Avui descobrim a la Marta Roig! Secretària Tècnica del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil amb ella conversarem sobre literatura infantil i juvenil i els paral·lelismes que entrellacen el món del llibre amb el de les arts escèniques. T’ho expliquem a continuació!
Quina és la finalitat del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, Marta?
El Consell s’integra per diferents entitats i, la nostra voluntat final és coordinar-les per tal de
promoure, recollir, programar i executar projectes, iniciatives i accions que afavoreixin la promoció i difusió del llibre per a infants i joves, i la promoció de la lectura en la infància i el jovent. Això implica, promoure la
reflexió, l’anàlisi i els instruments de coneixement sobre el llibre infantil i juvenil,
dinamitzar l’entorn cultural relacionat amb aquest món i oferir tant
assessorament com cooperació, entre moltes altres coses!
I tot això com es fa! Quines iniciatives podríem destacar?
Com a
motor de projectes de promoció del llibre i la lectura promovem diferents iniciatives. Entre aquestes, per exemple, podem trobar els
Premis Literaris Atrapallibres i Protagonista Jove. Es tracta d’uns Premis on participen
més de deu mil infants i joves d’arreu de Catalunya. Això significa que
són elles i ells qui s’encarreguen de llegir les obres, participar en els grups de conversa literària, valorar les obres i entregar els guardons. S’hi poden inscriure individualment o de forma conjunta amb les seves famílies, escoles, biblioteques…
Un altre dels projectes històrics del Consell és
‘El municipi lector’, un programa de promoció de la lectura que convida a tota la població d’un municipi, i especialment a les famílies i a la comunitat educativa, a
implicar-se en garantir el dret a la lectura i la literatura de qualitat de tots els infants i joves. Es basa en el treball conjunt de tres eixos principals: la
biblioteca pública, els centres educatius i les associacions de pares i mares d’alumnes per treballar conjuntament la lectura i l’hàbit lector des de tres àrees bàsiques:
municipi,
educació i
família.
I també desenvolupeu tota una tasca que te a veure amb la divulgació, correcte?
Exacte. Fem tota una tasca que té a veure amb la
divulgació i l’estudi del que seria la literatura infantil i catalana, ho fem principalment a través de la
revista Faristol. Surten dos números a l’any i justament l’any passat
va sortir tot un monogràfic dedicat al teatre infantil i juvenil. El dossier es diu
‘Que comenci l’espectacle’ i hi ha un seguit d’
articles que analitzen quina és la relació entre el teatre i la literatura infantil i juvenil, ja que hi ha innumerables vincles entre el que és el llenguatge escènic i el llenguatge d’un llibre. Tenint en compte que avui
els llibres són com petits artefactes i que alguns d’ells emulen el que seria un teatre. Molts tenen aquesta dimensió escènica, des de la part més objectual, i són un suport perquè passin coses i s’expliquin històries. A més a més, també
hi ha molts més elements d’anàlisi que coincideixen, més enllà del text, i per tant jo crec que hi ha unes connexions molt fortes.
Si fem balanç, quina diries que és la situació actual de la literatura infantil i juvenil a Catalunya?
Editorialment parlant, estem en un gran moment! La literatura infantil i juvenil catalana i en català té uns grans nivells de producció. Una producció que
cada cop es distribueix en franges d’edat més diverses. Així i tot, cal continuar treballant perquè hi ha certs aspectes on es pot millorar. El gran volum de llibres que s’editen fa difícil separar el gra de la palla i la poca durada de les obres al mercat dificulta la creació de referents compartits i la tasca de mediació de les obres.
Hi ha una explosió de llibres de coneixements, però, per exemple, manca més poesia per joves. També ens falta molt teatre infantil i juvenil. Hi ha publicacions que surten esporàdicament i alguna col·lecció, però no
configuren una oferta estable i sòlida.
Mirant de cara al futur, tenim algun repte?
Tenim un gran repte, el
relleu generacional. La professionalització
dels escriptors/es i dels dramatrurgs que escriuen per a infants i joves en català és un camí que, a vegades, és complicat, però molt necessari.
Cal trobar
un model per continuar tenint una literatura infantil i juvenil pròpia de qualitat, arriscada i amb identitat, que pugui competir i ser sostenible en el marc d’aquest món molt globalitzat. Un nou model que
caldrà construir col·lectivament.
L’ideal és que cada vegada més trobem formes i teixim circuits que ens permetin compartir coneixements
i projectes, i així
trobar nous camins i
estratègies per anar eixamplant aquests públics i democratitzar l’accés a les arts que representem. I, en aquest sentit, els projectes que poden néixer del diàleg entre la literatura infantil i juvenil i les arts escèniques o el món audiovisual, són moltíssimes. En definitiva, tots, cadascun des del nostre suport, ens dediquem a explicar històries, per als mateixos ulls, les mateixes orelles i els mateixos cors.
