“Jo no manipulo titelles, treballo amb elles. Busco una relació des del moviment lliure”
L’Antonella D’Ascenzi marca un punt d’inflexió en la seva carrera i en la manera en com es treballa amb els titelles Kathputli, tradicionals de la Índia. L’Antonella, italiana resident a Espanya des del 2007, ens parla en aquest article del procés personal i professional que la van portar a crear “Filar”, el seu darrer espectacle de dansa, titelles i vídeo mapping. Una autèntica poesia visual que parla dels fils invisibles que ens uneixen a les persones.
“Crec que tots els espectacles naixen d’allò que no has pogut resoldre en l’anterior”. Així és com l’Antonella D’Ascenzi comença a parlar de la gestació del seu darrer espectacle “Filar”, una reflexió sobre allò que ens uneix a les persones, la proposta més íntima i filosòfica de la comunicadora i ballarina italiana instal·lada a Barcelona des de fa ja dotze anys. A “Salida de emergència”, el seu espectacle anterior, hi havia alguna cosa amb els fils dels titelles que no deixava que fluís el moviment, així que es va proposar estudiar els fils. Fins i tot va aconseguir una beca per treballar i documentar la història i la mecànica dels Kathputli, un tipus de marioneta tradicional de la Índia que l’Antonella ha evolucionat. “Generalment es manipula amb una mà, però jo ho faig a distància, amb el meu cos, amb una petita tecnologia que jo mateixa he ideat i construït”. El cas és que, encara que ella s’enfocava en els fils del titella, la pandèmia i el confinament li va fer comprendre que l’espectacle, en realitat, parlava dels fils que uneix les persones i que tot estava relacionat.
“Recordo que quan vaig anar a fer la investigació sobre els Kathputli a França a l’inici de la pandèmia, anava sola al tren. Estava tot desolat”
“Una tarda de confinament, vam pujar al terrat amb la família i vaig veure que estàvem separats, sí, cadascú a casa seva, al seu balcó, però en realitat ens sentíem units. Això és el que faig jo a l’espectacle, estic unida al titella, a distància, i cadascuna tenim la nostra independència de moviment, tot i que en relació, no manipulant-lo”, diu l’Antonella que té gran experiència en dansa contemporània. El confinament va servir a la creadora d’aquesta nova manera de relacionar-se amb els titelles dalt d’un escenari per donar profunditat a aquest espectacle per a tots els públics, que assegura que és el tret de sortida de la seva carrera més íntima, amb un llenguatge propi basat en el moviment i el sentit visual, la dansa, els titelles i la manera de relacionar-se amb el que ens envolta.
Imatge de l’arxiu personal de l’Antonella feta durant la seva investigació a França.
Tota la investigació darrere del titella de “Filar”
Hi ha poca documentació sobre els titelles Kathputli, així que l’Antonella va endegar una investigació i documentació que la va portar fins a l’institut de la marioneta de França, a Charleville-Mézières, on va passar un temps estudiant el que hi havia. “Sobre tot hi havia algun vídeo, però molt poc material, així que amb l’ajuda del director del centre, vaig poder elaborar la meva pròpia recerca”, que ha acabat amb un sistema de lligams entre ella i el titella que fa que interaccionin, deixant enrere la manipulació.
Com a anècdota, l’Antonella ens explica que el titella està inspirat en una nena que és la seva filla. Quan va anar a veure l’estrena a La Sala de Sabadell, “a la meva filla, que és petita, no li va agradar que ballés amb una altra nena a l’escenari”, diu mentre somriu. Una prova més de que l’Antonella, realment, dóna vida a aquest titella Kathputli de “Filar” que podreu veure a la Mostra d’Igualada.
Per ampliar la notícia, aquí us deixem el vídeo de l’entrevista a l’Antonella, pocs dies després de l’estrena.
