La bruixa de la Tramuntana, del Teatre Lliure/Bitò
Sense cap mena de complex. Així són els musicals familiars que planteja Marc Rosich. Tant poden partir d’un conte il·lustrat com aquest que ens ocupa, com de Raimon llull (Renard o El llibre de les bèsties) o, si cal, fer una mossegada al consumisme (La dona vinguda del futur). Amb uns personatges que transiten amb […]
‘Una poma, un pomer’, de la Cia De Paper
L’espectacle de Mengual i Lozano bé se’l podria definir com un musical per a nens petits, basat en cançons populars la majoria com la coneguda ‘Deu pometes té el pomer…’, que centre el contingut de l’obra. Importa aquí destacar la coherència que hi ha entre text, música, imatge i manipulació, una conjunció molt ben resolta, […]
Hai, la pescadora de somnis
D’una tendresa notable, aconsegueix que el públic mogui els braços com onades del mar. O li llenci el cor com a darrera prova per aconseguir l’objectiu final. És un viatge d’aprenentatge, sense massa conflicte (sempre es resol). Recorda els camins d’El món màgic d’Oz (un espantaocells trobarà un cor a Hai) o de Gerónimo Stilton (Gran retorn […]
‘Estrella’, de Marie de Jongh
“Estrella és un espectacle sobre la pèrdua i el dol. Una petita història que els de Marie de Jongh Teatroa han sabut convertir en un gran espectacle on l’emoció brolla de la forma més senzilla i directa. Amb tan sols quatre intèrprets, Jonkin Oregi basteix un espectacle d’una hora per a tots els públics. Un […]
Déjà-vu, de Manolo Alcántara
“Alcántara treballa el joc del doble, no només en el mirall. La sensació de doble que li permet enganyar la vista de l’espectador és molt suggerent. Sense l’espectacularitat de James Thierrée (Tabac rouge, Raoul…) sí que evoca la mateixa poètica. I, si ara la majoria de la música és entegistrada es manté una veu femenina que […]
‘Play’, d’Aracaladanza
“Podrien no dir que és per a nens i nenes a partir de 4 anys i pocs es plantejarien incloure’l a la categoria “familiar”. Aracaladanza ofereix un espectacle d’alt voltatge amb impactes constants que manté el públic imperiosament connectat fins a una catarsi final que ja se la quedarien al Sónar. Bombardeja amb escenes de […]
‘Polzet’, de Zum-Zum Teatre
Sorprenent, us ho garanteixo, però sobretot… t’arriba al cor: El conte (que en la seva cruesa, ens explica que en èpoques de fam, hi havia el costum de deixar als infants abandonats al bosc, com una forma d’eliminar boques que alimentar) ho fa, però sobretot la relació que es teixeix entre tots dos personatges, que […]
‘Dioptries’, de Toti Toronell
“Hi ha escenes surrealistes a l’estil d’’Escargots’ d’aquest tàndem Hosta-Toronell (Slow Olou), números de clown clàssics que mai caducaran i que s’encavalquen amb enginyoses troballes per a l’ocasió (no farem spoilers) i un admirable control del ritme que equilibra el moviment trepidant amb l’estampa més poètica. Hi contribueix la música, bonica i diferent per a cada entrada, […]
‘El Laberint’, d’Itinerània
“Atraparà tant als aplicats que tinguin la paciència d’aturar-se un moment a resoldre els diferents enigmes, com als culs inquiets que primer corren i després –i només si és indispensable– pensen. Petits problemes matemàtics, endevinalles visuals i mecanismes d’habilitat demostraran que amb l’ús de la lògica s’arriba a tot arreu.” Autora: Núria Cañamares Data: 23/05/19 […]
‘Sabates noves’, de Tian Gombau-El Teatre de l’Home Dibuixat
“Premiat com a Millor espectacle de petit format a FETEN 2019 (reconeguda fira per a nens i nenes a nivell espanyol) i com a Millor escenografia a la Fira de Titelles de Lleida 2019, desborda una gran sensibilitat i atrapa l’espectador de qualsevol edat –als més grans els connectarà amb la infantesa– els 30 minuts […]
La Jana i els tres ossos, del Centre de Titelles de Lleida
“Una proposta tendra i blanquíssima per a nens i nenes ben petits –recomanada d’1 a 4 anys– i els acompanyants disposats a gaudir de la repetició de les accions, la melodia coreografiada i el conte ja sabut. Més infantil que familiar, però de totes totes, un tret segur. L’avalen la tradició, la trajectòria i la […]
‘Eh man hé, la mecánica del alma’, de Zero en Conducta
“La companyia integra amb gran fluïdesa el teatre físic, el mim i la dansa a l’estricta manipulació del titella i enllaça les seqüències amb una transició excel·lent que es fon en la negror de l’escenari. Cuiden tots els detalls i broden cadascuna de les decisions dramatúrgiques i de posada en escena, com ara la personificació […]