Després de 38 anys sent un referent del teatre familiar, el Jove Teatre Regina ha tancat aquest juliol les portes ofegat per la venda de l’edifici. Ens asseiem per parlar d’aquest adeu forçat i de la urgència de protegir els espais que formen els espectadors del demà amb Maria Agustina Solé Riumalló, fundadora i directora de la Companyia La Trepa i el Jove Teatre Regina fins el maig 2013, i la seva filla Mariona Campos Solé, qui li va agafar el relleu i és la directora actual de la companyia La Trepa i del Jove Teatre Regina fins el seu tancament el juliol del 2026.
Veieu viable trobar un nou «aixopluc» per a La Trepa o el projecte haurà de replantejar-se la seva essència?
_Mariona_ Des que vam saber que no se’ns renovava el contracte i se’ns volia fer marxar del que ha sigut casa nostra fins fa poc, que busquem un lloc on sigui viable continuar amb exactament el mateix projecte artístic i de valor del qual en som l’ànima i el motor creatiu. I no et mentiré, ara mateix a curt termini la cosa està molt complicada. No per falta de mans esteses i col·laboracions, sinó perquè les coses a nivell burocràtic i institucional estan fetes d’una certa manera i es demanen una sèrie de requisits que si no tens una sala en propietat o llogada en exclusiva, no pots complir. I si no els pots complir no hi ha ajudes. I sense ajudes no hi ha opcions d’apostar per a programar teatre familiar. Així de senzill.
El nostre final abrupte i la rapidesa amb que se’ns ha fet “marxar” ha enganxat a tothom (institucions, sector i a nosaltres mateixos) per sorpresa i és clar, si enlloc de 3 mesos haguéssim tingut 3 anys potser podríem haver esquivat el cop amb l’ajuda de tothom… Però ara ja està fet i cal mirar quin futur ens queda.
Seguim lluitant per a que el projecte del Regina pugui renéixer altre cop. També tenim de bo que els nostres orígens son de companyia, furgoneta i bolo. Portàvem molt de temps centrats en fer funcionar aquest miratge que en dèiem “Jove Teatre Regina” i una mica desconnectats del món de gires. Però la creació i els espectacles els tenim, i per sort podem reconnectar amb la nostra essència.
Fa 38 anys vau néixer amb la voluntat de dignificar el teatre infantil. Creieu que l’escena familiar ha aconseguit ja el reconeixement i la consideració que mereix dins del conjunt de les arts escèniques, o el vostre tancament posa de manifest que encara queda camí per recórrer?
_Agustina_ S’han fet grans conquestes i molta pedagogia envers el teatre familiar i el seu reconeixement per part de la professió. Però encara queda camí a fer.
Ara, els professionals que ens hi dediquem som reconeguts i tractats de la mateixa manera que els nostres “germans grans”… però personalment crec que els espectacles familiars en general segueixen “relegats” als espais buits de programacions, als diumenges al matí, en el moment convenient per a la resta, amb els recursos justos i sense fer gaire soroll. I és per això que fa 38 anys, amb l’equip que formàvem la Trepa llavors, vam decidir agafar una sala a Barcelona on les companyies residents eren les infantils i els convidats els altres. Inclús durant anys, amb el patrocini de kit kat vam poder fer el nostre somni realitat i que fos un teatre única i exclusivament destinat a espectacles familiars i joves. Perquè hi créiem. Créiem que oferir teatre familiar, de qualitat, a preus assequibles i de manera continuada de setembre a juliol i no només de manera puntual era una fantàstica manera d’esperonar més creació artística i més companyies apostant-hi, de crear públic, de canviar la percepció que es tenia del teatre per infants i joves, de poder treballar amb les escoles colze a colze amb tota la pedagogia implícita que hi ha en el fet d’anar a veure teatre i escoltar les històries que ens expliquen. I vam anar a picar a totes les portes de tots els despatxos de tots els polítics de tots els colors perquè també hi aportéssin.
