El Festival de Llegendes de Catalunya, que se celebra a Sant Martí de Tous, s’ha consolidat com un aparador imprescindible on el patrimoni, la creació contemporània i la comunitat es donen la mà. Des que la companyia Teatre Nu en va assumir la direcció, el certamen ha transcendit el relat tradicional pur per convertir-se en un espai on les noves dramatúrgies utilitzen l’arrel com a motor creatiu, tot descentralitzant l’oferta cultural cap a l’entorn rural de l’Anoia. Amb un fort arrelament local que mobilitza gairebé un centenar de persones voluntàries —recentment reconegut pel CERC com a banc de bones pràctiques— i propostes transversals que fugen de la infantilització, el festival actua també com a incubadora de talent emergent a través de programes de residència. A les portes de la seva pròxima edició, del 2 al 5 de juliol de 2026, parlem amb la direcció per aprofundir en el fràgil equilibri entre l’exigència d’un festival professional, l’impuls del territori i el repte de mantenir viva la memòria oral en l’era de les pantalles.
Des que Teatre Nu va assumir la direcció del Festival de Llegendes, com heu viscut l’evolució del certamen?
Vam iniciar la direcció durant els anys de pandèmia. Les primeres edicions van estar marcades per aquestes circumstàncies. Van ser uns temps que ens van permetre reflexionar sobre el model que volíem impulsar. Ara ja fa cinc edicions que mirem de mantenir un format que combina la programació de propostes, l’impuls a la creació, la implicació de la comunitat i els vincles amb el terriori. El festival està centrat en les propostes inspirades en la tradició oral. Una de les seves funcions és ajudar a que cada vegada més creadors i creadores es fixin en l’arrel com a font d’inspiració per parlar de temes contemporanis. Estem molt satisfets de les moltes propostes que han sorgit els darrers anys i que actualment estan girant arreu.
En un món on els infants creixen amb un consum d’estímuls digitals ràpids i constants, per què creieu que la tradició oral, la paraula dita i la llegenda continuen tenint un poder de seducció capaç d’atrapar el públic familiar d’avui dia?
Les llegendes i les històries populars ens connecten amb el passat, però toquen temes que ens són propis perquè són molt humans. Això els dona una vigència absolutament contemporània. A més, moltes llegendes tenen un component fantàstic que continua captivant els infants d’avui. El festival posa en valor la presència i la trobada com a forma de transmetre històries. És quelcom que cal cuidar i que és un dels patrimonis més preciosos de les arts escèniques. Per sort, tots els infants encara necessiten aquesta cura que representa dedicar temps i espai a algú i explicar-li una història. No hi ha pantalla que pugui superar la potència d’una paraula dita de ben a prop.
De Llegendes mobilitza desenes de voluntaris del poble i genera un sentiment de pertinença fortíssim. Com es gestiona des de la direcció el fet de no perdre l’ànima d’un projecte comunitari i, alhora, mantenir l’exigència artística?
La gent del poble s’estima el festival i hi col·labora d’una manera natural. És part del calendari del poble i la gent ja ho espera. L’organització ha de tenir cura d’aquest patrimoni que és la implicació de la gent. La cura és al darrera de la qualitat, per tant cuidar i escoltar els voluntaris i voluntàries és una part indispensable per tenir un festival de qualitat. Des de l’organització som plenament conscients de les diferències entre una dedicació professional i una d’altruista. Mantenir l’equilibri és una part essencial, però com deia, si apliques el principi d’atenció i cura, això no és un problema, només un valor afegit.
Amb la iniciativa de suport a la creació, quin impacte observeu en les companyies emergents pel fet de poder fer el seu procés de recerca i residència en un entorn rural abans de començar a girar?
Des que vam iniciar els programes d’impuls a la creació hem observat un creixement en l’interès per fixar-se en l’arrel com a punt de partida per a la creació. No és una tasca que ens puguem atribuir en exclusiva. El festival forma part d’un teixit de fires, festivals i programacions que estan connectades i que ajuden a trobar un mercat a les propostes que es creen. El temps, l’espai i l’acompanyament que ofereix el festival és una part valuosa a l’inici de la proposta, però no tindria cap sentit si no hi hagués un teixit que després pogués acollir les propostes.
Amb una graella tan àmplia que inclou teatre, dansa, música i titelles, què és l’irrenunciable que ha de tenir una proposta perquè sentiu que encaixa perfectament en l’ADN del Festival de Llegendes?
Ha de partir del patrimoni immens que és la tradició oral. Això inclou la paraula dita, però també la cantada i les melodies que s’hi associen. Aquesta tradició ha tractat temes amples i complexos i ha donat lloc a personatges memorables. Tot aquest univers serveix d’inspiració a creacions que acaben formant part del festival. Per sort, des de l’organització tenim feina per poder triar entre moltes propostes i això és un exemple de com de present es té l’arrel a l’hora de plantejar una creació.
Com treballeu des de l’organització per assegurar que els espectacles basats en llegendes o mites tinguin la capacitat d’interpel·lar l’adult i fascinar l’infant al mateix temps, des del màxim respecte i sense infantilitzar-los?
Si són espectacles de creació, com a equip de programació, donem confiança a creadors i creadores perquè treballin el seu llenguatge i les seves propostes. Evidentment, hi ha un projecte previ i sovint una trajectòria que ajuden a aquesta confiança, però evidentment, com en tot procés té la seva part de risc. A l’hora de programar projectes existents mirem d’assegurar l’equilibri i la varietat de propostes, sempre confiant en el nostre propi criteri i tenint molt present el públic del poble i del festival que són qui acabaran gaudint dels projectes.
Amb les dates de l’edició d’aquest juliol de 2026 ja fixades, cap a on voleu fer créixer el Festival en els pròxims anys?
La veritat és que la nostra intenció és la de consolidar el que ja tenim, mirant de millorar les condicions de treball de tots els equips que envolten el festival (organització, logística, artistes, serveis…) No creiem en un creixement infinit sinó en una aposta per una línia, tenint sempre en compte que Sant Martí de Tous és un poble de 1200 habitants i no es poden sobredimensionar estructures només per un Festival d’un cap de setmana. La nostra intenció s’encamina en la direcció d’allargar l’impacte del festival al llarg de l’any, fent que no sigui un esdeveniment de quatre dies. De fet, ja fa temps que ho anem fent, i si bé, el De Llegendes és la culminació d’un projecte, a Tous les llegendes i les històries populars es viuen durant tot l’any.
ℹ️ Consulta la programació i compra les entrades 🎟️ aquí.
