De Paper és la companyia formada per Núria Lozano, cantant i compositora, i Joan Alfred Mengual, il·lustrador, constructor i manipulador de titelles, que enguany celebra el seu cinquè aniversari. La particularitat d’aquesta companyia, com indica el seu nom, és que treballen els seus espectacles visualment a partir del paper. Per celebrar el cinquè aniversari han elaborat una nadala molt especial, una veritable obra d’art, un curtmetratge rodat seguint la tècnica de stop motion amb un teatrí i titelles de paper, que té com a banda sonora un tema nadalenc tradicional originari del País Valencià (Callosa d’En Sarrià), poc conegut, titulat Xacarraxac, que té alguna similitud en l’estrofa en la lletra amb la nadala El noi de la mare.
Xacarraxac és una cançó de Nadal costumista que explica el que passa en un poble durant les festes, des de la recollida de l’aguinaldo fins els viatges a mercat de les dones del poble per arreplegar el tall per omplir l’olla de la nit de Nadal. Joan Alfred Mengual explica que en les cançons tradicionals del País Valencià es parla molt de gastronomia, de “com preparem l’olla de Nadal, amb la pilota i els cigrons i altres ingredients”, però també és molt important la música, perquè al País Valencià també hi ha una tradició molt arrelada de bandes musicals o murgues. La història passa dins un poble, explica les relacions entre els veïns, que tots són músics i toquen algun instrument, algun dels quals molt típics com el triangle, la flauta o l’ampolla d’anís. La nadala explica totes aquestes coses i també com l’olla és comunitària i es posa al bell mig de la plaça i els veïns surten a contar rondalles, cantar i menjar plegats. Perquè com explica Mengual, del que es tracta és “de fer un cant a l’alegria de Nadal i de compartir amb els altres vida i aliments”.
Aquesta és la tercera nadala que De Paper elabora seguint aquesta tècnica. L’any 2015 van realitzar la primera nadala titulada Les festes de Nadal, que presentava algunes escenes tradicionals d’aquestes festes. L’any 2017 en van realitzar una altra, titulada Un pessebre de paper, també en stop motion, però plana, en dues dimensions i no amb volum, com l’anterior. Aquesta nova nadala també és amb volum i la diferència amb les altres dues és que a partir de la història d’aquesta, la Núria i el Joan Alfred en faran un nou espectacle. Pel que fa a Xacarraxac, els membres de De Paper, com havien fet a Les festes de Nadal, també hi han introduït el teatre d’ombres amb objectes, en aquest cas els titelles.
Aquesta nadala és el punt d’arrencada d’un espectacle nadalenc que De Paper vol treballar a partir de les nadales que ja coneixen i de la recollida de material a escoles com la dels seus fills. La Núria i el Joan Alfred fixen més l’atenció -“ens clavem”, diu el Joan Alfred, que és de Cullera (Ribera Baixa)- en el folklore valencià per tal de mantenir viva la tradició o recuperar-la en la mesura del possible, donant també una visió una mica més ampla dels Països Catalans. És per això que per fer aquest espectacle nadalenc també faran recollida de material contactant amb alguna escola del País Valencià “i que les cançons tinguen un poquet d’allà i un poquet d’ací”, diu el creador alcoià. La idea és que aquest espectacle pugui ser contractat durant el període nadalenc, una època en la qual “treballem poc” diu Mengual, i és estrany, perquè les escoles tampoc no estan en funcionament i per tant és clar que els infants tenen moltes més estones lliures.