A través del teatre de gest, titelles i objectes Produccions Essencials s’entrega a crear històries que, amb humor, ironia i un món imaginari i estèticament cuidat posen el focus a temes que estimulen els sentits, la ment i el cor de l’audiència.
La companyia, plataforma de creació que compta amb més de quinze anys de trajectòria, es proposa com a objectiu final donar sortida a projectes escènics que fusionin diferents disciplines artístiques amb un alt component d’innovació. D’aquesta manera, doncs, les titelles i els actors més aventurers queden al servei de les històries!
Sergi Pons n’és el director i fundador. Actor, titellaire i manipulador d’objectes és, a més a més, guionista i productor d’espectacles dirigits a públic familiar, unes obres que l’han portat a actuar a més de vint països diferents!
Amb un segell i un repertori propi que disposa de títols com ‘Cuttlas, anatomia d’un pistoler’ què és l’adaptació del còmic a escena, ‘El porc Ferotge’ on s’aborda la temàtica de com les persones aborden les pors o ‘5 històries diferents’ que reivindica la diferència com a valor ara la companyia s’endinsa en una nova aventura estrenant l’espectacle ‘Rere l’ombra de Wendy i Peter Pan’.
Aquesta darrera creació se centra en una revisió i actualització del mite de J.M Barrie que proposa a l’espectador un viatge immersiu i participatiu on actors i ombres inviten a reflexionar sobre que vol dir fer-se gran.
“És molt important que no perdem la nostra ombra perquè deixaríem de sorprendre’ns, que no perdem la nostra imaginació, que no deixem d’explicar històries ni de somiar ni de creure que podem volar… Podrem entre tots tornar al País de Mai Més?”. Així és la sinopsi d’aquesta obra que transporta al públic al país de ‘Mai Més’ on podran somiar i connectar amb el món imaginari del joc i la fantasia, creant així un espai de joc i llibertat.
“És un espectacle poètic d’ombres immersiu on tot el públic interactua amb l’escena. Un espai de joc per tots els públics” explica Sergi Pons. “Aquest espectacle és la lluita per confirmar que la societat actual no ha perdut la capacitat d’imaginar ni de somiar, de creure en la màgia i en les fades, que els temps no han canviat tant i que encara hi ha esperança, que els adults encara recorden a què jugaven d’infants, que encara juguen amb els seus fills, que encara podem viatjar al País de Mai Més i sobretot que no han perdut la seva capacitat de sorprendre’s… Que no han perdut la seva ombra”.
