Els perseguidors de paraules

Els perseguidors de paraules

Imaginart

Informació

Edat recomanada: A partir de 6 anys
Els perseguidors de paraules

Recomana l’espectacle

Sinopsi de Els perseguidors de paraules

La Noa somnia que les paraules desapareixen i decideix anar a la biblioteca de l’escola a buscar-ne més. Comença així l’aventura de gaudir dels mots, de jugar amb els signes i de conèixer tot un seguit de personatges que formen part d’un nou món en el qual la imaginació és l’únic poder.

Més informació

Crítiques sobre l'espectacle

Els perseguidors de paraules, d’Imaginart

“Artigau basteix un univers enginyós i suggestiu, darrera del qual s’hi pot trobar des d’una simple trama aventurera fins a un cant al valor de les paraules, la lectura i, sobretot, la imaginació. Una proposta, d’altra banda, carregada d’humor i apel·lacions constants a la complicitat dels espectadors que requereix actors tot-terreny capaços de mutar de personatge en segons. Els intèrprets superen amb nota aquest exercici de fregolisme i la seva feina, carregada d’energia, juntament amb la inventiva de l’argument, i sobretot les seves intencions, acaben ficant-se el públic a la butxaca, independentment de l’edat de cadascú.” Autor: Marc Sabater Data: 20/10/16 Llegeix la crítica completa a: Recomana.cat
“Imaginart ha apostat per una proposta arriscada, teatre de text per a nens de més de sis anys. A més, es tracta d’un text exigent que reclama atenció constant per no perdre el fil argumental. L’adaptació de Marc Artigau al teatre, però, és sublim, aconsegueix mantenir-nos atrapats en l’acció. Amb l’ajuda d’algun recurs, com la invitació a entrar a escena per ajudar als personatges i amb una direcció que situa els actors en punts estratègics de l’escenari,  Els perseguidors de paraules manté el nostre interès constant. Una escenografia plena de racons i calaixos màgics més l’aproximació dels actors al públic (els veiem i sentim a un pam i escaig de nosaltres) sembla ser la fórmula de l’èxit.” Autora: Aina M. R. Data: 19/10/16 Llegeix la crítica completa a: Entre Bambolines