38 anys més tard, han millorat algunes coses, han sorgit projectes germans del Regina amb el mateix objectiu, però malauradament seguim representant uns “punts” dins d’una subvenció si fas familiar o un “extra” en “creació de públics”. Però mai s’ha valorat de manera distintiva als espais que es dediquen en cos i ànima a aquesta tasca. I no som tants els que ho fem. Justament és aquesta la situació que ens té ara encallats per poder sobreviure: o compleixes punts i requisits no fets ni pensats per a tu i pels quals portes intentant encaixar durant dècades i fent malabarismes per tirar endavant… o desapareixes.
Definiu l’aposta pel teatre infantil com una iniciativa arriscada però necessària. Com es pot sostenir la creació d’aquesta pedrera de públic sense espais específics que s’hi dediquin?
_Mariona_ Aquesta pregunta potser hauríem de fer-la a les institucions i al sector també. L’exhibició de teatre familiar si te la mires amb ulls purament empresarials, és deficitària. Anem per sota del preu de cost. Realment voldràs dedicar-t’hi només si hi creus i si les ajudes existeixen i et valoren pel que ets i representes (i no només uns punts d’una subvenció com bé diu la mare). I si anem perdent espais que hi apostin fermament de manera continuada, podent donar una oferta diversa que arribi a la població, senzillament perdem la força del motor que “genera públics” de debò.
Per sort el teatre familiar està en un moment de creació i producció fantàstic i amb molta salut per endavant.
Però sempre m’ha donat la sensació que mai s’ha valorat prou la importància de l’altra part de la equació: l’exhibició, que és la que al final et posa davant de l’espectador (receptor final de tot plegat). Nosaltres hem defensat tot aquest temps el projecte del Regina com un espai pensat per dignificar la creació i exhibició de teatre familiar, oferir qualitat a la companyia i també a l’espectador de teatre familiar. Sinó ho fem així correm el perill de tenir propostes artístiques i creatives d’altíssim nivell però sense un públic a qui presentar-les. I llavors quin sentit té la creació?
Lamenteu que els mitjans només us donin veu ara que heu tancat. Què ha de canviar per donar un espai continuat a projectes sense grans pressupostos milionaris?
_Agustina i Mariona_ Uf … els mitjans! Perquè us en feu una idea, l’any 1988 mentre inauguràvem el Regina va sortir una notícia en un diari del qual no recordo el nom (i que avui ja no existeix) que es titulava “ES PERD UN TEATRE A BARCELONA. EL REGINA ES DEDICARÀ AL TEATRE INFANTIL”. Aquest era el nivell i la premissa de la qual partíem. 38 anys més tard podem dir que també han millorat força. És cert que el nivell era sota terra i ara és … acceptable?.
El dia de la roda de premsa anunciant el tancament els vam interpel·lar demanant més implicació. Com bé dius, son els projectes amb pressupostos modestos els que més es poden beneficiar que un mitjà generalista els dediqui 3 minuts i així puguin arribar a més persones, que no pas els que tenen pressupostos milionaris i padrins a cada grup de notícies. Aquests tenen prou diners per a pagar-se campanyes i aparèixer fins a la sopa. Potser no cal destinar-li un excés de prime-time i temps noticiable. Això ho pensem a peu de carrer i inclús entre la professió periodística, però també ha d’arribar a les esferes de dalt. Als que reparteixen el temps d’emissió. I això… ho veiem complicat. A no ser que el directiu/va de torn tingui un fill/a, i una mica de sensibilitat cultural, i un dia vagin a teatre plegats, i allí descobreixin un espectacle preciós que faci replantejar-se a l’adult com s’enfoca aquest tipus de teatre al mitjà que ell dirigeix… Si, sona a argument de pel·lícula, però sense la criatura aquest adult no hagués canviat mai la perspectiva que té sobre nosaltres. I potser aquest és el problema: que tot és una visió entre adults deixant la mirada de l’infant a part.
