Normalmente o viceversa, de Tercio Incluso
Intrigant. No aixequen els ulls del llibre de vell. Ni se’ls passa pel cap alternar-ho amb cap pantalla. Fragmentar la breu narració per a fer-lo més atractiu al món disruptiu d’avui. Només una beguda els distreu l’acció fins que apareix una mena d’insecte que voleia per la llum i els desestebilitza la lectura. I comença […]
Fragile 2.0, de LaBú Teatre
Fragile 2.0 evoca un món on dos personatges esta empresonats, com caiguts del cel. Estan en un no-lloc, entre la Vida i la Mort, Com Tot esperant Godot de Beckett o La nostra parcel·la de Lara Diez Quintanilla. Però sense projecar pràcticament ni una paraula, alternant les situacions i evocant-ho a través de mim i, sobretot d’un moviment sugerent, íntim […]
Ondina, de Les Anxovetes
Les tres noies representen tres germanes que viuen al mar amb els pares fins que “ell no torna” (un misteri que una criatura no entendrà si és que se l’ha engolit el mar o és que s’ha trencat la relació amb la companya). i la mare, dolguda, decideix allunyar-se de la platja. A dalt la […]
Puck i la seva troupe, de Tombs Creatius
Una acció molt atractiva i que dóna un element més per reivindicar el joc manual (aquest cop fet amb fusta principalment però que sovint juga amb ferralla reciclada) com a espectacle de cultura. No és un entreteniment enginyós, té una voluntat lúdica i alhora dramatúrgica (quan la vincula amb els curts) com si els protagonistes […]
Nautilus, 20.000 llegües de viatge submarí, de La Negra
La recreació de l’obra de Verne es sustenta en dos pilars: una experiència visual on en un mitjà com l’aigua i a través d’una càlida il·luminació (obra de Marc Gonzalo) els intèrprets van jugant amb un llibre, amb una tela de plàstic i molts altres objectes; i a nivell de relat, fan una denúncia clara […]
Nius, d’Helena Cabo
Nius será un tendre record familiar que, a més, és compartit amb altres mares i pares. Enforteix més una relació com aquesta que compartir l’escola bressol tot el curs. Evidentment, és una experiència adreçada a les criatures i als seus progenitors. Però veure-ho des de fora estova l’ànima (com a tiet o amic). S’ha de saber […]
Contes a 2 metres, d’El Més Petit i Tantàgora
Algunes vegades les limitacions d’una pandèmia donen una idea que resulta molt fertil als artistes. És el cas de Un conte a 2 metres. Seguint les indicacions sanitàries, de mascareta, gel i distància neix aquest dispositiu: Cinc narradors expliquen fragments de contes (cadascú al seu estil) a través d’un tub de cartró de dos metres de […]
Terra, de Silver Drops
De tota aquesta col·lecció de propostes que vinculen el treball de la terra amb la tradició, aqesta és la fa una passa cap al món misteriós del bosc. Com a Canto jo i la muntanya balla, després de la festa de la sega apareixen personatges misteriosos que emparenten la rudesa del cap amb la màgia dels […]
Vers per on – poesia pop, de Pentina el Gat
I és que no sols estan els jocs, sinó també les festes tradicionals. Quan nou carbasses són col·locades a primera línia de l’escenari, ben il·luminades, ja se sap de que es parlarà. La cantant tracta de fer veure que ben bé podria ser una tradició catalana, però té més força quan es reivindica el romanticisme […]
Só, de Xampatito Pato
L’espectacle aguanta bé i permet anar desenvolupant equilibris amb cinc boles, mentre va desmuntat el seu mòdul de peces (caixes, fustes per al rebot, boles de rebot i de sorra…) Fins i tot, s’atreveix a integrar un “voluntari” per jugar a treure caixes d’una columna de caixes amuntegades. Des del principi, tothom vol que l’artista […]
Àvol, de Circ Bover
En l’estructura, demostren habilitats en equilibrisme, corda, pal xinès… ara exploten un to clownesc, d’artista patós que es troba fent un equilibri més del que li correspondria pel seu nivell de tècnica i diverteixen. No arriben a practicar el cirtc de patacada (un clàssic en l’equlibrisme amb exemples com Here we go! Reivindiquen les capacitats del bambú […]
Tot esperant en Will, d’Egos Petits
D’entrada cal celebrar el retorn d’Egos Teatre. La frescor dels seus musicals van ser molt celebrats fa una dècada. Rudiggore o la nissaga maleïda va obrir el camí a una corrua d’espectacles que els durien als teatres públics molt més ràpid que La Calòrica (que, han necessitat quasi una dècada: fins l’any passat, no havien actuat mai […]