L’ombra de Pinotxo, de Néstor Navarro
“Des de l’inici l’actor-titellaire s’interrelaciona amb el públic. Seran els nens i nenes qui li demanaran que els hi expliqui la història, la seva pròpia història, i seran els nens i nenes qui ajudaran al titella-ombra Gepetto a trobar el nom de Pinotxo (“Ha de començar per Pi, per que és un tronc de pi…però […]
Screen Man, El teatre de l’home dibuixat
“‘Screen man’, l’home pantalla, és un suggerent espectacle que combina amb força encert teatre, objectes i arts visuals. Un espectacle especialment recomanable entre 5 i 8 anys, que es veu amb interès a qualsevol edat. Té una duració curta a l’entorn dels 40 minuts.” Autor: Ferran Baile Data: 02/02/18 Llegeix la crítica completa a: “El valencià […]
My baby is a queen, de La Petita malumaluga
“La Petita Malamaluga fa un espectacle més sensorial que amb «Bítels per a nadons» que se centrava més en l’amansiment dels reis de la casa a través de la música. Aquí sembla que pretenen que els petits espectadors agafin confiança en l’escenari i els quedi en l’encara dèbil memòria algun rastre que després fructifiqui quan […]
Molsa, de Thomas Noone Dance
“La companyia Thomas Noone Dance ha sabut condensar en un espectacle familiar de durada breu (45 minuts) allò més essencial de la sensible història de David Cirici (Barcelona, 1954) i n’ha resultat un espectacle altament narratiu que s’explica amb molt poques paraules i que deixa que siguin els moviments coreogràfics de cada escena i els […]
Malebable, d’Helena Lizari
“Treballant els conceptes de modelable i bombolla (‘Malebable’), Helena Lizari ha creat un espectacle a cavall entre la dansa, el circ i el joc que evoca un ric univers plàstic, visual i sonor. Situa el públic al voltant d’una escena circular central sempre acolorida amb un to terrós on, com si donés forma a un […]
Blink Flash Duncan, de Mercat de les Flors i Associació Blink Flash
“Ara apareix una lluna, hi ha una pluja d’estels o voleien uns núvols. Ara entren a dins d’una cova acompanyats de l’eco o veuen com pren vida la ballarina d’una caixeta de música. Amb imatges, llums i melodies els regalen una continuïtat d’escenes pures, toves, belles, suaus, on a través dels ulls, el cos i […]
Besat af Aebler (Bojos per les pomes), de Teater Nordkraft
“L’obra pot no només despertar l’interès per les arts escèniques als infants, en el millor dels casos pot arribar a inocular-los (qui ho sap!) el cuc per l’enginyeria, la música, l’art… […] Una proposta calmada i delicada, oferta de ben a prop i pensada per abraçar en tot moment els menuts, ja que es representa […]
Planeta KA, d’Imaginart
“Una instal·lació per a experimentar. Però, abans, un espai en el que una ballarina ensenya a partir del joc, tot estirant-se i botant, quins són els misteris de cada zona. Seria un parc d’atraccions molsut si no fos perquè, abans, la ballarina (i amb una música intrigant) ha il·lustrat els diferents racons i s’ha endinsat […]
A gruta da garganta, de Cia. La Casa Incierta
“Arrenca de meravella amb un cant a cappella, picades de mans i enormes somriures. Un aire maternal que connecta immediatament amb el pati de butaques i que, hipnòticament, calma els nadons més inquiets i estén una sensació de benestar entre el públic que ja no desapareixerà fins abandonada la sala. Les dues actrius-cantants tenen àngel, traspuen sensibilitat.” […]
Le Petit Bain, de Théâtre de Romette
“Pep Bou és un especialista en bombolles (amb Jorge Wagensberg van crear-ne una d’hexagonal a Berishit). Des de fa dècades. Ara, el Festival Més petit de tots ha convidat una companyia de teatre que construeix a partir de l’escuma. És un espai tant imaginatiu i volàtil com el de Bou. Tot i utilitzar menys alquímia, manté […]
Akari, de Da.Te Danza
“La companyia de dansa Da.te Danza és una veterana en la programació familiar. Fa un parell d’anys van servir un interessant ¿Cuál es mi nombre…? al mateix Festival El més petit de tots. Ara, tornen amb una altra peça que vol jugar amb la sorpresa i una certa empatia misteriosa amb el públic però que obvia el […]
HiHaHuttenBouwers, de De Stilte
“La companyia neerlandesa De Stilte presenta un treball que va de la tendresa al joc i l’experimentació passant per uns elements més aviat anacrònics i la proposta que les crispetes (tal com sona) sigui un element més creatiu. Amb un vestuari suggerent, que evoca als matalassos ben tous, la parella d’intèrprets treballen unes coreografies exigents […]