REPORTATGE – Pere Hosta preestrena ‘Open door’, una porta oberta al surrealisme divertit
Observa el món des de l’humor i, partint del quotidià, estira les situacions fins al surrealisme més absurd i divertit. Pere Hosta ja ho té tot a punt per embrancar-se en una nova aventura: ‘Open door’. És el seu cinquè espectacle –el segon al carrer– i el preestrenarà aquest dissabte en el marc del Festival Claca. Parlem amb ell perquè ens expliqui com van els nervis i, és clar, ens doni primícies!
‘Open door’ parteix d’una situació molt còmica presenciada pel mateix actor: “Estava observant el carrer i em vaig fixar en un senyor que sortia per una porta. Quan ja era a fora, va adonar-se que no tenia les claus. S’havien quedat a dins. Llavors va marxar i va tornar amb unes altres claus. Va entrar de nou i, en sortir, va adonar-se que s’havia deixat la bossa a dins! És allò que, quan et passa, penses que no t’ha vist ningú… D’aquí va néixer la idea de crear un personatge que va a tot arreu amb una porta, i es deixa la porta”.
Per Pere Hosta el carrer és el camp de treball, el local d’assaig, l’escenari… Per això l’estudia a fons. Evidentment en aquest nou treball té marcats un conjunt d’esquetxos, però deixa un gran marge per a la improvisació. “Jugo amb situacions d’obrir i tancar. Una porta t’ofereix aquesta possibilitat: obrir-la i no saber què et trobaràs a l’altra banda. Hi ha molt de directe, de viure el present i que hi hagi llibertat perquè passin coses”, comenta.
Bromeja que l’escenografia (el carrer) està col·locada des de fa dies i apunta que és ben curiós com ens agrada trobar-nos coses fora de context: “Aquests dies he estat assajant a l’aire lliure. Plantava la porta al mig del carrer i tothom hi volia passar. I mira que cada dia n’obrim mil! Carai, com som!”. Per això, vist aquest tarannà natural i per fomentar la participació del públic, convidarà a tothom qui ho vulgui a passar també per la porta. Ningú es quedarà amb la mel a la boca!
El títol ‘Open door’ respon a la voluntat d’internacionalitzar el muntatge, que té tots els ingredients per aixecar el vol com ja ho ha fet ‘Postal Express’, la seva primera experiència fora de sala on va encetar la línia d’un pallasso sol al carrer amb un objectiu molt simple. “Segueix la línia del carter, però en cada espectacle m’agrada aportar alguna cosa nova, diferent. Crear et permet avançar en aquest aprenentatge i jo vull explicar el meu humor de manera que tothom l’entengui”.
Li preguntem pels nervis i confessa que, des de fa una setmana, té “el gusanillo”. “T’ho pots preparar, però és un espectacle itinerant en què vaig portant la porta amunt i avall i he d’estar molt despert i tenir molta confiança en mi mateix”.
El rodatge serà clau per agafar aquesta confiança. De moment té pactades unes quantes prèvies més (a finals de juliol i també al setembre) per, a l’octubre, plantar la seva porta a les Fires de Girona per a la gran estrena.