La rateta que escombrava l’escaleta, de Festuc Teatre
“La ratita presumida es uno de los cuentos de Perrault más conocidos pero menos explotados recientemente. Festuc ha creado marionetas de cartón para revivir a sus personajes: la ratita, el gato, el ratón… y los trae a la vida en un espectáculo que mide muy bien los tiempos, la narración y los recursos.” Data: 27/08/16 Llegeix […]
Loo, de Ponten Pie
“Probablement els menuts no comprendran la història per si mateixos, però de ben segur que els estimularà els sentits i la imaginació a través, sobretot, d’una deliciosa estètica tenyida de marrons i blaus que fa voleiar teles i esmunyir grans de sorra melòdicament. Només cal palpar el silenci i fixar-se en les cares i el […]
El baró dels arbres, de Bufa&Sons
“Aquest espectacle ens ha meravellat per diversos motius. En primer lloc, portar a escena una novel·la d’aquest calibre requereix d’una destresa en la dramatúrgia que convenci tant als que coneguin l’obra com al públic que no en sàpiga res. I Núria Vizcarro se’n surt. I sobretot, es tracta d’una barreja de llenguatges escènics sense complexos.” […]
La Berta i el seu robot, de Lazzigags
“La companyia Lazzigags ha elaborat un muntatge que, d’acord amb els interessos actuals dels espectadors als quals s’adreça, combina la interpretació, la música, la coreografia, l’animació, les projeccions i els elements d’atrezzo.” Autor: Andreu Sotorra Data: 16/11/15 Llegeix la crítica completa a: “Un espectacle adreçat especialment als nens i nenes entre 4 i 8 anys, […]
Els tres porquets es caguen de por, de Samfaina de colors
“Amb cançons i uns ninots adorables, amb una escenografia molt adequada i molta gràcia en Xavi (a la guitarra) i la Mirna ens explicaran una versió insòlita del conte mentre ens parlen de les pors i d’altres emocions que tots sentim.” Autora: Iolanda G. Madariaga Data: 14/04/16 Llegeix la crítica completa a: “Ho fan amb […]
El Comte Arnau, de Teatre de l’Aurora
“La peça té l’encert que siguin tres trobadors qui, amb els seus instruments, desgranen aquesta història fosca, d’ambicions descontrolades que aixequen odis assassins. Els tres actors i músics presenten una peça molt ben acabada, amb un desplegament escènic molt ben aprofitat i vistós, i, sobretot una partitura àgil, en aquesta posada en escena que busca […]
Maravilla en el país de las miserias, de Atikus Teatro
“Permite un acercamiento desde una perspectiva diferente, pero no por ello menos profunda, a una realidad que se nos ofrece, las más de las veces, como un terrible baile de número de muertos y de destrucción. En medio de este doloroso paisaje, Atikus Teatro construye, con muy pocos medios -las proyecciones se podrían mejorar para […]
Amour, de Marie de Jongh
“La senzillesa aparent de l’anècdota combinada amb l’elegància de la posada en escena fan d’aquest ‘Amour’ un espectacle per veure en família i obrir-se a reflexionar sobre l’autèntica naturalesa de l’amor.” Autora: Iolanda G. Madariaga Data: 23/07/16 Llegeix la crítica completa a: “La màscara neutra expressa quan el cos es vincla. Quan les […]
Ubuntú, de Cia. Olveira Salcedo
“La tècnica d’ombres xineses és rica i ben executada, amb una composició musical de Jaume Tugores suggerent i complexa. Però la narració resulta nefasta, tant pel maltractament a la llengua com per la manca de riquesa en la dicció, que en algun moment dificulta la distinció entre personatges. A més, el fet que els manipuladors […]
iMe, de Dara
“L’amarg rerefons que perfila la comèdia no entorpeix en cap moment el desenvolupament dramatúrgic de l’espectacle. Les mesurades interpretacions de Roc Esquius, Roser Tapias, Núria Deulofeu i Isidre Montserrat són el perfecte contrapunt de la grotesca situació que planteja l’obra; amb ells entrem sense adonar-nos en un món absurd que, malauradament, no ens sembla tan […]
Hilos, de La Rous
“Malgrat no ser un espectacle pensat específicament per al públic més jove, La Rous desplega el seu món poètic sobre l’escenari com una parca i tots, petits i grans, quedem atrapats en la seva teranyina. Els més petits saben veure en l’actriu/creadora el seu lliurament absolut al joc: Rosa Díaz no “fa veure” que juga, […]
Vincles, de Circ Bover
“Hi ha la força i l’equilibri del circ, però també se sap vestir la peça amb un element quasi totèmic que va transformant-se a gran velocitat amb l’habilitat dels acròbates que el modelen i un bri dramatúrgic amb tres personatges màgics i un que frega l’antagònic per antiheroi, amb un cert toc de clown que […]