Pallasses catalanes per tractar el trauma de la guerra en infants al Líban

De ben segur que en un temps escriurem aquesta notícia referint-nos a tots els nens i les nenes que tristement viuen aquests dies la guerra d’Ucraïna i Rússia. Avui us portem l’experiència viscuda per l’Anna Confetti a principis d’any als camps de refugiats del Líban, on milers d’infants conviuen amb el trauma de la guerra de Síria. La pallassa catalana va viatjar fins al Líban amb Pallassos Sense Fronteres (PSF) i en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, per portar les arts escèniques com a eina de salut i benestar. Els somriures com a cura de l’ànima.

 

“Com més complicada és la situació dels nens i les nenes, més ganes i necessitat tenen de riure. Més agraïts són. Explosions de rialles, aplaudiments, exclamacions de sorpresa, etc. Tot és més ampliat que en les reaccions de la mainada del nostre país. Bé, i no solament de la mainada, sinó que també rebem l’agraïment profund de les famílies i els mestres. La nostra actuació va ser la primera de la vida de molts nens, nenes i fins i tot d’adults”. Són paraules de l’Anna Confetti, la creadora de la companyia que porta aquest mateix nom i que crea espectacles còmics i poètics per a tots els públics. A principis d’aquest anya 2022, l’Anna va anar a actuar per als refugiats de la guerra de Síria, viatjant amb Pallassos Sense Fronteres fins al Líban.

“Això dóna sentit a la meva feina, a l’ofici de ser pallassa: poder provocar somriures arreu i sobretot a on més es necessita”.

Aquesta és la seva setena vegada col·laborant amb aquesta associació i va començar l’any 1994 a Croàcia, actuant per als nens i les nenes de la guerra dels Balcans. La primera part de les tres setmanes que l’Anna va estar a la Vall de la Bekaa, a la frontera amb Siria, va estar participada per la unitat d’estrés post-traumàtic de la Universitat Autònoma de Barcelona. “L’objectiu dels pallassos i pallasses era alleugerir els efectes post traumàtics de la guerra mitjançant un moment feliç en el seu procès de recuperació”, comenta l’Anna, qui segueix: “I és que en totes les expedicions que he participat amb PSF es confirma el mateix: com més complicada és la situació dels nens i les nenes més ganes i necessitat tenen de riure i més agraïts són”. Per a ella, ajudar i fer sentir millor les persones, “dóna sentit a la meva feina, a l’ofici de ser pallassa, poder provocar somriures arreu i sobretot a on més es necessita”.

Les arts escèniques fan salut, la cultura és a més entreteniment i cura, com bé explica l’Anna i fa Pallassos Sense Fronteres. Es van acomiadar amb un “fins després” del camp de refugiats on hi ha milers de famílies que han fugit de la guerra i, que sobreviuen amb assentaments i construccions molt precàries que els serveixen d’aixopluc. Refugis construïts amb lones, fustes i material de rebuig. “Hi ha mainada que, fins i tot hi ha nascut allà i no coneix cap altra realitat”, lamenta l’Anna que somriu quan recorda aquells nens i nenes que li van dir adéus desitjant ser algun dia una pallassa com ella.