Play | Aracaladanza | EscenaFamiliar

Segueix-nos

Inici

Espectacles

Play

Aracaladanza

Dansa / moviment

Informació

Edat recomanada: A partir de 3 anys

Recomana l’espectacle

Sinopsi de Play

Play. És a dir, jugar. Aracaladanza proposa l’aventura del joc, i amb ella, la llibertat de la imaginació, el plaer de la invenció, la sorpresa, el riure i la complicitat. Play neix com un llenç en blanc amb la mirada oberta. Una caixa de sorpreses en la qual es poden trobar tocs de màgia, píndoles d’humor, bogeria desfermada i dansa. Molta dansa, sobretot contemporània, però també amb referències a grans clàssics del ballet i un toc de Broadway. Fantasia, creativitat, somni i màgia són els ingredients essencials del treball d’una companyia madrilenya que és pionera en la dansa contemporània i ben coneguda per les seves propostes escèniques d’alta qualitat. Un referent nacional i internacional en la creació d’espectacles familiars.

Més informació

Aracaladanza

Crítiques sobre l'espectacle

15.07.19

‘Play’, d’Aracaladanza

“Podrien no dir que és per a nens i nenes a partir de 4 anys i pocs es plantejarien incloure’l a la categoria “familiar”. Aracaladanza ofereix un espectacle d’alt voltatge amb impactes constants que manté el públic imperiosament connectat fins a una catarsi final que ja se la quedarien al Sónar. Bombardeja amb escenes de gran creativitat estètica i coreogràfica, si bé deixa poques escletxes per al respir, sempre necessari. Encara que algunes frases podrien escurçar-se un cop esgotat el recurs és gairebé improbable la sensació de monotonia i avorriment. Està confeccionat perquè ningú arribi a plantejar-se passar de pantalla, especialment els nascuts en l’era digital, amb menys paciència narrativa i visual.” Autora: Núria Cañamares Data: 11/07/19 Llegiu la crítica completa de Play d’Aracaladanza: Recomana.cat

La canalla disfruta i bota enriolada. Els adults no poden més que esclatar amb el joc d’il·lusions, tant surrealista com despreocupat. Els gossos ballen. El sofà és un escenari de joc i bot; els coixins són enormes; Les samarretes de mides gegants són un joc màgic. Com en les peces per a familiars d’Àngels Margarit (Back àbac, Flexelf o Origami) el pensament racional es veu desbordat per la imaginació. Els canvis de plans, de posició, d’enfocament dinamiten la lògica. i esdevenen un joc a compartir amb els espectadors de totes les edats. Autor: Jordi Bordes Data: 11/07/19 Llegiu la crítica completa de Play d’Aracaladanza: Recomana.cat

18.07.18

Là, de Baró d’Evel

“No es pot explicar gaire més, per garantir que la màgia es descobreix en el mateix instant. Es tracta d’una peça molt íntima, que descansa del risc i l’espectacularitat de ‘Bèsties’ o ‘Le sort du dedans’ que trasllada el públic a un univers plàstic com el de Mazùt el curtmetratge ‘The missing part ‘ o ‘Ï’. ” Autor: Jordi Bordes Data: 9/7/2018 Llegeix la crítica completa:

“Là és un espectacle que funciona des del primer segon del primer dia. L’espectacle és un trencaclosques d’emocions humanes i un torrent d’expressivitat que situa la companyia Baró d’Evel a l’altar de la creació contemporània.” Autor: Marcel Barrera Data: 9/7/2018 Llegeix la crítica completa:

“La companyia Baró d’evel, formada en les arts del circ franceses, explora amb aquest Là nous camins en la seva trajectòria circense, en què el gest deixa empremtes d’una plasticitat i una poètica singulars.” Autor: Francesc Massip Data: 29/09/2018 Llegeix la crítica completa:

“Sembla que Blaï Mateu Trias vol aprofitar per omplir-lo de sentit de l’humor: igual no ens serveix per entendre tot plegat, però ens alleugerirà. Som aquí, un pèl ingenus i perduts, amb aquell gest desmanegat característic de l’artista, presència magnètica, i expressió il·luminada; i sembla que en companyia, Camille Vecourtye, de veu penetrant, intel·ligència escènica, i gest contundent; serà possible transitar millor aquella absurditat.” Autor: Jordi Sora Data: 6/10/2018 Llegeix la crítica completa: BLOG EM – Escena de la Memòria

“El mim, la dansa, el teatre corporal, el clown, les acrobàcies, la música i els sons exteriors, la música interior que apareix en forma de crit, de so articulat, d´ària operística), el vol del corb, els silencis i les arts plàstiques (un micròfon transformat en pinzell sonor), tot un conjunt de tècniques que els dos únics protagonistes humans dominen a la perfecció i saben entreteixir en un tot absolutament fascinant i màgic que atrapa a l´espectador des de el primer minut.” Autor: Ferran Baile Data: 24/10/2018 Llegeix la crítica completa: