Sembla que les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) se’ns hagin posat d’acord! Quasi totes han respost el mateix quan els hem preguntat: ‘Quin és l’espectacle que més us estimeu dels que heu fet?’ Aaaaixxx, és que tenen un cor enorme…
Artristras: Són com els fills, els estimem a tots… però, potser, ‘Orbe i Pandora’.
El que ma queda de teatre: ‘A la recerca del Drac Màgic’, el nostre primer espectacle.
Companyia de Comediants La Baldufa: Uff, impossible respondre. Sona a tòpic, però no es pot triar un fill, i per a nosaltres els espectacles són com si fossin fills.
La Bleda: És molt difícil de dir. Tots són fills nostres.
L’Estaquirot teatre: N’hi ha molts que estimem molt: ‘Subsòl i Guerripau’ va representar un treball conjunt entre titelles i actors; ‘Els Contes de sobretaula’ va representar recuperar contes clàssics en un moment en què ningú els representava; ‘El ratolí viatger’, ‘La Pastissera i els follets’, ‘La Granja’, ‘Els Tres Óssos’, ‘Ploramiques’ i ‘En Jan Totlifan’ ens agraden molt per la relació entre el titella i el manipulador. És difícil destacar-ne un, és per això que els que ens agraden encara els continuem fent.
Marduix: Amb l’esforç que s’hi posa tots són estimats.
Produccions Essencials: ‘Cuttlas, anatomia d’un pistoler’, el nostre primer espectacle. I també l’últim, que és el que més gaudim ara: ‘El Porc Ferotge’.
Tanaka Teatre: Això és com preguntar quin fill t’estimes més! No sabem quin és l’espectacle que més ens agrada, però sí que podem dir que hi ha titelles que ens estimem molt, com el Príncep Robí, un indi que es desmaia de tan enamorat com està, la carbassa de ‘Bon Profit!’ que es vol lligar el tècnic, i l’Okonorote, que és un indígena una mica grillat. I personatges com el calçaces d’en Naguib, el drac del japó que es vol menjar el públic com si fos sushi o el Rei de la Gebra, que és l’avi catxondo que tots voldríem tenir.
La companyia del príncep Totilau: Tots!!
Xip Xap Teatre: La resposta sonarà tòpica però és així: No es pot preguntar quin fill t’estimes més. Hi ha molts espectacles que recordes amb molt de “carinyo”. Tant dels que ja no fas com dels que estàs actualment representant.
Festuc Teatre: No es pot dir un o l’altre… Cada espectacle té la seva gràcia i a cada un li tenim una estima especial.
Teatre Nu: Tots. No podríem triar. Cada espectacle és un món i mirem que siguin força diferents.
Farrés Brothers i cia: Absolutament tots. És un tòpic, però és com allò dels fills que no te n’estimes més un que un altre. Això sí: cadascun necessita un tracte diferent.
KaTRaSKa cia: Són com els fills, tots són entranyables i fantàstics! N’hi ha que han funcionat més bé, altres han durat poc per falta d’interès pels programadors…
El Cau de L’Unicorn: És molt difícil decidir-se per un espectacle… Tots són fills nostres (tots són de creació pròpia) i reflecteixen un moment de la nostra evolució com a persones i professionals. Però com passa a les famílies, el més petit és el que rep més atenció. Ara mateix tota la nostra atenció està centrada en fer créixer encara més l’espectacle que vam estrenar la darrera temporada: ‘Akäshia, el viatge de la llum’.
I tu? Quins són els seus espectacles que t’agraden més? Pots escriure-ho amb un comentari a sota d’aquest article. Com sempre, també pots preguntar-los el que vulguis enviant un correu a info@escenafamiliar.cat. Gràcies per participar.
*Foto d’arxiu d’El que ma queda de teatre