Ens trobem en plena temporada de Pastorets, un dels espectacles més genuïns de la nostra cultura popular que aplega, any rere any, milers d’espectadors de totes les edats (generalment, a partir de 4 anys). Siguin amateurs, professionals, tradicionals, innovadors o més o menys versionats, són una obra idònia per gaudir del teatre en família. Són, alhora, la porta d’accés a l’escena per a tots els públics?
Per descobrir-ho hem conversat amb la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, que aixopluga 54 grups i entitats que representen els Pastorets arreu del país; i amb La Trepa, una de les companyies professionals que fa més anys que els representa (gairebé 30!) al Jove Teatre Regina.
“Els Pastorets és l’espectacle de teatre familiar per excel·lència, sens cap mena de dubte”. Lleonard del Río, coordinador general de la xarxa catalana de Pastorets, ho té claríssim. “Fins i tot el President Artur Mas, en la gala ‘Catalunya aixeca el teló’, va dir que el seu primer contacte amb el món del teatre van ser els Pastorets”. Tot i això, puntualitza: “Afortunadament, a dia d’avui hi ha molts grups de teatre infantil que fan molt bona feina. Però sí, per molts nens és la porta d’entrada perquè en molts llocs de Catalunya no tenen una xarxa o infraestructura d’aquest estil”. M. Agustina Solé, actriu, directora i cofundadora del Jove Teatre Regina, no opina el mateix: “Fa 30 anys sí que ho era, però ara ja no és la primera trobada amb el teatre com a públic. A partir del moment en què van néixer Xarxa i Rialles el sector del teatre familiar va canviar molt. Ara hi ha espectacles per a nens i nenes de 0 a 3 anys!”.
Malgrat els matisos, tots dos coincideixen en el fet que els Pastorets suposen, pels menuts, la primera possibilitat d’actuar en públic, ja no com a festa de final de curs de l’escola, sinó al damunt d’un escenari professional. De fet, és sabut que molts actors i actrius de Catalunya (més ells, ja que les dramatúrgies eren pensades bàsicament per personatges masculins) van participar als Pastorets quan eren petits. Toni Albà, Sergi López, Lloll Bertran, Clara de Ramon… i tants d’altres. En aquest sentit, per del Río els Pastorets ofereixen la possibilitat de “viure una experiència que pot crear vocacions o, simplement, permet perdre la por escènica”. També és curiós veure com aquest concepte de “tots els públics” es trasllada a l’escenari, on sovint coincideixen famílies senceres, des dels néts fins als avis, i a vegades amb papers interrelacionats que no es corresponen a la realitat, com ara un pare i una filla que fan de marit i muller. “Hi pot prendre part tothom i hi pots fer sortir un centenar de persones! Els Pastorets no és només teatre, és un grau més. És una gran exhibició en què hi participa tot el poble”, comenta Solé. “Té un component social”, observa del Río, “més enllà de veure una representació teatral, és quelcom que uneix a la gent”.
Precisament aquest caràcter obert i amateur és una característica que defineix els Pastorets. Els fa “tradicionals”, que es mantinguin al llarg dels anys, i al mateix temps –i sense intenció de menystenir-los–, els diferencia dels muntatges professionalitzats. Mouen més volum de persones, tenen una durada molt superior a la dels espectacles familiars (poden arribar a allargar-se entre dues i tres hores en funció de la població) i, segons el representant de la Coordinadora, són més “espectaculars”. “Cada any s’inverteix en escenografia, efectes especials, vestuari… i tenen elements teatrals que no es donen a la resta d’obres, com ara la trapa per la qual puja i baixa el dimoni. El teatre modern no fa servir aquests dispositius, ni tampoc pirotècnia o elements fosforescents”. M. Agustina Solé reconeix que els Pastorets “tenen grans teatres, màquina de fum i bengales”, però considera que “no és absolutament necessari que els personatges s’enfilin, pugin i baixin. La història pot ser explicada en un menjador. És el bé contra el mal amb la ineficàcia dels ajudants del dimoni i, tots plegats, vençuts per la bona fe del bé”.
De textos de Pastorets n’hi ha molts (la Coordinadora en comptabilitza fins a 28), però ‘Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús’ de Josep M. Folch i Torres és el més representat al conjunt del país, i ‘L’Estel de Natzaret’ de Ramon Pàmies i ‘El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga’ de Frederic Soler “Pitarra” figuren entre els més populars. Uns són més innocents i a mode de conte, altres en vers i adreçats a un públic adult… Ara bé, tots tenen la seva idiosincràsia i des de la Coordinadora es promou que el públic es desplaci cada any per veure els d’altres poblacions de Catalunya.
Dins l’oferta de companyies professionals trobem també una àmplia oferta. D’una banda, i considerats ja un clàssic de les festes nadalenques a la cartellera barcelonina, destaca el musical ‘Pastorets Superestel’ del Regina amb dramatúrgia de Ricard Reguant i música de Toni Olivé. Van començar el 1998 i, després d’una aturada i l’alternança amb ‘El conte de Nadal’ basat en la novel·la de Charles Dickens, els han tornat a oferir “per votació popular”. “La gent ens els demana i per Nadal ens agrada programar espectacles que s’adiuen a les festes”, explica Solé. D’altra banda, l’agenda escènica conté altres espectacles deliciosos vinculats al Nadal com ‘Pastorets, Pastorets!’ de l’Evocador produccions, ‘Pastorets… cap a Betlem!!’ de La Roda Produccions, ‘Un Toc de Pastorets’ de Toc de Retruc, ‘Una de pastorets’ i ‘Escudella de contes’ de Rosa Fité, i ‘Tió, tió, caga tió’ i ‘Cercavila de Nadal’ de Xip Xap Teatre.
En definitiva, un bon grapat de propostes per a tots els gustos i edats que posa de manifest que el fenomen dels Pastorets està més viu que mai. N’hi ha per triar i remenar! I si és el primer contacte d’alguns infants amb les arts escèniques, benvingut sigui!