Estem vivint temps convulsos, és una obvietat, i quan més necessitaríem que les administracions estiguessin atentes a allò que fa la societat civil, més allunyades semblen. La societat, els membres que la componen, tard o d’hora s’organitzen per donar sortida a les seves necessitats, sense esperar que l’administració de torn decideixi fer-ho, si és que no ho fa en un termini de temps raonable. És així com sorgeixen un munt d’iniciatives en tots els àmbits i, al nostre país, d’una inalienable tradició associativa, encara més.
A finals de març, si res no ho impedeix, a Badalona arribarà la fi de la Fàbrica de Creació la Mobba, que alberga fins a una dotzena de projectes artístics de manera fixa i una vintena en total si hi sumem els temporals. Hi tenen els seus locals d’assaig i creació companyies internacionals de teatre familiar i d’arts de carrer, com Xirriquiteula o La Industrial Teatrera, que són una referència en el sector, o reconeguts artistes locals, també amb projecció internacional, com Ramon de los Heros.
La Mobba, que pren el nom de l’empresa que ocupava l’edifici originàriament, és una iniciativa espontània, que va sorgir l’any 2005, quan els que aleshores eren els propietaris de l’immoble van permetre que s’instal·lessin en precari –no paguen lloguer, però s’han de fer càrrec del manteniment- un seguit d’artistes que cercaven locals de dimensions suficientment generoses com per poder assajar i fer les seves creacions de gran format.
La Mobba, de manera natural i espontània, es va convertir en una fàbrica de creació, una mena de coworking cultural en què cada companyia s’autogestionava el seu espai. Un ens que ja voldrien per a elles moltes localitats d’aquest país, pel que significa de riquesa cultural, però també d’element de cohesió social i de projecció nacional i internacional.
El pla d’ordenació urbanística de Badalona (POUM) aprovat el 1976 va preveure que, quan Mobba deixés d’utilitzar l’edifici, aquest aniria a terra i es convertir en zona verda, de manera que des del 2003, quan es va acabar l’activitat empresarial, l’espasa de Dàmocles de la demolició restava suspesa sobre l’immoble. Cap dels governs municipals que ha tingut la ciutat des de llavors –hi han passat de tots els colors-, no ha fet res o molt poc al respecte i tampoc han iniciat la demolició, que no és una despesa menor.
L’any 2014 la propietat, lligada de mans i peus pel POUM i la impossibilitat de requalificar un solar d’un alt valor especulatiu –situat a 50 metres de la platja-, va forçar l’expropiació i el consistori va haver de pagar uns 4 milions d’euros per ordre judicial.
No deixa de ser significatiu el desinterès municipal pel projecte. Ara, després del tràgic incendi d’un vell edifici d’oficines, l’Ajuntament encapçalat pel PP li ha vist les orelles al llop i tot són presses per fer efectiva la demolició i que el solar esdevingui un jardí ben bonic, a joc amb el barri més benestant de la ciutat.
En comptes de reconèixer una iniciativa de valor, que ben potenciada pot significar esdevenir una referència nacional i internacional pel que fa a la creació artística, que pot situar al mapa d’Europa a la ciutat, en comptes d’acompanyar la societat civil, en definitiva, l’administració, en aquest cas la municipal, opta per la via fàcil i, cal dir-ho tot, barata: la destrucció. No ens en sobren d’iniciatives d’aquesta mena al país, i a Badalona, una ciutat “que tendeix cada vegada més a la grisor” com reconeixen alguns dels artistes de la Mobba, encara menys. Per això es fa encara més incomprensible la passivitat, en ocasions la bel·ligerància, de les administracions.
S’han presentat alternatives. Òmnium Badalona va liderar una campanya i arquitectes de renom vinculats amb la Universitat de Barcelona, a més de reconèixer el possible valor arquitectònic de l’edifici com a patrimoni industrial, van fer un seguit de propostes per tal de combinar la preservació de l’edifici, rehabilitat parcialment, i la construcció dels anhelats jardins. La resposta municipal és que a finals de març tothom ha de ser fora.
Les companyies, els artistes, han publicat un manifest i han convidat a tothom a afegir-s’hi, en favor de la rehabilitació i preservació d’aquest espai, convertint-lo en una veritable fàbrica de creació, que combini la seva activitat amb l’aspiració legítima dels veïns de disposar d’una zona verda. Si no és així, diuen que continuaran fent la seva feina, d’una manera o altra, a Badalona o en un altre lloc. Però és obvi que, si tot acaba en demolició, es deixa escapar una oportunitat d’or per disposar d’un equipament públic singular, d’aquells que et fan singular i, per tant, objecte d’interès.
Salvem la Mobba!