Arriba la XIII edició del Festival de Llegendes de Sant Martí de Tous! Per descobrir-ne tots els detalls parlem amb una família que resideix al municipi i fa pràcticament una dècada que col·labora en el Festival. Coneixem la Laia (deu anys), la Marina (dotze anys), el Pol –el pare- i la Xell –la mare-.
Com descobriu el Festival Llegendes i decidiu que voleu participar-hi com a voluntaris?
El Pol i jo (la Xell) vam arribar a Sant Martí de Tous fa uns anys. Quan les nostres filles van començar l’escola vam anar coneixent totes les famílies del municipi i, aleshores, va ser quan ens van anar explicant que feien el Festival i que era una ocasió molt especial per a tothom!
Ràpid ens va picar la curiositat –jo tinc una escola de circ i estic molt vinculada al món de les Arts Escèniques- així que d’ençà que ens ho van proposar, ens vam oferir com a voluntaris amb una il·lusió immensa!
I d’aquesta primera col·laboració ja en fa quasi una dècada, oi?
Correcte! Fa 9 anys que vivim a Tous i 9 anys que fem de voluntaris al Llegendes. De fet, no concebem el poble sense el Festival, són uns dies fantàstics, de molta cohesió social i molta cultura pels carrers i places.
Com a voluntari i voluntàries del Festival, quines tasques feu?
La Xell va portar durant molts anys un capgròs, el de la Cérvola Blanca –una llegenda molt especial per Sant Martí de Tous i la preferida de la Marina, la filla gran. I jo, el Pol, feia de bandoler.
Les petites ho han viscut sempre, han vingut a molts assajos i estan molt entregades amb el Festival. Aquest any, per exemple, participem en la Cercavila i elles porten les xanques. A més a més, la Marina –que ja té 12 anys- ballarà la Senyora de Tous amb l’esbart dansaire.
Què interessant! Imagino que això implica tota una preparació prèvia.
Totalment, quan arriba el mes de juny Sant Martí de Tous ja fa olor de Llegendes! Per exemple, l’esbart dansaire dels petits i petites quan acaba el curs escolar ja es posen amb la preparació de l’espectacle i l’esbart dels grans una mica abans, a finals de maig.
En un municipi de poc més de 1000 habitants, la col·laboració dels veïns i les veïnes és clau per tirar endavant el Festival.
Exacte. I tothom s’ho sent molt seu, ens apassiona aportar el nostre granet de sorra.
La Companyia Teatre Nu són els encarregats principals de tot el Festival i després demanen que tothom qui vulgui, s’apunti per fer de voluntari. Al mes de maig fem una reunió i parlem una mica quin paper voldríem dur a terme: participar en la cercavila, fer l’apagada del misteri… Hi ha lloc per a tothom!
L’apagada del misteri podríem dir que és un dels moments més especials?
Sí! La Marina explica que per a ella és el moment més màgic: s’apaguen totes les llums del poble i es fa un recorregut amb llegendes de por i de misteri. Tot el camí s’il·lumina amb espelmes i els actors i les actrius que expliquen les llegendes són tots de Tous o dels voltants. És com una obra de teatre on el públic va caminant, a vegades per trobar el recorregut han d’anar seguint els crits!
Aleshores tota la part de caracterització, vestuari… És molt important, també no?
Molt. La casa del Teatre Nu ens obre les portes i allà anem a agafar el vestuari, per tant, és una caracterització totalment professional. A més a més, hi ha una persona que s’encarrega del maquillatge, una altra que pensa l’escenografia… A nivell tècnic està molt preparat. En aquest sentit, també podem destacar que Tous és un poble molt vinculat a les Arts Escèniques i tothom pot aportar coses diferents.
Quasi que podríem dir que el Llegendes és l’esdeveniment més rellevant del poble.
Sí, exacte! És com la Festa Major gran d’estiu. Hi ha gent que ve d’arreu del territori!
I arran del Festival heu pogut descobrir moltes històries i llegendes?
Moltíssimes. Sant Martí de Tous és un poble molt vinculat a les arrels, seguim la tradició oral. I com també ve gent d’altres llocs et dóna l’oportunitat de conèixer llegendes noves, de Mallorca o de Lleida, per exemple.
Quins espectacles podrem trobar?
Podríem dir que és una barreja de les arrels de la terra però també amb un punt contemporani. Hi ha espectacles de cançons tradicionals, contes i rondalles –més explicades-, hi ha molts raconets per explicar narracions i també hi ha espectacles tant de teatre de carrer, dansa…
Què és el que més us agrada del Festival?
- Que s’omple tot el poble! (Expliquen les filles, la Marina i la Laia)
- A mi tota la preparació prèvia, la cohesió social que genera, el trobar-nos. A més a més, hi ha espectacles de molta qualitat artística. (Afirma la Xell, la mare).
- A mi m’encanta que ho puguem fer entre totes i tots, és una cosa que surt de Tous. I que el carrer estigui ple d’espectacles! (Assenyala el Pol, el pare).
I, finalment, si poguéssiu enviar un missatge a la gent perquè vingués al Festival, que els hi diríeu?
Què és un Festival que no es troba enlloc més! N’hi ha de teatre, de dansa… Però de llegendes crec que és únic. A més a més, hi ha coses per a tots els públics. I per a qui vingui de ciutat, que a rural s’està molt i molt bé!