11 / 07 / 18

Festuc Teatre fa 15 anys: “No tenim cap més ambició que treballar explicant històries”

L’Íngrid Teixidó i el Pere Pàmpols assagen aquesta setmana al Teatre de l’Escorxador de Lleida la seva última obra, Adéu Peter Pan, en castellà. A finals d’agost, l’estrenen a la XXI Feria de Teatro de Castilla y León, a Ciudad Rodrigo i després els hi espera una gira per ciutats com Sòria, Salamanca, Segovia o Miranda de Ebro. I tot i que la seva temporada forta no és a l’estiu, tenen reservades actuacions fins al 2020. El repte amb aquesta última producció és poder anar a la pròxima edició de FETEN (la Feria de Teatro para Niños y Niñas a Gijón) per a donar a conèixer l’espectacle a més programadors. Vaja, per continuar omplint el calendari de bolos. I és que aquesta és l’ambició més important de Festuc Teatre. «A vegades a la furgo fem broma dient que volem fer franquícies i així no haver d’estar un mes sencer voltant», diu el Pere rient. L’Íngrid assegura que són com un circ perquè molts cops s’enduen les seves criatures amb ells.

Més enllà de les bromes o els malabarismes amb la logística familiar d’aquesta parella que forma la companyia teatral, Festuc Teatre arriba als 15 anys de vida amb present i amb futur. El present es diu Adéu Peter Pan, un espectacle que manté una línia que els defineix: «Ens agrada agafar un conte clàssic i donar-li la volta per parlar d’algun altre tema. Amb La mongetera màgica vam parlar dels desnonaments i ara, amb aquesta adaptació de Peter Pan parlem de la relació entre avis i nets i també dels rols de gènere», explica el Pere. «Ens feia por fer aquesta adaptació tan lliure d’un clàssic com Peter Pan, però ha sortit bé perquè hi ha aventures, por, riure, i sobretot, hi ha una part molt tendra que ofereix una segona lectura a les persones adultes que potser no fan els infants», afegeix l’Íngrid. L’essència d’Adéu Peter Pan la trobem en la cançó principal de l’obra, La nina de miraguano, que l’Orquestra Fireluche els ha cedit per a que l’interpretin a l’escenari. Aquesta peça, que habitualment interpreta Pau Riba, la canta l’Íngrid i condensa els temes que han volgut transmetre des de Festuc en aquesta obra: «El respecte, viure el moment, sentir-te important, creure en les persones i en un mateix i pensar que hi ha coses més importants que aquelles a les que a vegades donem massa importància», resumeix el Pere.

Aquest tàndem teatral s’autodefineix com a contadors d’històries. Per això, els contes són la base dels seus espectacles. L’únic inconvenient d’aquest línia és que la internacionalització és complicada. Però no tenen cap problema amb això perquè les possibilitats a Catalunya i arreu de l’estat espanyol van sorgint i no han tingut la necessitat de créixer més enllà d’aquests mercats. «La paraula és el nostre fort, som contadors d’històries i tenim una manera d’explicar-les que arriba molt tant a infants com a grans. Podríem fer algun espectacle sense text, però no és el que més ens agrada», planteja l’Íngrid, que gaudeix especialment actuant a escena. El Pere continua: «Ens servim dels titelles per explicar les històries. Hi ha altres companyies que es basen molt més en la manipulació, però nosaltres tenim com a base el text i el que més ens importa és que la història arribi bé a la gent».

Però no tot és tendresa i contes infantils. «A mi també m’agrada molt fer el gamba», assegura rient el Pere. I per això, va inventar-se un espectacle de carrer, un dels que més ha voltat dels Festuc: Mr Parfum. «Amb aquest personatge puc dir tonteries i veure la cara del públic directament i comunicar-me amb un altre registre diferent».

El futur de Festuc Teatre encara no té nom, però comença a prendre forma. El Joan Pena, un dels col·laboradors que més treballen amb aquesta companyia lleidatana, ja té l’encàrrec d’anar pensant en l’escenografia de dos projectes dels quals encara no poden donar massa pistes. El que saben és que un d’ells anirà destinat als espectadors i espectadores més petites, d’entre 3 i 5 anys. I l’altre s’adreçarà a un públic una mica més gran, amb una història també amb doble lectura. De moment, existeix la idea, com un núvol que cada cop pren més forma. Però haurem d’esperar fins l’any que ve per saber-ne alguna cosa més. I tenir paciència. L’Adéu Peter Pan s’hi va estar quatre anys fent xup xup al cap i al cor de l’Íngrid i del Pere. Però és que l’ambició dels Festuc no és una altra que fer que el seu projecte continuï i poder continuar vivint d’això. Fan broma assegurant que si depengués de la seva capacitat comercial, poca cosa farien perquè cap programador escoltaria tots els «rotllos» del Pere i que igual acabarien fent bolos gratis. Però el cas és que n’han arribat a fer-ne 180 en un any! I porten a les espatlles una desena de produccions. No està mal per ser que no són gaire «ambiciosos». Així que com que ja tenen al cap més projectes i el que més els importa és oferir espectacles cuidats fins al detall, cuinats a foc lent i mimats en tots els aspectes, segur que celebren alguns aniversaris més. De moment, continuarem emocionant-nos amb Adéu Peter Pan i esperant amb candeletes les noves produccions. Felicitats, Festuc Teatre!

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This