La Dra. Rosa Casafont és llicenciada en Medicina i Cirurgia, Màster Universitari en Neurociències i Màster en Salut Laboral. Va realitzar estudis de música i estudis de direcció. Creadora del “Mètode Thabit” per a treballar la Gestió cognitiva-emocional i el mapa de comportament és, a més a més, escriptora i autora de diferents llibres i membre de la primera Càtedra mundial de Neuroeducació UBEDU1st.
Amb ella viatjarem al nostre cervell, descobrirem el “Mètode Thabit” i parlarem de com les arts escèniques són un escenari idoni per l’aprenentatge, la socialització, el creixement, els valors i per millorar les funcions executives, com la memòria de treball.
El cervell és tant fascinant com enigmàtic. Doctora i especialista en neurociències, com decideixes endinsar-te en aquest òrgan i intentar desxifrar-lo?
Jo tenia una vocació molt clara, des de ben petita volia ser metge i així ho vaig mantenir fins a entrar a la facultat on vaig estudiar medicina. Un cop vaig acabar, volia ser pediatra però quan estava realitzant les pràctiques em vaig adonar que quan veia infants que emmalaltien d’una forma greu em desangelava, em consumia. Veia que als menuts no els podia raonar ni explicar que els hi passava i vaig prendre la decisió de canviar i fer medicina d’adults. Amb els anys vaig fer medicina hospitalària, als ambulatoris… Però de mica en mica vaig veure que jo tenia una tendència sempre a buscar la part emocional de la persona i la part cognitiva, és a dir, el benestar que genera el pensament i que generen les emocions era el que jo tendia a complementar sempre. Amb les meves visites això és el que produïa més efecte en tots els pacients. –Doctora, és que quan surto de la consulta ja m’ha passat el 50%! Això m’ho deien molt! Jo m’identifico amant de les persones, m’interessa moltíssim el benestar, la salut, la comunicació… Així que vaig decidir que havia de tornar a entrar a la facultat i especialitzar-me en aquest camp que m’agrada tant, les neurociències.
En aquell moment era la primera vegada que es feia neurociències a la Universitat de Barcelona i bé, de cap! Jo sempre em defineixo que la meva vocació és la medicina però la meva passió són les neurociències.
Fruit d’aquesta formació i experiència, crees un mètode propi, el conegut “Mètode Thabit”.
Exactament.Thabit era metge, era un savi àrab que va morir l’any 901, mira si en fa d’anys… Era aficionat a l’astronomia i matemàtic. Va descobrir l’estrella Thabit a la constel·lació d’Orió. L’estrella Thabit és més potent que el nostre sol, una estrella molt brillant i molt intensa. Aleshores clar, és una metàfora completa: Thabit era metge com jo, -o jo era metge com Thabit-, l’estrella és com una neurona i Orió és una constel·lació com ho és el nostre cervell (tot i que es diu que el nostre cervell és més immens que el propi univers!). El mètode no podia tenir cap nom millor.
En el llibre “Viatge al teu cervell” expliques que el Mètode parteix de l’autoconeixement.
Correcte, el Mètode Thabit és simple, fàcil d’aplicar i a més a més parteix de l’autoconeixement, fet que és molt important perquè no hem de fer dogmes de fe, sinó que sabem perquè succeeixen les coses –no perquè ho dic jo o una persona que sigui un referent-. Quan parlem de nosaltres i de la nostra salut el que ens empodera és tenir les bases científiques de perquè està succeint això. Amb el Mètode sabem perquè el pensament i el sentiment determinen en gran part la meva salut i el meu benestar.
Podríem definir el Mètode Thabit com un model per canviar pensaments negatius?
El Mètode és un model per poder canviar sentiments, comportaments i pensaments negatius o desadaptatius que ens puguin fer mal. Tot això des del coneixement de la neurociència i la medicina, que són els meus dos orígens. Però no només canviar-los, sinó conèixer que quan sabem com funciona el nostre cervell ens adonem que allò en què posem atenció ho reforcem i el que deixem d’atendre, ja sigui conscient o inconscientment, desapareix. Això succeeix gràcies a la capacitat plàstica del cervell, que ens permet aprendre i desaprendre.
L’atenció, és una eina poderosíssima! L’atenció conscient és l’eina màster en el Mètode Thabit, és la que em permet obrir la porta al coneixement i allà on la dirigeixo, reforço.
El Mètode parla d’un autoconeixement que és estructural, funcional i de capacitats. No vol dir que hàgim de fer psicoanàlisi! Vol dir que mirem quines són les estructures que funcionen quan pensem d’una forma o d’una altra, quan memoritzem, quan aprenem… Què passa amb cos i cervell quan ens sentim bé? I quan no? Què passa amb el nostre sistema immunitari?
En aquest sentit, remarques que els hàbits saludables canvien la funció dels nostres gens, veritat? Cervell i salut van donats de la mà.
És com si féssim màgia, i no és màgia, és ciència! Uns autors diuen que tenim vuitanta-cinc mil milions de neurones, altres diuen cent mil milions! Siguin uns o altres els que tenen raó, són moltes. Cada neurona es pot connectar amb deu mil neurones més, i no estan soles dins del cervell. Hi ha unes cèl·lules, que es diuen cèl·lules de la glia, que n’hi ha deu vegades més que de neurones, i que les ajuden a funcionar, per dir-ho de forma simple. Mira si n’és de meravellós el nostre cervell.
Les neurones creen xarxes. Els circuits que creen entre elles, canvien amb cada experiència que vivim i ho fan tant si volem com si no. Això és molt transcendent, perquè la gent s’entrena per ser feliç o per ser infeliç i no ho sap! Jo els acompanyo perquè puguin dirigir la transformació i és una missió apassionant!
Amb els hàbits saludables genero un hàbit, un caràcter i, al cap d’un temps, un destí.
Això significa que el paper de la genètica no és prioritari?
La genètica ens determina parcialment, però l’entorn, els referents que tenim, els hàbits… Tot això fa que aquesta genètica s’expressi o se silenciï. Això ho estudia l’epigenètica i estadístiques recents d’Universitats reconegudes diuen que hi ha un 40% d’influència genètica i un 60 % d’influència del nostre entorn.
Tot allò que ens transmeten els nostres referents i les experiències que vivim són determinants, doncs.
Correcte, d’ençà que arribem a aquest món aprenem de tres formes diferents: per imitació, per atenció compartida i per empatia. Som éssers socials abans que individuals. Els hàbits, les experiències… Són fonamentals.
Consumir cultura és un hàbit, no? El fet d’experimentar i gaudir de les arts escèniques ens ajuda a tenir un cervell sa?
Les arts escèniques són molt riques, riquíssimes, són molt completes. Per exemple, si anem al teatre, vivim totes aquelles vides que veiem interpretar, ens posem en el lloc de l’altre, som capaços d’empatitzar i aprendre d’aquesta experiència. Quan a més a més d’observar l’obra la faig, la interpreto, això ja… És increïble! Perquè si jo soc capaç de transmetre-la és perquè m’ho crec, perquè m’he posat dins del paper i, per tant, és com una metamorfosi i això és un aprenentatge molt ric.
Amb les arts escèniques: música, teatre, dansa… Estàs sent coherent amb tot el que el cervell vol. El cervell vol moviment perquè un cos quiet li impedeix actuar amb tota la seva expansió.
La música ens afecta sense demanar-nos permís, les seves vibracions ens toquen les emocions i ens toquen la forma de pensar. Ara tu imagina’t el teatre, la dansa, la música… Un col·lectiu que construeix perquè té el mateix objectiu comú.Un col·lectiu que s’ha d’entendre i a més a més ha de treballar perquè el públic que els observarà els entengui. Tot això fa que l’escena sigui un escenari fantàstic per l’aprenentatge, la socialització, el creixement, els valors i per millorar les funcions executives, com la memòria de treball, la flexibilitat de conducta, i la inhibició d’impulsos que són fonamentals per ajudar-nos en la presa de decisions.
De petits entendrem unes coses i de més grans unes altres, però ja tenim art a mida per totes les edats! Un altre aspecte a tenir en compte és que l’art també ens ajuda a alliberar emocions.
Una curiositat. Què és el pensament?
El podem definir de moltes maneres! Per exemple, podem dir que el pensament és una unitat d’informació i energia que té efectes no només en mi quan el genero. Com que tenim neurones mirall sabem interpretar els gestos de les altres persones i pressuposem el que han pensat. A través del gest, deduïm. El contingut de la paraula pesa molt poc, però el gest i la prosòdia pesa més d’un 90%. Per tant, la comunicació fonamentalment és emocional.
I per acabar, podríem dir que els nostres cervells d’alguna manera se sintonitzen?
Certament. El meu cervell i el teu se sintonitzen perquè hi ha àrees específiques de tots dos cervells que es connecten en la mateixa freqüència. Com més fort es connectin, més properes ens sentirem. Les persones que fàcilment, de forma implícita, fan això són les que acostumen a ser líders, perquè tenen facilitat per integrar equips de treball, són persones valorades en grups socials… Com hem dit abans, el pensament és unitat d’informació i energia.
T’ha agradat aquesta entrevista? Pots seguir amb aquesta altra, si no t’agrada, et tornem els diners (és broma, és gratis):“Les arts són les activitats que incrementen més el que s’anomena plasticitat neuronal, la capacitat del cervell de continuar fent connexions noves, que és la base de l’aprenentatge”