar millor als que encara hi estan en plena bombolla.” Autor: Andreu Sotorra Data: 12/11/18 Llegeix la crítica completa a: […]
‘Jungla’, de Big Bouncers
“La seva selva no fa por: és intrigant, desperta curiositats i convida a anar de bracet amb la lluna i els estels nocturns, i a jugar sota de la manta fins que neixen les cries d’aus, juganeres per naturalesa.” Autor: Jordi Bordes Data: 16/11/2018 Llegeix la crítica completa a:
‘No tinc por’, de Tanaka Teatre
“’Un senzill, però ben elaborat espectacle que aconsegueix captivar a a aquest públic al que va dirigit i que va dels 3 als 5 anys. Si bé això de les pors quan hom dorm sol/a no acostuma a tenir edat i cal sanejar la ment (dormir plàcidament és fonamental per a la salut).” Autor: Ferran Baile […]
‘Els cistells de la Caputxeta’, de Samfaina de Colors
Anuari de cançons i poemes “Tot un concert lligat argumentalment amb la consecució de poemes de gener a desembre introduïts a mode de conte i amb l’atrezzo adient (una corona, una màscara, etc.). Una fórmula amb 12 capítols que el públic infantil comprèn de seguida i hi participa amatent al que passarà. La complicitat amb els […]
‘Teatre Arrossegat’, de Teatre Nu
Que per moltes places i pobles els poguem trobar! “La seva és una versió del conte clàssic actualitzada on hi ha visites al ginecòleg, part, distribució del treball que trenca els rols tradicionals i una atenta mirada sobre la tasca didàctica que pot fer el teatre. Més enllà de la correcció política de l’espectacle, es […]
‘Bianco’, de LaBú Teatre
“’Bianco’ és d’aquells espectacles que es poden programar amb els ulls tancats i que es mereix trepitjar encara molts escenaris d’aquí i de fora.” Autor: Andreu Sotorra Data: 21/10/2018 Llegeix la crítica completa a: Blog CLIP DE TEATRE “L’espectacle té l’estranya temperatura dels espectacles de mim. L’ambientació sonora i l’espai transporten a un racó indeterminat (entre […]
‘Les 7 diferències’, de Pont Flotant
“Dirigeixen la representació tan a dins com a fora de l’escenari els dos valencians ànima de la companyia: Jesús Muñoz i Pau Pons. La parella representa tots els tòpics que tenim amb un bon gruix d’autocrítica: No es tracta de mostrar un món idíl·lic en el que tot funciona, sinó de reconèixer com a propis els estereotips que […]
‘Asteroid’, de Campi Qui Pugui
“És tot un joc divertit, sense massa pretensions que entretè i diverteix. Per les nits, diuen, que es disfruta molt més perquè de l’asteroid hi surten llumetes misterioses, com si dins hi hagués un platet volador. Broma de niovel·la gràfica ben simple i, com quasi sempre, ben efectiva.” Autor: Jordi Bordes Data: 12/9/2018 Llegeix la […]
Hippos, de Zum Zum Teatre i Quim Bigas
“Zum Zum Teatre ha comptat amb el coreògraf Quim Bigas per muntar una peça que, amb el temps, jugarà a favor de la demanda a la diversitat. D’entrada, cal celebrar aquestes aventures de companyies de teatre familiar que proven d’entrar a nous camps de la mà d’altres professionals. Que els creadors no s’estanquin en allò […]
‘Rhumans’, de Rhum i Cia
“Pero lo cierto es que, a la práctica, lo que más atrae del espectáculo son esos números divertidos, ingenuos y nostálgicos que se acercan más a la esencia del clown. Cuando interactúan con los espectadores –recurso que usan mucho menos que en las otras ocasiones-, cuando se visten de formas imposibles, cuando se proponen […]
GREC en família – Festival GREC
“No hi ha pànic més gran per a un adult que permetre que els menuts embrutin les parets emblanquinades, o que es taquin. I no hi ha contradicció més gran que un adult s’ofereixi com a llenç, sense amenaces ni límits.” Autor: Jordi Bordes Data: 12/7/2018 Llegeix la crítica completa:
El Monstre al Laberint, de Jonathan Dove i Alasdair Middleton
“la presència d’un nen a escena, sol, sense cantar, era magnètica, un joc molt potent, senzill i efectiu. Pel que fa als cors de l’Orfeó la peça va ser una oportunitat a trencar el seu hieratisme i de moure’s, ballar (fins i tot), transformant-se en un laberint que absorbia els joves d’Atenes fins a endinsar-los a […]