Volen esbaiolar-te. És a dir, que t’esbargeixis, et relaxis… que gaudeixis plenament en pallarès! Esbrinem els ets i uts de l’Esbaiola’t, el festival de teatre de les Valls d’Àneu conversant amb Carles Pijuan, membre de La Baldufa, la companyia que en signa la gestió i la direcció artística.
-L’Esbaiola’t és una suma de teatre + muntanya + família?
La base del festival és el teatre per a tots els públics, però paral·lelament hi ha altres ofertes com jocs de fusta al carrer, un carroussel, cercaviles, tallers de maquillatge o amb llana, una platja de muntanya feta amb una gran pila de sorra on es pot jugar amb tot tipus d’estris, entre els quals unes excavadores… I, això, és clar, a part de la riquesa de l’entorn que ofereix la vall.
La intenció no és tant que la gent s’empatxi d’activitats, sinó que gaudeixi d’un cap de setmana de molta oferta. Que cadascú agafi el ritme que vol. Per exemple, fer una excursió al matí i a la tarda anar a un espectacle i gaudir de l’ambient del poble…
-Com us vau embrancar en l’organització del festival? Aneu ben plens de bolos i sou de Lleida ciutat!
La majoria de la gent que ens dediquem al món de les arts volem que aquest sigui el nostre modus vivendi, però sobretot ho fem per passió. Hem tingut la sort de viatjar per feina i gaudir de festivals en entorns naturals singulars, amb gran moviment de públic i voluntaris… i pensàvem que seria fantàstic crear aquí un esdeveniment d’aquest tipus. Un certamen que s’assemblaria a l’Esbaiola’t és el ‘Au Bonheur des Mômes’ de Le Grand Bornand, a la zona francesa dels Alps, que dura una setmana i la gent disfruta de l’entorn de muntanya i el teatre.
És cert, La Baldufa som de Lleida, però tenim tirada cap a la zona del Pallars i, buscant buscant, algú ens va dir que l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu estava interessat en impulsar projectes com aquest.
-Com seleccioneu la programació?
Mirem que hi hagi oferta per a tots els targets. Titelles, dansa, circ… per tots els públics. Una mica de tot. Propostes que haguem pogut veure o que en tinguem molt bones referències. No som programadors professionals, triem el que ens agrada i creiem que pot agradar. Prioritzem la qualitat i la varietat, sense obsessionar-nos però per si hi ha més oferta d’un tipus d’espectacle que d’un altre, o bé de sala o al carrer…
-S’hi veuran 19 companyies amb un total de 57 representacions. Són ja unes bones xifres o voleu anar a més?
L’economia no ens ho permet, però ens agradaria créixer en dies, més que no tant en volum d’espectacles. És a dir, repartir més les funcions. El poble té una capacitat i, si el festival creix en afluència de públic, es posa en perill el seu punt casolà. No pot anar a més… Una altra opció és créixer a la vall, però és menys còmode. Ens plantegem doncs començar el festival entre setmana i que el cap de setmana sigui més fort.
-Ara mateix compteu amb 11 espais. Són molts!
Sí, però molts són de carrer on hi participa gent del poble: bastoners, grallers, actors que fan teatre amateur de qualitat… I també tenim espais on només hi fem accions concretes, com el correfoc, que els qui tenim una edat ens en hem fet un fart, però ara cada cop costa més de veure’n de tradicionals.
-El festival no ha parat de créixer en espectadors. Els números parlen per si sols: de 2.300 persones el 2008, a 3.700 el 2009 i fins a 6.500 l’any passat! Fins on voleu arribar?
El públic és cada vegada més fidel i ve de més lluny. Les primeres edicions era de la zona. Ara ja podem dir que la majoria és de fora del Pirineu. Volem que es conegui la Vall d’Àneu com a atractiu turístic i, a més a més de Lleida ciutat i província, arribar a la resta de Catalunya i l’Aragó, per proximitat.
-Una reflexió final. El teatre familiar està d’enhorabona amb tants festivals com hi ha o encara queda molt per fer?
Està una mica malaltet. La cultura està tocada i s’estan buscant fórmules. En aquest sentit, és important el compromís de les companyies sobre quin tipus d’espectacles fem perquè el teatre familiar vagi endavant. El mercat marca un tipus de públic que és d’edat menuda o bé adult. Els nostres espectacles com a Baldufa són per a infants d’edats més avançades, per als qui hi ha menys oferta perquè no van al teatre… El teatre infantil dels més petits va tirant, però en el de tots els públics hi ha molta feina a fer.