Els pallassos han condemnat un dels seus companys a la pena capital per aturar la propagació d’un virus letal, el Riure.
Cerquen un lloc per dur a terme l’execució pública, un espai que els permetrà conviure amb la hilaritat des d’ una percepció alliberada de prejudicis, sincera, aspra, pura i dura.
Una farsa inspirada en els ajusticiaments públics.
Un crim improbable, un judici dubtós i un càstig absurd.
El que no han previst és que la seva naturalesa indòmita i maldestre, així com, les seves ganes i necessitat de divertir-se, els despistaran del propòsit repetidament i hauran de trobar les eines o situacions per aterrar de nou al greu moment que han vingut a perpetrar.
El riure és la matèria mortal i el motor de l’espectacle. Desencadenar riures significa que hi ha perill de mort.
Un seguit d’execucions fallides, morts, situacions delirants i enganyoses, on serà difícil desxifrar qui és víctima i qui és botxí.
La versemblança conviurà amb el joc de la farsa. Tot és un engany.