Ens il·lusiona veure com les companyies de casa agafen l’avió –o en la majoria de casos, la furgoneta, però això es mereix ben bé un reportatge propi!– i se’n van a actuar arreu del món. Les fires són una ocasió perfecta per donar-se a conèixer a programadors d’altres països i, sobretot, aprendre i créixer, i per això ens en volem fer ressò.
Properament, del 21 al 26 de febrer, Gijón acollirà la 25a edició de FETEN, la Fira Europea de Teatre per a Nens i Nenes. Enguany hi participaran 72 companyies provinents de 7 països, entre les quals n’hi ha 16 de catalanes. Quines i amb quins espectacles? Doncs Teatre Mòbil amb ‘Desplegados’, Farrés brothers i cia amb ‘Tripula’, Colectivo Tierra & Ateneu Popular 9 Barris amb ‘F.I.R.A. (Fenómenos Inverosímiles Rescatados del Anonimato)’, L’Animé Teatro Visual amb ‘Bhrava!’, Eudald Ferré & Luca Ronga amb ‘Z. Las aventuras del zorro’, Companyia de Teatre Anna Roca amb ‘Momo (versión libre de Michael Ende)’, Mons Dansa i Educació amb ‘Wabi-Sabi’, L’Estaquirot Teatre amb ‘Antón Comodón’, Bigolis Teatre amb ‘Pete&Pat (at the pianopupp)’, Marcel Gros amb ‘Universario’, Teatre Nu amb ‘Mrs. Brownie’, Blue Live Producciones amb ‘Por arte de magia’ i Cia. Roberto G. Alonso amb ‘Zaquizamí’. També hi seran amb el seus jocs i instal·lacions: El Pájaro carpintero amb ‘Espacio de experimentación y juego libre’, Toc de Fusta amb ‘Los Amigos de Crusó (nueva colección)’ i Gestió i Assesorament d’Actes Culturals amb ‘Pinceladas’.
A més, paral·lelament a la programació, FETEN ha organitzat una trobada d’experts internacionals en el camp de les arts escèniques familiars sota el títol El capital cultural de las artes escénicas en el público infantil y juvenil: el papel de los festivales para niños y niñas hoy. S’hi analitzaran alguns aspectes clau del paper que tenen al segle XXI aquests certàmens, així com altres mesures de foment que donen suport al procés de socializació del teatre adreçat a aquesta franja d’edat.
Serà, sens dubte, una bona oportunitat per creuar informació a través dels casos de Corea del Sud, Alemanya, Dinamarca i Sudàfrica. Analitzant les seves pràctiques, s’abordaran els reptes que han d’afrontar aquest tipus de festivals en un futur pròxim en relació a la seva funció social, educativa i artística. EscenaFamiliar hi serem per prendre’n bona nota i poder-t’ho explicar.