Recomana l’espectacle
Hi ha pianos que amaguen històries meravelloses. Això és el que descobreix la Nona quan sent el seu avi tocar l’antic piano de casa seva. Segons l’avi, aquest va ser el primer piano d’un infant que era trapella i juganer, com qualsevol altre, però, alhora, apassionat del tot per la música: qui un dia fou l’Enric Granados.
“Pep Bou és un especialista en bombolles (amb Jorge Wagensberg van crear-ne una d’hexagonal a Berishit). Des de fa dècades. Ara, el Festival Més petit de tots ha convidat una companyia de teatre que construeix a partir de l’escuma. És un espai tant imaginatiu i volàtil com el de Bou. Tot i utilitzar menys alquímia, manté un joc notable de sorpreses. És un espai sense paraules, que demostra com la companyia ha treballat la capacitat de joc amb el sabó, que s’aguanta meravellosament alçat quan se l’allibera de la gàbia. I que es talla com un ganivet amb un braç, l’abric o un cilindre de cartró. El personatge solitari juga i es meravella.”
Autor: Jordi Bordes
Data: 11/11/17
Llegeix la crítica completa a:
