Farrés Brothers i cia s’han fet amb el Premi Butaca de teatre de Catalunya 2016 en la categoria d’espectacle familiar per ‘Tripula’. Aquest és el segon Butaca que s’enduen els odenencs (Anoia), després d’obtenir el premi per ‘Ovni’ el 2008 en la categoria d’altres disciplines teatrals. En parlem amb Pep Farrés, ànima del projecte juntament amb Jordi Farrés –que no és el seu germà– i Jordi Palet.
-Què va significar guanyar el Butaca l’any 2008?
Un reconeixement que es tradueix en més bolos, trajectòria i, potser, que algú que no t’ha tingut en compte fins aquell moment es fixi en el teu espectacle.
-I ara, què significa?
Que n’hem après alguna cosa. No tant pel premi, sinó per fer el ‘Tripula’. El 2013, abans de començar a fer el ‘Tripula’, estàvem a punt de plegar, per la crisi. No hi havia feina, teníem un deute que se’ns menjava… i vam contemplar dues opcions: fer alguna cosa petita per anar subsistint o arriscar-nos. Vam optar per fer el ‘Tripula’ i ha anat bé, però podria no haver funcionat. N’hem extret que has de fer el que et vingui de gust i sentis en cada moment.
-Vau ser la primera companyia de teatre familiar que va obtenir un Butaca, oi?
Sí, però aleshores la categoria familiar encara no estava creada. Vam guanyar ‘Ovni’ dins la categoria d’altres disciplines teatrals. L’any següent ja van crear la familiar.
-Sentiu que la categoria familiar –com també podrien ser-ne d’altres– està considerada com a ‘menor’?
No vull creure que està considerada com a menor. Està posada a part perquè treballem amb un circuit paral·lel, que no és el d’adults (ni el musical, que també va a part). Però s’han fet passos de gegant, perquè ara tots els teatre públics tenen programació familiar i els circuits van creixent.
-És possible imaginar que un espectacle familiar estigui nominat en altres categories com: millor actor, direcció, caracterització, il·luminació…
No hi ha res impossible. És una qüestió de, a poc a poc, anar eixamplant la visió dels jurats. La normalització total seria que d’un espectacle es valori la interpretació, o la direcció, o l’escenografia… més enllà de a qui s’adreci, i que entre els nominats hi hagués algú que està fent familiar. De fet, el teatre familiar no fa referència a l’espectacle, sinó al circuit. Si un espectacle el poses a un circuit és per nens, si el poses a un altre és per adults.
D’altra banda, els Premis Butaca estan molt centrats en les produccions que es fan a Barcelona i segurament pel territori català trobaríem altres propostes que podrien optar a un Butaca.
-Per què creieu que us ha votat el públic?
Valoren coses com l’originalitat o el fet que els adults se senten petits durant una hora. També que tant a adults com petits els transportem o els fem viatjar a un altre lloc que no és el mateix en què viuen abans d’entrar a l’espectacle.
El fet d’entrar dins un globus ja existia (com els iglús de vent del Jordi Enrich). Nosaltres hi hem aportat que el globus no és només una carpa, sinó un espai escènic; un gran objecte que utilitzem per explicar una història. Passa de ser continent a contingut.
-Els site specific acostumen a agradar molt al públic, però comporten dificultats als programadors. Us hi heu trobat?
En aquests dos anys que hem estat fent el ‘Tripula’ hem après que el programador que vol programar-lo acaba trobant un lloc. Li requereix un esforç afegit, però l’acaba veient recompensat perquè el públic troba atractiu veure l’espectacle en un altre espai que no sigui el teatre o al mateix teatre, però que s’hagi adaptat per fer un espectacle específic.
Ens feia por que el fet que el programador hagués de buscar uns espais concrets ens afectés en treballar menys. Algun cop sí que ens ha passat, però en molts d’altres ens han trucat perquè l’han trobat. Nosaltres també hi hem posat de la nostra part. Això vol dir dotar tècnicament l’espai per poder-ho fer o adaptar l’espectacle a un format més petit per donar l’alternativa d’una versió més reduïda.
-En ser un premi de votació popular calia arribar al màxim de gent. Sembla que la campanya #unButacaperTripula “Si has volat amb nosaltres, vota’ns!” ha donat resultat.
No ens ho vam inventar nosaltres. Va ser una iniciativa d’un company i ens hi vam sumar. Hi ha nominats que opten per fer 0 campanya. Nosaltres volíem fer saber a tots els llocs on havíem anat que estàvem nominats. Els Butaca estan molt focalitzats a Barcelona i nosaltres l’hem fet sobretot a fora. Més que una campanya per demanar el vot l’hem feta per difondre que estàvem nominats i dir-los que, si creien que ens el mereixíem, ens votessin.