Em dic Moi Jordana, fa 22 anys que vaig prendre la decisió de deixar-ho tot per dedicar-me exclusivament a la meva passió: els malabars i fer riure als altres.
Ha estat una de les millors decisions que he pres en aquesta vida, ja que m’ha permès somiar i fer-ho en gran. Feliç d’haver perseguit els meus somnis i mai més haver de treballar. He creat diverses companyies: soc cofundador i exmembre de l’Associació de circ la Crica, fundador del Festival Giracirc de Collsuspina i formo part de Pallassos sense Fronteres on he participat de diverses expedicions. Des de fa 9 anys tinc la meva cia, on juntament amb la Carla Alabern, la gestionem i en soc l’actor principal a l’escenari. Actualment, estem en creació del meu tercer espectacle en solitari.
El meu somni era actuar a les places dels pobles i ciutats, formar part de Pallassos Sense Fronteres i veure món. De mica en mica, amb esforç, constància, i aprenent dels errors, els meus somnis s’han fet realitat.
El circ és llibertat, alegria, disciplina, constància, i un bon vehicle per aprendre a gestionar les emocions i créixer com a persona. Per un anarco sindicalista com jo quan era jove, em va permetre créixer i trobar-li un sentit a la meva existència. Quan em connectava el walkman a tota castanya, i em posava a fer malabars, era lliure, podia fer el que volgués, quina sensació d’autosuficiència, de ser qui vols ser i formar part de l’entorn.
Quan m’arriba el correu on la Mar em pregunta si vull escriure aquestes paraules, m’agafa completament desprevingut, això si, m’agrada la idea i m’il·lusiona que m’ho hagi proposat. Em dona dos dies per escriure, i penso, i que explico? Decideixo després de donar-hi unes voltes, seure davant del full en blanc i començar a escriure de la forma més sincera i real que puc. Així que quan ho pugueu llegir sembli que ha estat fàcil fer-ho, cosa que em recorda el que veiem al circ, que tot sembla fàcil malgrat la dificultat. Ja siguin pallassos, malabaristes, acròbates, trapezistes… El circ per mi, és entre moltes coses l’art de fer fàcil el més difícil als ulls de les persones. També és il·lusió, fantasia, imaginació, revolució, risc, alegria. I segurament em deixo adjectius per definir-lo.
És una art en el que es barregen diferents arts: teatre, dansa, música… Per mi tot hi té cabuda.
Mai deixeu de somiar i fer-ho en gran, els nostres somnis són el més important que tenim a la vida.
I ara podria escriure sense parar, visca el circ!!! Llarga vida al circ!!!
Que comenci l’espectacle!