La frenètica faula de la llebre i la tortuga és la darrera producció de la companyia La Trepa, que el 2022 celebra 45 anys d’espectacles familiars. Al Jove Teatre Regina s’hi pot veure aquesta versió de la coneguda faula d’Isop, que es desmarca dels anteriors espectacles de la companyia i s’atreveix a adaptar-se als nous temps, amb una proposta arrauxada, vertiginosa i interdisciplinària.
Després de desenes de produccions, incomptables bolos, premis i mencions d’honor, la companyia La Trepa, titular del Jove Teatre Regina, ha anat consolidant la seva figura com a referent del teatre familiar a la ciutat de Barcelona. Es defineixen com a companyia que treballa per fer un teatre a prop de l’actualitat, amb versions i relectures d’obres de tots els temps per a infants i adolescents, sempre amb música i humor. Amb 45 anys a l’esquena d’experiència i després de força temps sense cap producció nova, estrenen a casa seva La frenètica faula de la llebre i la tortuga, un musical de Sílvia Navarro i Eduard Tenas.
En la proposta hi ha, efectivament, una llebre, la Flaix (Esther Pérez Ferrer), i una tortuga, la Calma (Mariona Campos), i una tirallonga llarga de divertidíssims personatges secundaris (Olga Fañanás). La cursa, però, és a Hawaii, i les protagonistes es veuen forçades a treballar en equip demostrant que no hi ha ni guanyadores, ni perdedores, que qui era bo resulta que no ho fa tot bé, i qui era el dolent és potser perquè s’equivoca sovint. Sens dubte, un espectacle a la línia dels canvis de paradigma actuals, que s’adapta també als nous temps posant damunt de l’escenari comptats elements escenogràfics que conviuen amb projeccions animades a un ritme trepidant de cançons de tornades que enganxen i escenes picades.
En una conversa amb les intèrprets, elles expliquen que l’estrena de La frenètica faula de la llebre i la tortuga ha anat seguida de platees plenes i grans aplaudiments, no només per la set de novetat que traspuaven les noves generacions de públic familiar de la capital, sinó perquè mostra una aposta clara per les preocupacions vigents. Hi ha reflexió i valors, però ofert a través d’estímuls constants. Es parla de la immediatesa, les dietes, la cultura runner, la sobrepoblació d’activitats extraescolars de les tardes de les criatures, o, fins i tot, del consumisme impulsiu.
Malgrat la precarietat endèmica del teatre familiar, perquè hi continua havent resistències per pagar el seu cost, sembla que està de moda, i a poc a poc es va reconeixent el treball de tantes companyies potents, com les defineix Mariona Campos, arreu del territori català. Campos relata, com si fos un conte, que la seva mare, l’Agustina, el 1977 estava al peu del canó, com tants d’altres de qui ara ressonen els noms, al Saló Diana. Aquests noms anaven omplint la graella d’activitats i programació, però va quedar el matí del cap de setmana lliure. Aquell forat i que a ningú se li estava acudint pensar en teatre infantil va ser el germen de La Trepa.
Des d’aquells dies, on es van posar les bases del que seria el teatre i no semblava que ningú s’interessés per ocupar-se dels infants, el teatre familiar ha seguit menys ben considerat en un context que només pensa en les criatures com el públic del futur. La Trepa, com d’altres, ha cuidat aquest grup i aquest teatre. Els infants són persones que desconeixen el llenguatge teatral i les consideracions socials que hi van lligades i, per tant, comenta Fañanás, són molt més sinceres. Diu divertida que és molt fàcil saber de seguida si l’espectacle està agradant, perquè les seves reaccions estan alliberades de convencions.
Aquesta és la convicció de La Trepa. Ara, amb només tres intèrprets damunt l’escenari, aposta per adaptar-se als nous temps, amb un teatre que cuida el llenguatge inclusiu i accelera el ritme a prova de la generació de la immediatesa. La frenètica faula de la llebre i la tortuga cuida, a més, que sigui un espectacle entretingut tant per infants com per adults. En l’era de les solucions alternatives, del tot és possible i del res és el que sembla, les intèrprets valoren de la proposta que els personatges estan construïts des de la humanitat. La Flaix i la Calma tenen somnis, i raonen, discuteixen i s’emocionen, i també es veuen superades pel seu voltant.
Després de 45 anys La Trepa continua, i hi torna, i s’adapta, amb molt de gust, a tot el que estigui per venir.
Judit Martínez Gili
@critcultural
“Soc comunicadora i gestora cultural, orgullosa membre de Novaveu i apassionada pel teatre des de l’escenari, la butaca, l’escriptori, o des de qualsevol banda.”