27 / 03 / 19

Guillem Albà escriu el manifest, reivindicatiu i emocional, del Dia Mundial del Teatre

Els dies mundials posen el focus en qüestions, temes, aspectes, realitats, col·lectius, reivindicacions per tal de posar-les sobre la taula ni que sigui per un dia. El Dia Mundial del Teatre, que és avui, ha de servir per portar a les converses el valor del teatre, la necessitat que aquesta aportació a la cultura tingui vitalitat, la força que actualment té, les reivindicacions del sector i del públic, les possibilitats, les noves tendències, el camí per fer i també l’orgull de la gent que en forma part.

Per celebrar-ho, compartim el manifest escrit per Guillem Albà en nom de’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, la Federació Grups Amateurs de Teatre i la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya, que parla de teatre, parla de les motivacions per continuar fent teatre, de la importància que té a les nostres vides i també de totes les maneres de fer teatre: “Que cap gènere és menor. Que és tan lloable el teatre d’entreteniment, com el que vol fer pensar. Que els espectacles per infants són tan o més importants que el teatre per a adults. Que pallasso no és un insult. Que ser titellaire és tan bonic com ser pastisser. Que el teatre sense text també pot guanyar premis, i que els premis no són tan importants. Que manin més les ganes de buscar i crear, que els diners pels diners. Que està ple de gent bona que no treballa. I també de gent bona treballant, però no som els únics ni els millors. Que puguem aprofitar-ho per barrejar-nos i seguir-ne aprenent. Joves i grans. Que no ens falti mai l’esperança, ni l’alegria. Però tampoc les ganes de millorar i queixar-nos.”

El manifest, escrit en primera persona, comença parlant de perquè Guillem Albà s’ha decidit a escriure aquest manifest, com a reconeixement cap a la seva família, la gent de L’Estaquirot Teatre: “No sabia quin sentit tenia que jo escrivís aquest manifest, però de seguida vaig pensar de fer-ho per la meva família. La meva mare, el meu pare i la meva padrina. Una companyia de teatre de titelles que porta 46 anys en aquesta professió, i a qui mai els han demanat de fer una cosa similar. Ni tampoc se’ls reconeix amb premis… però que, en canvi, actuen cada dia. No paren de treballar, però com sempre diuen: no són artistes, sinó treballadors de l’espectacle.”

Albà, pallasso, actor i director teatral, subratlla el sentit de continuar fent teatre davant el món que vivim: “Només aconseguir que la gent vagi al teatre i pari el temps, ja és un acte revolucionari. Parar-ho tot i seguir fent aquest acte tan antic. Compartir un moment. Si un cop allà, malgrat que la gent hagi vingut dura i cerebral, aconseguim que surtin del teatre una mica més feliços, amb les emocions més a flor de pell… Si aconseguim que durant aquella estona posin l’emoció per davant… ja valdrà la pena. Serà una petitíssima part per canviar el món, però necessària. Tocant els cors, podrem canviar els caps.

PODEU LLEGIR AQUÍ EL MANIFEST SENCER

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This